població activa

Informe PROTECTURI. Patrimoni cultural i impacte econòmic a l’estat espanyol 2009-2013

Asociación PROTECTURI

En aquest informe es destaquen algunes de les dades més rellevants en matèria de protecció patrimoni cultural i l’impacte econòmic del sector a l’estat espanyol durant el període 2009-2013. A destacar:

  • Només en el període 2009-2012, la inversió pública en matèria de patrimoni cultural cau un 43% (un 47% si es té en compte la inversió des de les comunitats autònomes).

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2015

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 148.500 persones al segon trimestre del 2015, un 3,3% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 4,8% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 80.900 homes i 67.600 dones.  xifra que mostra un decrement interanual del 2,7% en el cas de les dones i del 3,8% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada disminueix un 3,9% i la no assalariada un 2,1%. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 685.100 persones, un 1,8% més que fa un any, i representa el 3,8% del total de la població ocupada.

Situació professional i laboral dels mediadors de museus francesos

Aurélie Peyrin | La Documentation Française

Aquest llibre analitza la situació i condicions laborals dels mediadors de museus encarregats d’acompanyar els visitants i ajudar-los a observar, comprendre i interpretar les obres d’art i col·leccions d’objectes. L’autora estudia la realitat francesa i es pregunta per què hi ha un contrast tan fort entre la imatge atractiva que desprèn aquest perfil professional, ocupat majoritàriament per titulats ben formats i apassionats per una feina que consideren enriquidora i interessant que atreu cada any a milers de candidats, i la gran inquietud professional expressada pels qui l’exerceixen per les seves condicions laborals precàries. Peyrin desmunta el discurs amable que ha acompanyat tradicionalment a la figura dels mediadors i mostra la realitat d’un cos professional encara sense un estatus plenament reconegut dins la funció pública i que pateix una situació de fragilitat dins les organitzacions museístiques.  

Impactes econòmics, culturals, socials i medi ambientals del patrimoni cultural europeu

Cultural Heritage Counts for Europe | Cultura. Comissió Europea

Informe que presenta els resultats del projecte Cultural Heritage Counts for Europe, desenvolupat entre 2013 i 2015 amb el suport de la Comissió Europea, i que té per objectiu mostrar amb dades i evidències el valor del patrimoni cultural i el seu impacte en l’economia, la cultura, la societat i el medi ambient europeu. Aquest projecte vol demostrar el valor i el potencial del patrimoni cultural com a recurs estratègic per a una Europa sostenible; augmentar la consciència pública sobre aquest recurs i presentar recomanacions estratègiques per al seu desenvolupament. Així mateix, el projecte també vol aportar arguments demostrables i persuasius per tal de convèncer els responsables polítics europeus sobre els múltiples beneficis d’invertir en patrimoni cultural.

Magnituds econòmiques i ocupacionals del sector cultural i creatiu de l'economia catalana. 2012

Marta Llatcha  | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe analitza la nova 'Estadística i comptes de les empreses culturals', que combina dades de l'Enquesta anual de serveis (EAS) amb la informació de l'Enquesta industrial d'empreses (EIE) i altres fonts estadístiques disponibles. D'aquesta manera s'obtenen noves variables, com el valor de producció, el volum de negoci i la implantació de R+D+I i de comerç exterior en l'àmbit cultural. També fa possible la homologació de les estadístiques econòmiques i les d'ocupació (Enquesta de població activa. EPA) alhora que se segueixen els criteris estadístics que marquen Europa i la UNESCO.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2015

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 147.400 persones al primer trimestre del 2015, un 4,3% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 4,9% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 79.900 homes i 67.600 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 683.100 persones, un 3,0% més que fa un any, i representa el 3,9% del total de la població ocupada.

L’adaptabilitat de l’ocupació en els sectors culturals i creatius durant la crisi

Giulio Stumpo, Robert Manchin | Direcció General d’Educació i Cultura (Comisió Europea) | European Expert Network on Culture (EENC)

Estudi que fa una primera aproximació a l’anàlisi del nivell de flexibilitat i adaptabilitat de l’ocupació en el sector de les indústries creatives i culturals (ICC) als 28 països membres de la Unió Europea. Elaborat a partir de diverses fonts estadístiques públiques com l’Eurostat, l’informe proporciona dades comparatives sobre l’estat de l’ocupació en aquest sector i fa especial incidència en el segment de població juvenil i en l’àmbit dels continguts digitals. La investigació – que té en compte les característiques específiques dels sectors culturals i creatius, els canvis en els estils de vida i les enquestes d’ocupació, mercats laborals i regulacions fiscals de cada país – assenyala que  la gran disparitat i diversitat de dades i situacions no permeten dibuixar una conclusió simple ni general. Segons els autors, dels resultats es pot extrapolar que als països amb un sector creatiu i cultural més consolidat i amb més trajectòria, els treballadors culturals i creatius s’han adaptat millor a la situació de crisi.

Obra y servicio. El empleo cultural (II)

Elena Vozmediano | El Cultural  31 de marzo 2015

Los museos y centros de arte españoles no solo están externalizando, siempre a la baja, servicios que en mi opinión son troncales como la educación y la mediación sino también puestos de trabajo que forman parte del equipo “científico” del museo, el que se ocupa de la gestión artística (colección, exposiciones). E incluso cargos directivos. Así, el Centro Niemeyer hizo, mediante concurso, un contrato de “obra y servicio” a un “responsable de gestión”, en un momento en que la institución estaba sin director y este gerente se convertía en la figura de máxima responsabilidad en él.

Obra y servicio. El empleo cultural

Elena VozmedianoEl Cultural  24 de marzo 2015

¿Recuerdan que les hablaba no hace mucho en las páginas de El Cultural sobre el coste de las exposiciones temporales? Pudimos deducir entonces que hay empresas de transporte, seguros y montaje que se llevan una buena tajada de los presupuestos de museos y centros de arte, públicos y privados, a pesar de que la crisis ha hecho disminuir el número de exposiciones y ellas han perdido parte de su mercado. Pero los recortes presupuestarios, junto a la extensión del modelo empresarial dentro de la gestión cultural pública, han provocado el auge de otro tipo de negocio: el derivado de la externalización de determinados servicios. Empezó con las cafeterías y las librerías, luego con la limpieza y la seguridad. Siguieron las taquillas y roperos (lo que ahora se denomina “gestión de visitantes”), las audioguías, la vigilancia de salas y, con más incidencia aún en la relación de museos y centros de arte con la sociedad, la mediación y la educación. Las empresas que prestan estos servicios copan los primeros puestos en cuantía de las adjudicaciones de contratos de los grandes museos públicos.

Articles sobre indústries creatives i culturals

Creative industries journal

Obre aquest número un article de Francisco Marco-Serrano, Pau Rausell-Koster i Raúl Abeledo-Sanchis sobre la relació entre el producte interior brut i la intensitat d’ocupació en les indústries culturals i creatives. Segons els autors, durant la última dècada s’ha afirmat de manera generalitzada que les indústries culturals i creatives són un motor per al creixement econòmic de les regions, però consideren que es tracta d’una relació controvertida i que demanda més proves i evidències. En aquest article presenten un marc conceptual que pot ajudar a testar la possible causalitat entre la generació de producte interior brut i l’índex d’ocupació en els sectors culturals i creatius. Els resultats determinen que existeix una clara retroalimentació entre aquestes dues variables.