precarietat

La creativitat s'ha convertit en una forma més d'esclavitud i l'entusiasme s'ha fet servir com a argument per a l'explotació. La relació entre la precarietat, la cultura i les ganes de treballar de tota una generació en l’era digital
 

L’entusiasme és l’exaltació de l’ànim, una admiració apassionada. Ja fa temps que s’instrumentalitzen la vocació i l’entusiasme per justificar la deriva cap a la precarietat laboral. L’entusiasme és un llibre generacional sobre els que van nàixer a finals del segle XX i van créixer sense èpica però sí amb expectatives, fins que la crisi va assentar les bases d’un nou escenari que s’ha fet estructural; l’escenari de la precarietat i la desil·lusió. 

Juan Vicente Aliaga i Carmen Navarrete [eds.] | Tierra de Nadie Ediciones

Recull de textos nascuts al seminari organitzat pel grup d’investigació 'Espacio Urbano y Tecnologías de Género' de la Universitat de València en relació a la pràctica artística en temps de precarietat. Reflexiona al voltant del mercat laboral dels artistes en relació amb el sistema econòmic capitalista i la mercantilització de la vida que suposa. El precariat fa referència, doncs, a la unió del precari i el proletariat.

L’educació en cultura pren centralitat, però manquen estratègies i millors condicions.

Kalidoscopi, a banda del joc visual, és també el debat organitzat anualment per l’entitat educativa gracienca, Experimentem amb l’Art. En aquesta 9a edició, celebrada el passat 30 de novembre als Lluïsos de Gràcia, el debat es proposà veure des de tots els prismes i colors possibles en quin estat es troba i quin pot ser el futur de l’educació als museus de Catalunya, sota el títol: L’educació en museus i institucions culturals: possibilitats d’agència per a una transformació estructural.

Ramon Zallo | TELOS

En el context urbà del segle XXI, en què els mitjans dels fluxos d’informació i de les relacions socials i de treball són eminentment virtuals, quines oportunitats ofereixen els espais presencials per desenvolupar l’activitat artística i la creativitat? Les factories creatives i tecnoculturals es presenten com els equipaments culturals del futur que han d’alimentar les xarxes de creació, tot i que no resolen els conflictes de les indústries culturals pel que fa a eines fiscals i de finançament: la llarga crisi ha conduït els creadors a un «amateurisme» forçat que amenaça la transmissió intergeneracional.

Pascale Charhon i Dearbhal Murphy (coord.)

Els principis fonamentals i els drets dels treballadors de la cultura i la comunicació sovint es violen a causa de la naturalesa contractual del seu treball. Aquests sectors es caracteritzen per abastar un ampli espectre de relacions laborals i mercantils que no s’encabeixen en el model tradicional d’assalariat amb contracte indefinit: se’ls designa sota la categoria de «treball atípic» (de l’anglès «atypical work»).

L’informe «The Future of Work in the Media, Arts & Entertainment Sector. Meeting the Challenge of Atypical Working», finançat per la Comissió Europea, és un treball fruit de l’esforç de diversos agents, l’International Federation of Actors (FIA), l’International Federation of Musicians (FIM), la Global Union for the Media and Entertainment Sector (UNI MEI) i l’European Federation of Journalists (EFJ), que presenta els reptes en la regulació del mercat de treball europeu pel que fa a aquests sectors i busca establir un marc de treball comú per reforçar els seus drets de lliure associació i de conveni col·lectiu a través dels mecanismes de legislació i jurisprudència nacionals, europeus i internacionals.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 

Hace algún tiempo, entrevisté al gerente de un teatro público de un pequeño pueblo de Asturias. El hombre, de unos cincuenta años, llevaba casi toda su vida trabajando para el Ayuntamiento, encargándose de coordinar y programar las actividades culturales que se realizaban en el pueblo.

Yo sabía antes de entrevistarle  (siempre trato de investigar un poco la carrera de los entrevistados), que hacía unos años había realizado un curso de experto en gestión cultural que impartían en Oviedo. Al preguntarle por ello, me comentó que a pesar de llevar toda la vida dedicándose a la gestión cultural, con este curso pudo comprobar que lo que él hacía de manera rutinaria, tenía una traducción académica, y le permitió adquirir un sinfín de herramientas que le serían de gran ayuda para su trabajo.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb l’objectiu de conèixer a fons l’ampli espectre que conforma el teixit associatiu cultural de Catalunya, des del Departament es presenten: d’una banda, les principals dades estadístiques que el defineixen, a través dels resultats d’una enquesta proporcionada de primera mà a prop de 3500 entitats culturals del territori. I per l’altra, l’impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya l’any 2013.

A través de l’enquesta proporcionada a un total de 3.445 associacions culturals catalanes (que tenen com a objectiu principal el desenvolupament de diferents activitats relacionades amb les tradicions i les expressions culturals d’arrel popular a Catalunya), ha permès elaborar una radiografia de l’estat del tercer sector cultural l’any 2013.

Aurélie Peyrin | La Documentation Française

Aquest llibre analitza la situació i condicions laborals dels mediadors de museus encarregats d’acompanyar els visitants i ajudar-los a observar, comprendre i interpretar les obres d’art i col·leccions d’objectes. L’autora estudia la realitat francesa i es pregunta per què hi ha un contrast tan fort entre la imatge atractiva que desprèn aquest perfil professional, ocupat majoritàriament per titulats ben formats i apassionats per una feina que consideren enriquidora i interessant que atreu cada any a milers de candidats, i la gran inquietud professional expressada pels qui l’exerceixen per les seves condicions laborals precàries. Peyrin desmunta el discurs amable que ha acompanyat tradicionalment a la figura dels mediadors i mostra la realitat d’un cos professional encara sense un estatus plenament reconegut dins la funció pública i que pateix una situació de fragilitat dins les organitzacions museístiques.