població activa

L’adaptabilitat de l’ocupació en els sectors culturals i creatius durant la crisi

Giulio Stumpo, Robert Manchin | Direcció General d’Educació i Cultura (Comisió Europea) | European Expert Network on Culture (EENC)

Estudi que fa una primera aproximació a l’anàlisi del nivell de flexibilitat i adaptabilitat de l’ocupació en el sector de les indústries creatives i culturals (ICC) als 28 països membres de la Unió Europea. Elaborat a partir de diverses fonts estadístiques públiques com l’Eurostat, l’informe proporciona dades comparatives sobre l’estat de l’ocupació en aquest sector i fa especial incidència en el segment de població juvenil i en l’àmbit dels continguts digitals. La investigació – que té en compte les característiques específiques dels sectors culturals i creatius, els canvis en els estils de vida i les enquestes d’ocupació, mercats laborals i regulacions fiscals de cada país – assenyala que  la gran disparitat i diversitat de dades i situacions no permeten dibuixar una conclusió simple ni general. Segons els autors, dels resultats es pot extrapolar que als països amb un sector creatiu i cultural més consolidat i amb més trajectòria, els treballadors culturals i creatius s’han adaptat millor a la situació de crisi.

Obra y servicio. El empleo cultural (II)

Elena Vozmediano | El Cultural  31 de marzo 2015

Los museos y centros de arte españoles no solo están externalizando, siempre a la baja, servicios que en mi opinión son troncales como la educación y la mediación sino también puestos de trabajo que forman parte del equipo “científico” del museo, el que se ocupa de la gestión artística (colección, exposiciones). E incluso cargos directivos. Así, el Centro Niemeyer hizo, mediante concurso, un contrato de “obra y servicio” a un “responsable de gestión”, en un momento en que la institución estaba sin director y este gerente se convertía en la figura de máxima responsabilidad en él.

Obra y servicio. El empleo cultural

Elena VozmedianoEl Cultural  24 de marzo 2015

¿Recuerdan que les hablaba no hace mucho en las páginas de El Cultural sobre el coste de las exposiciones temporales? Pudimos deducir entonces que hay empresas de transporte, seguros y montaje que se llevan una buena tajada de los presupuestos de museos y centros de arte, públicos y privados, a pesar de que la crisis ha hecho disminuir el número de exposiciones y ellas han perdido parte de su mercado. Pero los recortes presupuestarios, junto a la extensión del modelo empresarial dentro de la gestión cultural pública, han provocado el auge de otro tipo de negocio: el derivado de la externalización de determinados servicios. Empezó con las cafeterías y las librerías, luego con la limpieza y la seguridad. Siguieron las taquillas y roperos (lo que ahora se denomina “gestión de visitantes”), las audioguías, la vigilancia de salas y, con más incidencia aún en la relación de museos y centros de arte con la sociedad, la mediación y la educación. Las empresas que prestan estos servicios copan los primeros puestos en cuantía de las adjudicaciones de contratos de los grandes museos públicos.

Articles sobre indústries creatives i culturals

Creative industries journal

Obre aquest número un article de Francisco Marco-Serrano, Pau Rausell-Koster i Raúl Abeledo-Sanchis sobre la relació entre el producte interior brut i la intensitat d’ocupació en les indústries culturals i creatives. Segons els autors, durant la última dècada s’ha afirmat de manera generalitzada que les indústries culturals i creatives són un motor per al creixement econòmic de les regions, però consideren que es tracta d’una relació controvertida i que demanda més proves i evidències. En aquest article presenten un marc conceptual que pot ajudar a testar la possible causalitat entre la generació de producte interior brut i l’índex d’ocupació en els sectors culturals i creatius. Els resultats determinen que existeix una clara retroalimentació entre aquestes dues variables. 

