precarietat

Industrias creativas y empleo: reflexiones desde la crisis. Jaron Rowan

Los gobiernos y partidos políticos, Rajoy a la cabeza, repiten hasta la saciedad que las industrias creativas y la generación de pequeñas empresas por emprendedores (emprendizaje) constituyen un modelo productivo capaz de generar empleo y contribuir a sacarnos de la crisis. Mientras los recortes en cultura no paran de crecer, las políticas culturales cada vez se enfocan más en la promoción del emprendizaje.

Emprendizajes en cultura : sus discursos, alteraciones y contradicciones en el Estado español

En el marc de la recerca sobre «Treball, economia i producció cultural: una aproximació crítica a l’economia creativa» que va desenvolupar per a obtenir el Doctorat en Estudis Culturals a la londinenca Goldsmiths University, Jaron Rowan  va publicar la investigació realitzada al llarg de l’any 2009 i finançada pel Centro Cultural Montehermoso, on analitza els diferents discursos, narratives, programes i institucions que tenen per objecte la promoció a l’estat espanyol de l’emprenentatge als sectors  culturals. L’emergència de la figura de les i els emprenedors culturals sorgeixen en un context on l’esfera cultural ha vist incrementar fortament la seva dimensió econòmica i on les denominades indústries creatives demanden de manera creixent uns perfils professionals que posin en valor la cultura i la rentabilitzin, propiciant el desenvolupament econòmic i el teixit d’empreses culturals.

Cambridge journal of regions economy and society : Creatives after the crash

Monogràfic titulat «Creatives after the crash» on s’hi analitzen els efectes de la crisi econòmica actual en la classe creativa. Tots els autors coincideixen a dir que l’economia creativa és un motor econòmic i una font fonamental per al canvi econòmic, i que les activitats creatives han crescut més ràpid que l’economia global. Divergeixen però, a l’hora d’avaluar com ha afectat la crisi als treballadors creatius. Mentre alguns assenyalen que es tracta d’un sector menys vulnerable a les fluctuacions econòmiques que el sector industrial o el sector serveis, d’altres destaquen el creixement de la precarietat i la vulnerabilitat que pateixen aquests treballadors. El número està coordinat pels acadèmics Betsy Donald – del Departament de Geografia de la Queen’s University (Ontario, Canadà), Meric S. Gertler – de la Facultat d’Art de la Universitat de Toronto (Canadà) i Peter Tyler, academics – del Departament d’Economia del Territori de la Universitat de Cambridge (UK).

Critique of creativity : precarity, subjectivity and resistance in the ‘creative industries’

Recull d’assaigs que analitzen des d’un punt de vista crític la creativitat i les indústries creatives contemporànies. Els autors reflexionen sobre les modalitats actuals de precarietat i subjectivació des de perspectives teòriques molt variades. Sota l’edició de Gerald Raunig, filòsof i cofundador del European Institute for Progressive Cultural Policies (eipcp) i dels teòrics de la cultura Gene Ray i Ulf Wuggenig, molts dels textos sorgeixen de les conferències Critique of Creative Industries i Creating Effects celebrades a Helsinki el 2006 i organitzades per l’eipcp i per la Leuphana University Lüneburg.

Animal spirits : a bestiary of the commons

Vivim governats per un sistema mundial dinàmic i canviant conformat per un mercat de valors llunàtic i irracional. La invenció imaginària del valor és actualment un factor clau del mercat financer, més enllà de la llei de l’oferta i la demanda. Què podria passar, doncs, si les multituds urbanes i en xarxa entressin de cop en aquest joc de valorització i recuperessin el seu poder per intervenir en la fràgil cadena de producció de valor? Aquesta és una de les qüestions que Matteo Pasquinelli, investigador a la Queen Mary University of London, planteja en «Animal spirits : a bestiary of the commons». L’autor explora com els esperits animals - aquells impulsos humans impredictibles que influeixen en el mercat de valors i impulsen els cicles econòmics – incideixen directament en la conformació del procomú.

Cultural policy, work and identity. The creation, renewal and negotiation of professional subjectivities

El llibre,«Cultural policy, work and identity», és una obra col·lectiva sobre política cultural, treball i identitat professional en el sector de la gestió i les polítiques culturals. Jonathan Paquette, l’editor de l’obra, assenyala que en moltes ocasions s’equipara identitat professional amb professionalitat i ho considera legítim i lògic, però alerta que fer-ho limita el concepte a un conjunt de valors i pràctiques acordades per un col·lectiu professional tancat que obvia els contextos polítics i socials que els envolten.