Interacció

 
Setmana 19 i el mapa cultural no s’atura: projectes arrelats al territori, museus valents que es transformen, debats oberts sobre accessibilitat, memòria i precarietat. A #Compartim ens fixem en les iniciatives que aposten per una cultura més justa, participativa i connectada amb la realitat social. Aquesta setmana, el dret a la cultura ressona fort, des del Pallars fins a Brussel·les.
 
  

Art per arrelar joves al Pallars

Rural Utòpica: "Els joves no tenen accés als drets culturals en els territoris de muntanya"

La Rural Utòpica és una associació nascuda al Pallars Sobirà per combatre l’aïllament cultural dels joves en territoris de muntanya. Les impulsores —Vanesa Freixa, Violeta Bofarull i Marta R. Peribáñez— denuncien que els adolescents no tenen garantit l’accés als drets culturals, especialment a l’art, que consideren essencial per al desenvolupament personal i comunitari. Amb el suport del programa Singulars de la Generalitat, han creat espais com la Kaixa Utòpica per a adolescents, la Kaixa Bum! per a adults, la Kabana vinculada a l’Institut Hug Roger III de Sort, i la Kaixa Expansiva per a docents. El projecte aposta per l’art com a eina de transformació social i arrelament al territori."El nostre somni seria que l’administració pública obrís una escola de les arts al Pallars"

Llegiu l’article complet:  surtdecasa.cat
  
  

Demostrar que la cultura para todos significa bienestar para todos

Cordis, 6 de maig de 2025

El projecte europeu DANCING, liderat per la Universitat de Maynooth, defensa que la participació cultural de les persones amb discapacitat és un dret humà fonamental i un motor per a la diversitat cultural a Europa. Mitjançant col·laboracions amb institucions com el Museu de Trento i Rovereto i el projecte iNEST, s'han organitzat seminaris i publicacions que aborden l'accessibilitat com a força transformadora de la cultura contemporània. La recerca destaca la necessitat d'un enfocament interdisciplinari que integri dret, gestió cultural i experiències pràctiques per eliminar barreres i promoure la inclusió. Aquesta iniciativa evidencia que garantir l'accés equitatiu a la cultura no només beneficia les persones amb discapacitat, sinó que enriqueix el benestar de tota la societat europea. "La participación cultural de las personas con discapacidad es un tema de gran importancia." 

Llegiu l’article complet: cordis.europa.eu
  
  

Treballadors de cultura, al límit

Salarios insuficientes y fuga de talento: los funcionarios de Cultura denuncian la precariedad en el sector 

Raquel García, 5 de maig de 2025

Tres associacions professionals del sector museístic denuncien la precarietat estructural dels treballadors públics de Cultura: salaris baixos, llocs ocupats majoritàriament per personal interí i càrrecs tècnics que no reflecteixen la realitat de les funcions. Alerten que aquestes condicions dificulten la captació i retenció de talent, afavoreixen la precarietat i desincentiven la professionalització. Demanen al Ministeri una revisió del catàleg de llocs de treball, millores retributives i una reforma profunda per reconèixer el valor del treball cultural. El Ministeri reconeix el problema, però no concreta solucions ni calendari.“En el Ministerio se cobra menos que en otras administraciones y no se remunera adecuadamente la especialización, lo que empuja al personal a irse.” 

Llegiu l’article complet: cadenaser.com
  
         

El Born, indiscutible lloc de memòria

Carles García Hermosilla (Museu Història Barcelona): “El Born és un lloc de memòria i no deixarà de ser-ho”

Jordi Palmer, 4 de maig de 2025

Carles García Hermosilla, nou director del Museu d’Història de Barcelona, ha destacat que el Born continuarà sent un lloc de memòria, però ha matisat que no és l'únic. El compara en importància simbòlica amb altres espais com les Cases del Bon Pastor, ressaltant la seva funció dins d'un conjunt de llocs que preserven la memòria històrica de la ciutat. Tot i les crítiques al projecte inicial com a memorial del Tricentenari del 1714, García Hermosilla subratlla que el Born té una significació cultural i històrica profunda, i que seguirà sent un lloc de record compartit. “El Born forma part d’un conjunt de llocs que preserven la memòria històrica de Barcelona.”

