cooperació cultural

Cooperativisme: alternativa cultural i de ciutat

Ivan Miró | Icaria

Institut de Cultura de Barcelona

Les ciutats han accelerat el seu canvi constant, un canvi en sentits diversos, que arriba justament quan el món ha frenat en sec. Com serà la ciutat en un futur proper? Es dibuixen tensions entre models culturals i especialment econòmics, que aquests dos documents ja posen de manifest abans de la pandèmia.

Capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comuns versus altres formes de fer cultura. El malson de la ciutat capitalista versus el somni de la ciutat comuna i cooperativa. Cultura precària versus cultura transformadora. Smart cities versus ciutats cooperatives. Dos llibres que contraposen les incongruents realitats presents, en aquest  cas a la capital catalana, en relació a la gestió cultural i al model de ciutat: Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana i Cultura cooperativa a Barcelona. Guia pràctica per al cooperativisme cultural.



L’Òpera del segle XXI

Get Close to Opera


Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
 

Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.

Programar activitats de Memòria Democràtica al territori

Crear espais museïtzats i visitables, aixecar monuments de reconeixement i celebrar homenatges, dur a terme activitats de difusió i didàctiques, comptar amb la implicació d’arxius i museus... aquestes són algunes de les accions que es poden dur a terme a escala local per tal de treballar qüestions de memòria, i més concretament de memòria històrica. Cada vegada són més els ajuntaments centrats en desenvolupar actuacions en matèria de memòria democràtica. Amb la finalitat d’oferir coneixement i recursos, així com de compartir experiències entre municipis, l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona ha organitzat la formació «Programar activitats de Memòria Democràtica al territori», de dos dies de durada, que ha tingut lloc al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària

Aula 242, segona planta. Assignatura: Participació i acció comunitària. Els alumnes entren a l’aula i troben damunt de totes les taules un full en blanc. La professora es presenta i sense més preàmbuls demana als alumnes la primera tasca: “Escriviu en aquest full en quants espais del vostre barri, poble o ciutat participeu”. La professora recull els papers i amb una ràpida llambregada comprova que més de la meitat segueixen en blanc. Res més lluny del que esperava; cada començament de curs el resultat és més o menys el mateix. Sense més dilacions, continua amb la classe.Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària
 

La participació vol dir moltes coses; però per sobre de tot vol dir compromís, implicació i coresponsabilitat. La participació és  un dels elements clau per a la gestió comunitària i així és com en van parlar Judit Font, Helena Ojeda i Xavier Urbano, docents del curs “Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: un estat de la qüestió”, organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Capgirar l’iceberg dels museus

Alexandre Delarge | La documentation Française
 

Res és més fàcil que crear un museu sense comptar amb la participació de ningú. Es tractaria simplement de construir un edifici o aprofitar-ne un de ja existent, posar-hi objectes dins, obrir-lo, i esperar que les persones hi entressin. Ho diu l’historiador i museòleg Hugues de Varine, que considera que les vitrines, les peces i els seus criteris de conservació haurien de ser la punta de l’iceberg dels museus. Per Varine, participació significa iniciativa, presa de decisions i la posada en marxa d’aquestes i, per sobre de tot, posar al centre la comunitat, escoltar-la i comprendre les seves necessitats i inquietuds.

L’articulació territorial i la cooperació entre municipis

amb Oriol Picas
 

Tenint en compte que, amb molta probabilitat, les restriccions de recursos al sector públic es mantindran durant els propers anys, cal promoure una metodologia de treball més basada en la cooperació intermunicipal, de la qual ja se n’està percebent un creixement a dia d’avui. El sector cultural segueix estant a la cua de tota una sèrie d’altres sectors públics en què hi ha una forta competència pels recursos i, malgrat la manca de finançament, no hem de quedar-nos de braços plegats sinó ser pragmàtics i fer quelcom al respecte.
 

D’aquesta manera és com presentava el seu repte Oriol Picas, que treballa en els àmbits de l’ordenació de serveis i equipaments culturals públics, així com en la promoció de xarxes de cooperació entre equipaments culturals.

Com caldria desenvolupar les polítiques culturals. La governança en les polítiques públiques

amb Xavier Fina i Itziar González

Aquesta ponència ha plantejat la necessitat de crear nous horitzons que guiïn les polítiques culturals. És per aquest motius que conceptes com ara l’equitat, la participació i la governança han esdevingut claus per seguir un debat que planteja visions diverses i molt interessant de cara a un desenvolupament més ric de les polítiques culturals.

Cultura i espai públic. Nous usos i funcions | L’articulació territorial i la cooperació entre municipis

El lloc ens fa i ens defineix. És per això que en aquets dos darrers reptes que presentem, l'espai n'és protagonista. Les polítiques culturals han de tenir en compte aquest espai, aquesta situació. Des dels usos de l'espai públic a la relació territorial, les polítiques culturals poden millorar la vida de les grans metròpolis però també als petits municipis.

Internacionalitzar la cultura

Heu gaudit mai del concert d’una banda anglesa, d’un llibre d’una autora argentina o de la peça d’una companyia basca? La globalització de la cultura és evident i fa inecessari limitar certs projectes i accions culturals en un entorn social i polític concret. Les idees, els projectes i les propostes, corren més que mai a través de la xarxa i fa encara més enèrgica la necessitat de promoure que la creació arribi arreu o tan lluny com sigui possible, per tal de generar diàlegs i aprenentatges entre cultures. Abans d’arribar més lluny, trencant tot tipus de barreres, caldrà engegar estratègies d’internacionalització.

Nova Agenda Europea per a la Cultura

Any nou, agenda nova. Si, enguany tenim una Nova Agenda Europea per a la Cultura i ja tenim la seva versió en català, gràcies al Cercle de cultura i la Comissió europea, sumada a la Declaració de Davos 2018. La Comissió Europea la va proposar el maig passat per tal de dibuixar el marc estratègic de la propera fase de la cooperació cultural de la Unió Europea des d'aquest any 2019, que se centra en la contribució positiva de la cultura a la societat, l'economia i les relacions internacionals d'Europa, proposant millores en els mètodes de treball amb els Estats membres, la societat civil i els socis internacionals.