gestió

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.

NOM: Guia de bones pràctiques de la gestió cultural

ENTITAT: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC)

WEB: www.gestorcultural.org

PRESENTACIÓ: El perquè de les bones pràctiques en la gestió cultural en un context de crisi

DESCRIPCIÓ: La Guia de bones pràctiques de la gestió cultural, que ha elaborat i publicat l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya  es va crear en resposta a les peticions de molts gestors culturals que havien manifestat a l’APGCC la necessitat de disposar d’un document orientador sobre la bona pràctica de la professió i amb l’objectiu principal de fomentar el treball professional de qualitat del gestor cultural. La Guia es va crear també amb la voluntat d’esdevenir una eina de servei, un marc de referència per reforçar la necessària autonomia i independència del gestor cultural a l’hora d’afrontar situacions o dilemes derivats de l’exercici professional.

NOM: UmésDos

ENTITAT: UmésDos

WEB: http://www.umesdos.com/

PRESENTACIÓ: UmésDos. Gestió creativa per a l’acció cultural

DESCRIPCIÓ: UmésDos és una plataforma de gestió creativa per a l’acció cultural. Un equip dinàmic de professionals que uneix l’experiència i la implicació personal al servei de projectes artístics i culturals. La suma anuncia la seva filosofia de treball. UmésDos incideix en la creació i foment de canals en els processos i les relacions humanes que els generen. UmésDos atorga una importància vital a les sinergies implícites en tot projecte cultural i vetlla, alhora, per una intensificació del funcionament en xarxa cap a la creació i viabilitat de  dinàmiques interinstitucionals i interprofessionals.

Us presentem un nou manual de gestió estratègia que incideix en la necessitat d’instaurar una nova manera de pensar més innovadora i emprenedora a les organitzacions artístiques i culturals. L’autora, Lidia Varbanova, professora del Department of Management de la John Molson School of Business de la Concordia University de Canadà, aprofita la seva àmplia experiència com a docent i consultora de projectes internacionals per elaborar aquest manual que convida al gestor a aplicar la visió estratègica en totes les fases de la seva gestió. També insisteix en què cal estar molt atents als canvis i a les dinàmiques externes de cara a preparar a l’organització per actuar de manera adequada i aprofitant totes les seves capacitats i recursos.

Max Hernández Calvo |  minorliterature

¿Qué debe hacer el sector cultural español ante la crisis? Es una pregunta tan mala como urgente. Por ello ando preguntándome, en vez, ¿qué haría yo ante la crisis? Es decir, qué haría desde una función institucional del sector cultural y, más puntualmente de museos, que es lo que conozco de primera mano (aunque mi experiencia sea más bien yankee). En breve, me pregunto qué haría para hacer, así, sin dinero.

En clave optimismo self-help se dice que lo positivo de la crisis es que obliga a aguzar el ingenio y poner en marcha la creatividad. Claro, para diseñar una programación “a la medida” del tijeretazo. ¿Pero realmente solo basta con abaratar costos? Programar barato en alineación normativa con la nueva “realidad económica”, impuesta ideológicamente, sí que es posible. En el “tercer mundo” la programación low cost es práctica corriente—que suele pasar por la factotum-ización obligatoria de los trabajadores de la cultura y/o por su precarización—. Pero la imposición de un límite de “gasto” en cuanto al capital financiero no entraña que ese límite aplique a toda forma de “capital”. En ese sentido, simplemente programar actividades “baratas”, sin buscar redistribuir, al menos, capital simbólico, es acatar el recorte y reproducir su lógica para otras formas de capital.

On 10 April, Mounir Mahmalat, a graduate of the Music and Media bachelor program, published a comparative study of the efficiency of German and American opera houses in the «Arts Management Newsletter» of the Arts Management Networks. He produced this study within the framework of the major Music and Media Management, and at the Northeastern University in Boston, USA, in 2010. The title of this work is, «The Efficiency Rumor - Do US-American Opera Houses Operate More Efficiently Than German Ones? - Economic Analysis and Comparison of Twelve German and American Opera Houses». The study attempts to answer the question of whether and in what areas German opera houses can learn from their American counterparts in relation to more efficient use of resources.

Òpera XXI,  l’Associación de Teatros, Festivales i Temporadas Estables de Ópera en España, és la responsable d’aquesta edició en castellà de l’estudi «La gestión de la opera» sobre la gestióde  companyies i teatres d’òpera a Europa i Estats Units, elaborat per Philippe Agid i Jean Claude Tarondeau i editat el 2010 en anglès i posteriorment en francès. Els autors, experts internacionals en la matèria, expliquen els models nord-americà i europeu – amb Alemanya com a referència – i desmunten algunes idees preconcebudes, errònies i molt esteses a casa nostra sobre els models de finançament en aquests països. Aquesta edició inclou un estudi específic sobre el panorama operístic a l’Estat espanyol, encarregat per Òpera XXI a Philippe Agid.

A través de la veu d’experts, 'Musées et développement durable' pretén reflexionar sobre el paper que han de jugar els museus en el desenvolupament sostenible de les societats. Coordinat  pels museòlegs Serge Chaumier i Aude Porcedda, la publicació recull les aportacions teòriques, punts de vista, experiències, i casos pràctics de França i el Quebec.

Les contribucions s’organitzen en quatre apartats. El primer tracta de la implantació sostenible dels museus en el territori, tant des d’un punt de vista arquitectònic com patrimonial. Al segon es presenten noves metodologies i procediments que afavoreixen una concepció ecològica de les exposicions i de les activitats museístiques. Al tercer es qüestiona com sensibilitzar als públics i als professionals per generar noves relacions amb el territori. Es remarca que la finalitat última de la institució museística moderna ha de ser treballar per, però sobretot, amb els públics. Al quart apartat es reflexiona sobre la integració del desenvolupament sostenible en la gestió dels museus i llocs patrimonials.