polítiques públiques

per Cristina Alonso

Portar la creativitat a la regidoria i a l’àrea tècnia de cultura ha estat l’objectiu principal d’aquest repte. A través del poder creatiu s’ha buscat generar noves mirades i nous espais que trenquin amb la lògica tancada de l’acció, la reacció i els resultats, la qual tendeix a organitzar-se per anys naturals i acostuma a truncar processos creatius de més llarg abast.

amb Marta Ardiaca
Des d’on estem treballant les polítiques culturals i amb quina perspectiva ens les mirem? Aquesta és la pregunta que pretenia abordar el Repte 3 del Debat Interacció ’19, amb la intenció d’impulsar una mirada auto crítica dels regidors i tècnics de cultura respecte a la seva manera de treballar.

 

És el moment de posar les persones al centre i activar-les, com a agents actius de les polítiques culturals i de la resta. La legitimitat cultural no està només a les institucions sinó a tota la ciutat.

 KEA  | Parlament Europeu
 

Quins son els reptes de futur del sector cultural europeu? L'objectiu principal d'aquest document és presentar les possibles millores pel futur del programa anomenat Europa Creativa (Creative Europe). El document prèviament busca analitzar l’impacte del programa Europa Creativa, el qual es dedica a finançar projectes creatius nascuts a Europa. Fent un repàs per les seves principals línies d’actuació, l’informe determina quines poden les direccions que pot prendre el projecte cap a un futur. El programa Europa Creativa indica que Europa té la voluntat de fer un ús correcte del Mecanisme de Garantia del Sector Cultural i Creatiu gestionat pel Fons Europeu d'Inversions vigent des de l’any 2016. 

La cultura com a centre de les polítiques públiques

amb Pep Berga

Des de la política municipal, i en concret, des de la regidoria de cultura, és fonamental explicar el valor públic de la cultura per tal de posar-la en relleu i no supeditar-la a cap altra regidoria. A través de casos pràctics s’han exposat diversos aspectes a tenir en compte per tal de revitalitzar la regidoria de cultura.

amb Xavier Fina i Itziar González

Aquesta ponència ha plantejat la necessitat de crear nous horitzons que guiïn les polítiques culturals. És per aquest motius que conceptes com ara l’equitat, la participació i la governança han esdevingut claus per seguir un debat que planteja visions diverses i molt interessant de cara a un desenvolupament més ric de les polítiques culturals.

amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.

El lloc ens fa i ens defineix. És per això que en aquets dos darrers reptes que presentem, l'espai n'és protagonista. Les polítiques culturals han de tenir en compte aquest espai, aquesta situació. Des dels usos de l'espai públic a la relació territorial, les polítiques culturals poden millorar la vida de les grans metròpolis però també als petits municipis.

Les polítiques públiques de suport i potenciació de la creació són un àmbit de vital importància als municipis. El primer pas ha de consistir en la cartografia de la creativitat municipal per tal de desenvolupar, en una fase posterior, tot un seguit de polítiques que permetin crear les condicions necessàries perquè la creativitat es potenciï i es dugui a terme en bones condicions.

Els sistemes federalistes poden suposar una oportunitat renovada per a les polítiques culturals. Aquest tipus de sistema organitzacionals en moltes ocasions suposa una oportunitat per tal de redistribuir d’una manera més equitativa els poders que conformen la creació de polítiques culturals. El federalisme, seguint totes les seves variants, conforma la creació de polítiques culturals emmirallant-se en aspectes com la identitat i la divisió de poders i les diferents maneres de com apropar-se a aquests grans temes a través de la cultura.