Llegiu l’article complet:elnacional.cat
  
  

LiceuMar: futur o patrimoni perdut?

LiceuMar o Teatre Principal? Aquesta és la qüestió!

Jaume Radigales, Oriol Pérez Treviño, Montse Julià i Bernat Dedéu, 3 de maig de 2025

El projecte del LiceuMar, un espai de creació cultural situat al Port Vell de Barcelona, ha generat debat sobre la seva viabilitat i emplaçament. Tot i la seva ambiciosa proposta artística, que inclou una nova seu internacional d'òpera i programes educatius, el projecte topa amb una qüestió clau: el seu impacte en el patrimoni existent. El Teatre Principal, un edifici històric a la Rambla, es presenta com una alternativa viable per a un espai de petit format per a òpera i altres espectacles. La proposta de crear el LiceuMar al Port Vell genera dubtes sobre la prioritat urbanística i cultural, així com la sostenibilitat econòmica del projecte, que dependria en gran part de fons públics. Potser, l'autèntica oportunitat per a la ciutat és la rehabilitació del Teatre Principal, un patrimoni oblidat en ple centre de Barcelona. "Crear un equipament cultural al Port és abocar-lo a la fallida i arrecerar-lo en l’especulació." 

Llegiu l’article complet:nuvol.com
  
  

Un museu valent per a un temps nou

El nou Museu de l’Empordà, el més valent

Maria Palau, 2 de maig de 2025

Cinc anys després d'iniciar-se la reforma, el Museu de l'Empordà reobre amb una imatge renovada i un enfocament innovador. La regidora de Cultura de Figueres, Mariona Seguranyes, celebra que el museu ja no sigui el mateix, amb una transformació que va més enllà de la renovació de l'edifici. A la nova museografia i la reorganització temàtica de la col·lecció, s’hi afegeix la valenta aposta del director Eduard Bech-Vila per sortir de l’àmbit acadèmic i incorporar un procés participatiu que ha involucrat els veïns de la ciutat, recollint les seves inquietuds per reflectir-les en el museu. Aquesta renovació també inclou una crítica a l’autocrítica i un interès per temes actuals com la preservació del territori davant la crisi ambiental. Les obres ja no estan tancades a les reserves, i el museu s'obre a la ciutadania, oferint accés permanent a tota la col·lecció. El nou Museu de l'Empordà es presenta com una de les propostes més valentes del panorama cultural actual, amb l’objectiu no només de mostrar art, sinó també d'incitar a la reflexió social. "La perifèria és el centre de Catalunya"

Llegiu l’article complet:elpuntavui
  
  

Patrimoni europeu i dret a l'accessibilitat

The European Heritage Label and Persons with Disabilities

Lazar Stefanovic, 2 de maig de 2025

L'article analitza com el Segell de Patrimoni Europeu (EHL) pot avançar en accessibilitat i inclusió per a les persones amb discapacitat. Tot i que el programa promou els valors comuns europeus, encara hi ha mancances importants en l’accessibilitat física i comunicativa dels llocs distingits. Els autors defensen que cal involucrar activament les persones amb discapacitat en la definició i gestió del patrimoni, no només com a visitants sinó com a cocreadors, perquè les experiències siguin realment inclusives. Això suposa un canvi de mirada: de l’accessibilitat com a afegit a l’accessibilitat com a dret cultural fonamental. “Nothing about us without us.”