Ocupació en el sector de la cultura i la creació 2014

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest document sobre l’ocupació en el sector de la cultura i la creació incorpora les noves dades de l’Enquesta de població activa (EPA), calculades amb una nova metodologia adaptada als criteris europeus i elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya en col·laboració amb el Departament de Cultura. Pel que fa a la metodologia anterior, aquesta revisió redueix el nombre d’ocupats, però manté la tendència observada durant aquests anys

Durant l’any 2014 hi havia a Catalunya 156.650 persones ocupades en el sector de la cultura i la creació, la qual cosa representa un 5,2 % del total de població ocupada de Catalunya. En la resta de l’Estat, els 683.225 treballadors d’aquest sector representen un 3,9 % de la població ocupada total. 

Estadístiques culturals de Catalunya 2015: Tocant fons?

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades completes de l’any 2013, unes dades que confirmen  la situació d’emergència en que s’ha instal·lat el sector cultural a Catalunya en els darrers anys.  No obstant això, es pot intuir que s’estaria tocant fons ja que els indicadors avançats de l’any 2014 estarien reflectint un incipient canvi de tendència. De moment però, a manca de concretar la dimensió real d’aquesta inflexió, el panorama continua sent devastador: retallada intensa dels pressupostos de les administracions públiques; caiguda de l’ocupació; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals; disminució de la participació i el consum cultural en diversos sectors.

Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2014

Amb aquest informe anual el CoNCA vol contribuir a una reformulació́ de les polítiques basada en un coneixement aprofundit del nostre sistema cultural, fruit d’una visió transversal i experta. Presenta un retrat del panorama actual resumit en vuit punts il·lustrats amb exemples concrets i reblats amb les línies d'actuació que proposa el CoNCA i acaba centrant-se en cinc pilars fonamentals per a la millora de l'àmbit cultural.

Retrat de la situació:

1. Reducció progressiva del pressupost públic de cultura. En els darrers tres anys, la despesa cultural per habitant ha patit una caiguda acumulada d'un 28'35%.

2. Dos anys després de l’increment de l’IVA cultural s'ha detectat que això ha influït en els hàbits de consum, no tant per l'increment de preus, com per un efecte psicològic. Les conseqüències han estat l'increment de la tensió financera dels productors i les empreses culturals, i la pèrdua de competitivitat en l'àmbit internacional.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2014

Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 157.800 persones al quart trimestre del 2014, un 1,5% menys que al mateix trimestre del 2013, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 5,2% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 86.000 homes i 71.800 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 717.400 persones, un 7,2% més que fa un any, i representa el 4,1% del total de la població ocupada.

Augment de la precarietat en el sector de l’arqueologia a l’estat espanyol

Instituto de Ciencias del Patrimonio (Incipit-CSIC) ׀ Discovering the Archaeologists of Europe (DISCO)

Segons aquest estudi que presenta els resultats corresponents a l’estat espanyol del projecte DISCO (Descubrint els arqueòlegs d’Europa),  Espanya ha perdut entre 2009 i 2013 un 66% de llocs de treball i un 42% d’empreses dedicades a l’arqueologia. En aquest període s’ha passat de 2.358 a 796 llocs de treball. Un 56% dels contractes són temporals i els salaris estan allunyats de la mitjana europea. El projecte, que compta amb finançament comunitari i recull dades de 21 països europeus, descriu la situació del sector de l’arqueologia a Europa, fa un recompte dels professionals que s’hi dediquen i analitza les seves condicions laborals. Informa també sobre els diners públics destinats a cada país a l’arqueologia i sobre l’impacte de la crisi econòmica en el sector.

El mercat de les indústries culturals i creatives a Europa

Ernst & Young ׀ Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (Gesac)

Segons aquest estudi, les Indústries Culturals i Creatives (ICC) han demostrat una extraordinària resistència a la crisi econòmica. El sector, que dona feina a cinc vegades més persones (7,1 milions de llocs de treball) que el sector de les telecomunicacions (1,2 milions de llocs de treball) presenta, segons els autors, una clara tendència de creixement gràcies al seu paper precursor en la innovació digital. Amb un volum de 535.900 milions d’euros i 7,1 milions de llocs de feina (el 19,1% de treballadors tenen menys de 30 anys), la cultura i la creació representen el 3,3% de la població activa de la Unió Europea.