democràcia

Daniel Innerarity | Paidós

Antonio Lafuente, Andoni Alonso i Joaquín Rodríguez | Cátedra

Parlar de ciència, avui dia, suposa considerar dos aspectes fonamentals del context social actual: d’una banda, les exigències de democratització del saber enteses com a demandes de participació, consens i debat públic que s’han estès en el món occidental i, de l’altra, el sorgiment paral·lel de l’anomenada «societat del coneixement», alimentat pel desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Aquests dos factors han contribuït a la profunda alteració del paradigma modern de la ciència com a disciplina autònoma i autoregulada que avança aliena als interessos de la ciutadania. Si bé la comunitat científica va haver de conquerir la seva sobirania, fa segles, per deslligar-se del control polític que limitava la recerca de veritats empíriques, actualment el coneixement científic forma part de la capacitat d’acció de tots els actors socials, els quals han de poder incidir en la presa de decisions sobre qüestions com el medi ambient, l’alimentació, les malalties o la reproducció, a més de les importants repercussions ètiques de pràctiques com el biohacking, les quals se situen en el centre de l’agenda política i l’escenari públic del segle XXI.

King’s College London

Cal un canvi de direcció en la política cultural per fer un ús més just dels fons públics i construir una cultura compartida que sigui significativa i valuosa per tothom i que fomenti les aptituds creatives de la societat.

Aquesta és la idea que se’n desprèn d’un nou informe realitzat pel King’s College de Londres, en col·laboració amb la campanya «Get Creative» de la BBC, que respon a un estudi anterior que estimava en només un 8% de la població (blancs, acomodats i amb formació superior) els usuaris habituals d’organitzacions finançades per l’Arts Council.

Roland Jackson | The Guardian

Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.

L’article (en anglès) denuncia com la societat general por esdevenir fàcilment invisible per als dissenyadors de polítiques, ja que aquesta es pot veure com una barrera per a l’acceptació de nous corrents o decisions. 

Svetlana Hristova, Milena Dragicevic Sesic i Nancy Duxbury (ed.) | Routledge

És possible imaginar un nou model europeu de ciutat sostenible que es fonamenti en l’ús explícit de la cultura? «Culture and Sustainability in European Cities. Imagining Europolis» ofereix una selecció de noves realitats emergents de ciutats petites i mitjanes a Europa que fan pensar que sí, que el potencial de la cultura com a factor de sostenibilitat i cohesió urbana és gran i que ja està donant lloc a un model anomenat Europolis.

Jaron Rowan | Traficantes de sueños

«Té cabuda una cultura lliure d’estat en les institucions?» Jaron Rowan reflexiona al voltant d’aquesta idea, fent un repàs del camí traçat per l’anomenada cultura lliure, de les seves limitacions i dels reptes amb què s’enfronten avui el sector cultural i les institucions amb un canvi de paradigma que està transformant el funcionament tradicional de l’estat envers el sector cultural. Aquest llibre és, primer de tot, una crida a les formacions polítiques del canvi per no oblidar el poder de la cultura en la transformació cap a una societat més rica i democràtica.

El lligam entre cultura i política a Europa no havia comptat mai amb tanta evidència empírica com fins ara. El Consell d’Europa ha desenvolupat l'Indicator Framework on Culture and Democracy’, una potent eina per a examinar quin és l’estat de la relació entre cultura i democràcia en els països membres i per establir comparatives que ajudin a identificar oportunitats i reptes per a les futures intervencions en les polítiques culturals.

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Amb aquest article es busca aprofundir en l' [escassa] presència dels drets culturals en les polítiques culturals a Catalunya i en la necessitat que les polítiques culturals redefineixin les seves responsabilitats, desplegant els drets culturals com a estratègia de les seves accions. S’assenyala com, les polítiques culturals, continuen buscant la seva legitimitat més en la promoció de la cultura (cultura com a substantiu) més que en allò cultural (cultura adjectiva).

Thema ׀ Les Musées de la civilisation del Québec

Ja podeu consultar el primer número d’aquesta revista d’anàlisi i pensament contemporani que vol reflectir la complexitat de les societats actuals des d’un punt de vista interdisciplinari i analitzar la relació entre museus, societats i cultures. Es tracta d’una revista internacional, multilingüe, en format digital i gratuïta per a la difusió de recerques inèdites, assaigs, crítiques d’exposicions, comentaris, entrevistes i reportatges que volen aportar una mirada crítica i innovadora sobre aquestes qüestions.