Llegiu l’article complet: Ideas in ALL
  
  

Espais autogestionats, lluites compartides

Un sostre per a moltes lluites

Guillem Martí, 7 d'abril de 2025

Més de 115 casals i ateneus dels Països Catalans formen una xarxa autogestionada que impulsa l’activisme social, polític i cultural des de la base. Des de Perpinyà fins a Monòver, passant per Palma i Lleida, aquests espais són punts de trobada per a joves, feministes, ecologistes i moviments en defensa de l’habitatge, i, alhora, actuen com a motors per a la promoció cultural i creativa. La Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, creada el 2011, coordina recursos i activitats per reforçar la seva capacitat transformadora. Segons Nora Lacruz, membre de l’assemblea gestora, l’objectiu és que aquests espais continuïn sent motors de canvi i creixement col·lectiu. “Cada activitat neix d’una assemblea, d’una xarxa de complicitats i de l’esforç constant de mantenir viu l’esperit de voler fer, crear i transformar el que ens envolta.”   

Llegiu l’article complet: directa.cat

Aquesta setmana també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant)

 
L’FMC considera indispensable posar la cultura al servei de tothom  (7  de maig de 2025)

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) defensa que l'accés a la cultura és un dret fonamental i insta la Generalitat a col·laborar estretament amb els ajuntaments per garantir la inclusió i la cohesió social. Durant una reunió amb la consellera de Cultura, l'FMC va destacar les dificultats que afronten els municipis per sostenir l'oferta cultural amb recursos limitats i competències restringides. Es va demanar simplificar els tràmits per accedir a subvencions, augmentar el suport a la Xarxa d'Escoles Locals de les Arts i incloure els ens locals en els grans acords culturals del país. La consellera es va mostrar disposada a treballar conjuntament per avançar en aquests objectius. fmc.cat
  

Butlletí de novetats de la Biblioteca central. Núm. especial: Intel·ligència artificial al sector cultural i patrimonial  /Ollé Pérez, Berta; Villarroya Planas, Ana (Abril de 2025)

El Butlletí de novetats de la Biblioteca Central del Departament de Cultura presenta un número especial sobre la intel·ligència artificial al sector cultural. Coordinat per Berta Ollé i Anna Villarroya, aquest número recull estudis i informes sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en el sector cultural i patrimonial. Els documents estan ordenats alfabèticament i inclouen una breu anàlisi del contingut de cadascun.BN_IA.pdf 
  

Access to digital culture as a driver of social and cultural openness: European evidence / Lamberti, G., Lopez-Sintas, J. i Katz-Gerro, T. (10 de febrer de 2025)

Un estudi europeu evidencia que l'accés a la cultura digital afavoreix l'obertura cultural i, a través d'aquesta, l'obertura social. Aquesta relació no és uniforme: varia segons l'edat, el nivell educatiu i el país de residència. Els joves i les persones amb més formació mostren una connexió més forta entre consum cultural digital i actituds obertes. Aquesta desigualtat reflecteix una estratificació social que pot reproduir-se en l'àmbit digital. Els autors proposen polítiques culturals inclusives per reduir la bretxa digital i fomentar la cohesió socia nature.com
  

Drets culturals i memòria. Aportacions per al debat i estudi de cas de les dones amazigues de Tortosa (29 de novembre de 2025) 

El dossier explora la preservació de la memòria de les comunitats migrades a Catalunya, amb un focus especial en les dones amazigues de Tortosa. Inclou articles sobre els drets culturals, l'experiència del Museu d'Història de la Immigració de Catalunya i la recollida d'informació per part dels arxius. El capítol més extens, d'Ilene Glasser Martínez, es basa en entrevistes a cinc dones amazigues per comprendre la seva visió sobre la preservació i transmissió de la memòria. L'estudi es va realitzar amb la col·laboració d'Atzavara-Arrels. Nationalia

Una setmana més, moltes mirades sobre la cultura des de dins i des de fora. Des de la reivindicació dels espais autogestionats fins als reptes de l’administració pública, passant per nous enfocaments museogràfics i reflexions europees sobre drets culturals i digitalització. Seguim llegint, compartint i pensant com fer més accessible i transformadora la cultura al nostre país

Cada setmana llegim molt, però compartim el que pensem que pot ser útil, inspirador o provocador per a qui fa cultura des dels municipis. Si hi ha temes que us agradaria veure recollits a #Compartim, feu-nos-ho saber!.

___________________________________________________________________