mesurar

Vicios Malos, vicios caros

Estamos aún en los inicios del nuevo año, el momento de los buenos propósitos, esos que nos generan expectativas y también una excesiva y poco pensada presión. En el caso de nuestro trabajo, el de los gestores de territorio* aunque está mucho más condicionado por cuatrienios de gobierno municipal, con unas directrices políticas determinadas a medio plazo, la presión del nuevo año (o de la legislatura) y aquello del ‘algo habrá que cambiar’, también está presente.

El panorama cultural a Espanya segons l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016»

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

El sector cultural representava el 2,9% del total de l’ocupació a Espanya el 2015; unes 515.000 persones, de les quals la majoria, el 59,9%, eren homes, segons dades de l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016». El 69,2% dels ocupats eren assalariats, mentre que la resta, el 30,8%, figuren a les estadístiques com a no assalariats. Aquest percentatge ha pujat gairebé 1 punt des del 2014, i segueix la tendència dels darrers anys, la qual confirma el creixement del nombre d’autònoms i la davallada de nombre de joves (del 3,9% al 3,5%) que treballen en el sector. El desglossament de les dades, però, no permet conèixer les característiques de la situació professional d’aquests autònoms, ni quins altres tipus de treballadors no assalariats es contemplen.

Aproximación a la relación de la cultura y la pobreza

Observatorio Vasco de la Cultura 

La cultura és un agent transformador decisiu en la superació o la reproducció de les desigualtats socials, les quals sovint es fonamenten en determinants estructurals arrelats a un territori. L’informe elaborat per l’Observatorio Vasco de la Cultura posa de manifest aquest fet, fent una aproximació teòrica i aportant dades sobre el conjunt de l’Estat espanyol i la comunitat autònoma d’Euskadi.

Can you measure "great" art?

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.

CULTUMETRÍA en los Cursos de Verano de la Universidad del País Vasco.

Los próximos 23 y 24 de junio reflexionaremos en Bilbao (Bizkaia Aretoa) sobre CULTUMETRÍA medición de los impactos de la cultura, sobre el valor de la cultura y su sentido en la sociedad actual, desde tres perspectivas diferenciadas.

Entendre i avaluar millor el valor de la cultura

Geoffrey Crossick, Patrycja Kaszynska | Arts and the Humanities Research Council

Informe que té per objectiu comprendre millor el significat de valor cultural. En aquest sentit, identifica els elements que el conformen, analitza l’impacte que té en els individus, en la societat i en l’economia i proposa metodologies adequades per avaluar-lo. L’informe alerta que, fins ara, els debats i les investigacions sobre valor cultural s’han realitzat des de perspectives massa estretes, sota uns estàndards de recerca poc rigorosos i sovint distorsionats per una voluntat de protegir el finançament públic de la cultura.

El valor de la cultura: indicadors culturals i l’impacte en la política cultural

Lachlan MacDowall, Marnie Badham, Emma Blomkamp, Kim Dunphy

Quina utilitat tenen les mesures, estadístiques i indicadors culturals? Ajuden a fer un seguiment del que realment és important? Quines oportunitats hi ha per impugnar, refinar o democratitzar aquests sistemes de mesura? En aquest llibre es recullen les aportacions d’acadèmics, responsables polítics i professionals de la cultura que, des de les més diverses perspectives, exploraren el camp dels indicadors culturals i les seves implicacions polítiques.

Usos d’evidència en la política cultural local

Emma Blomkamp | Evidence & Policy: A Journal of Research, Debate and Practice, Vol.10 (2) , May 2014, p. 223-241

Tot prenent com a exemple el cas de dos municipis de la regió australiana de Victoria i dos programes culturals d’aquests territoris, l’article explora els usos retòrics de l’evidència en la política cultural local i els avantatges d’un enfoc interpretatiu pràctic, que vagi més enllà de la legitimació a través de dades estadístiques amb les que se sol treballar. L’elecció i ús de determinats tipus de probes (evidències) pot variar segons el context polític, institucional i interpersonal (depenent del professional).

Tuit de la setmana

Si no sabemos lo que queremos medir acabaremos buscando lo que sí sabemos medir @palomomarta

El desenvolupament del mercat europeu de serveis audiovisuals a la carta

European Audiovisual Observatory | European Commission (DG Connect)

Estudi  sobre la situació i desenvolupament dels serveis de vídeo a la carta i el seu impacte en el mercat audiovisual europeu. L’informe proporciona dades estadístiques i explicacions sobre les principals característiques d’aquests serveis a Bèlgica, República Txeca, Alemanya, Espanya, França, Croàcia, Itàlia, Polònia, Portugal i Eslovènia. La investigació aporta també informació detallada sobre la proliferació de plataformes de provisió de serveis audiovisuals en línia a Europa i sobre el paper que juguen els grans operadors nord-americans a escala global; explica els diversos segments de mercat, els diferents graus de maduració que han assolit a cada país i les principals tendències en matèria de publicitat; informa també sobre el paper d’aquests serveis en la promoció dels productes audiovisuals europeus i alerta sobre la manca d’informació detallada per part dels proveïdors en referència al volum de negoci i d’ingressos exactes que generen aquests serveis.