audiovisuals i multimèdia

Bibliografia elaborada per el Centre d’Informació i Documentació per el taller 'Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen', que es va celebrar els dies 10 i 11 de novembre 2014 a l’Institut del Teatre de Barcelona. 

Aquesta bibliografia recull una selecció d'articles sobre les experiències que s’estan portant a terme en aquest sector emergent que barreja l’emissió en directe d’òperes, ballet i teatre als cinemes i on el públic està simultàniament a diferents escenaris. La progressiva adopció d’entorns tecnològics en les arts performatives i l’ampliació de l’ample de banda han fet emergir nous sectors de mercats per a pantalles de cinema i espais culturals, amb la distribució de continguts en alta definició.

El taller s’emmarcà dins el projecte europeu SPECIFI que és l’acrònim d’'Smart Platforms Enabling the Creative Industries for the Future Internet', pressupostat amb un total de 5,7 milions d’euros i que es desenvoluparà fins al juny de 2015. Aquest projecte pretén crear una Anella Creativa Europea de Ciutats i Regions intel·ligents que faciliti la personalització, lliurament i compartició de serveis innovadors en l’àmbit de les indústries creatives co-dissenyats amb els usuaris, a escala local, regional i Europeu. L’Anella Creativa proveirà d’aquests serveis a través de fibra òptica i d’infraestructures sense fils.

PDF  Bibliografia. Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Centre national du cinéma et de l’image animée

Estudi sobre el funcionament dels sistemes d’incentius fiscals existents en els sectors de la producció cinematogràfica, audiovisual i de vídeo en Europa i Canadà. S’hi analitza amb detall el funcionament d’aquests sistemes a Bèlgica, Canadà, Luxemburg, Alemanya, Irlanda, Hongria i Regne Unit i es fa una anàlisi comparativa de cada país amb el sistema francès.

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i  informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els sectors culturals següents: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2013 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici de 2012. Es pot dir que l’any 2013 s’observen els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

 el balcón de la espera

Cualquier intento de clasificación seria insatisfactoria, pero me parece interesante reflexionar sobre la relación que hay entre inversión, equipo, calidad y resultado.

1. De 0 a unos cientos de euros: Grupo de amigos de autogestión y autoproducción. Equipo pequeño y limitado en el que todos hacen de todo. La calidad del producto, evidentemente no es lo más importante. A muchos les gusta decir que es el comienzo del comienzo, para muchos otros es la oportunidad de pasar de ser consumidores a productores de su propio ocio. Se parte de la facilidad y accesibilidad a las nuevas tecnologías, todo el mundo puede grabar, montar y lo más importante distribuir a unas amplias redes sociales. Just do it!  Unido a  la mitología tipo; yo siempre quise ser artista, desde que cogí una cámara entre mis manos sabía…Spielgberg, Super 8, etc.

Cristina Azqueta | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El 57 % de la població de Catalunya ha reduït darrerament la despesa en productes i serveis culturals

Segons els últims resultats de les dues enquestes òmnibus de la Generalitat d’enguany, es detecten canvis generals en les prioritats dels catalans amb relació a l’oferta cultural i d’oci avui dia. Les pautes de consum de la població estan canviant per la situació econòmica actual i per altres factors com la irrupció de la tecnologia digital que afecta les indústries culturals.

En aquest sentit, les preguntes dels darrers sondejos fan referència a l’actitud del consumidor cultural en el context actual en el qual la capacitat adquisitiva de moltes famílies ha disminuït en gran mesura. Per exemple, els resultats indiquen que gairebé el 60 % de la població cerca descomptes i ofertes especials a l’hora d’anar al teatre, al cinema i als concerts. Així també, les propostes de baix cost econòmic són les que presenten avui les xifres més elevades de participació.

| el balcón de la espera

Intentaré realizar varios análisis sobre las actuales formas de hacer cine, no todas claro está, sino la que se sitúan en el deseo de hacer un tipo de cine posible, diferencial, nuevo o en los márgenes de la convención de la llamada “industria” (precaria)

Hace tiempo que pienso que el mundo del cortometraje necesita una reflexión profunda para poder situarlo en algún lugar dentro de, por llamarlo de alguna manera, mundo del cine.

Alex Fischer ׀ St Andrews Film Studies

Llibre que vol ajudar als organitzadors de festivals de cinema a prendre consciència del context actual tan complex, contradictori i sovint advers que envolta l’organització d’aquests esdeveniments. S’hi aporten reflexions teòriques i experiències pràctiques que tracten de demostrar la necessitat d’examinar aquests festivals més enllà d’ells mateixos per entendre millor les complexitats que els envolten i ajudar-los a detectar aquells elements que poden fer que el festival sigui un èxit o un fracàs.

Elena Neira ׀ Editorial UOC

Obra breu i divulgativa que reflexiona sobre l’ús i el paper de les xarxes socials  en la promoció cinematogràfica. Explica de quina manera es poden explotar aquests canals i mitjans de comunicació social en el cicle vital d’una pel·lícula i com integrar-les en el pla de màrqueting tradicional per aprofitar tot el seu potencial. L’objectiu de l’autora és aclarir alguns aspectes que encara generen molta confusió, esvair alguns prejudicis i idees preconcebudes i oferir un full de ruta per guiar-nos en el món complex, ampli i canviant dels mitjans de comunicació socials.

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Manual didàctic que presenta les principals polítiques adoptades en matèria de cinema, televisió i premsa a escala europea, estatal i autonòmica. El llibre obre amb una introducció sobre l’origen i l’evolució del concepte de polítiques culturals i de comunicació, els motius que han propiciat la intervenció pública en aquest àmbit, els objectius de la mateixa i els principals models o paradigmes. A continuació tres capítols on s’analitzen les mesures adoptades en cada un dels tres sectors. L’objectiu és proporcionar una visió global de quins impactes tenen aquestes polítiques en sectors tan rellevants per a l’economia i la societat.