PIMES

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

Cornelia Dümcke, Zora Jaurová, Péter Inkei ׀ European Expert Network on Culture (EENC)

Informe breu que fa un diagnòstic dels mecanismes de finançament per a les petites i mitjanes empreses del sector de les indústries culturals i creatives a la Unió Europea (UE). Segons l’estudi, aquesta és una de les  qüestions més rellevants de l’agenda política de la UE ja que, malgrat la majoria de nous llocs de treball del sector creatiu els han generat petites empreses o treballadors autònoms, aquests negocis encara compten amb molts més obstacles financers que les companyies més grans. Aquest informe fa un primer diagnosi de les intervencions governamentals i dels mecanismes específics de finançament (garanties de préstec, capital risc, àngels inversors, etc) que poden beneficiar a la petita i mitjana indústria creativa i cultural als països de la UE. També explica casos de bones pràctiques en matèria d’innovació.

 David Ruiz | Economía y Cultura

Asomándonos a algunos datos

Más de cien mil empresas culturales (108.556 según los datos del anuario de estadísticas culturales) constituyen (constituían en 2013) la base sobre la que hablamos cuando hacemos referencia a la industria cultural en España. No es posible establecer fronteras rígidas sobre qué sea, mas, si ciertamente existe algo que sea “industria cultural” (consideramos en nuestra reflexión su existencia, aunque no esté del todo claro que sea, efectivamente, cultura) no sólo está constituida por el tejido empresarial. Las administraciones públicas tienen un peso determinante en ella, además del tejido asociativo, creadores y múltiples agentes más, pero estas empresas se erigen en el elemento fundamental de tal industria.

• En el conjunto del país la aportación del sector al VAB (valor añadido bruto) es superior a la de la agricultura, ganadería y pesca.
• Los expertos confían en que la futura Ley de Mecenazgo sirva para mejorar la situación tras el varapalo por la subida del IVA.

Olga Granado  10/04/2013

El consumo de la cultura pasa por sus peores momentos, porque en tiempos de crisis es considerada por muchos prescindible y porque la subida del IVA se ha cebado especialmente con este sector, pese a que hoy día es vital en la economía de Andalucía. Lo dicen los datos: la industria cultural genera ya el doble de empleos que otras que tradicionalmente han estado consideradas como claves en la economía región, como puede ser la agroalimentaria. Precisamente, convertirla en motor económico es el objetivo del Pacto por la Cultura de Andalucía, que este jueves se presenta auspiciado por la Junta de Andalucía.

Us presentem el segon informe de Common Practice, un grup de recerca que treballa per al reconeixement i la difusió del sector de les arts visuals contemporànies de petita a escala a Londres. Actua com a centre de recursos i coneixement i desenvolupa el diàleg amb altres organitzacions d’arts visuals a escala local, nacional i internacional.

L'informe, elaborat per Rebecca Gordon-Nesbit, analitza com les petites empreses i institucions d’arts visuals poden obtenir finançament en l’actual situació de crisi econòmica i com avaluar-ne els seus beneficis, no només econòmics, sinó també artístics i culturals. S’hi presenta com poden obtenir fonts de finançament privades i nous esquemes de col·laboració en un context artístic global també canviant.