COVID-19

France Culture

Els moviments que demanen la reobertura de teatres, sales de concerts i altres espais culturals s’han multiplicat arreu d’Europa des de l’inici de la posada en marxa de mesures per fer front a la pandèmia. Manifestacions, okupacions d’espais culturals o reivindicacions virtuals hashtaguitzades per militar a favor de la represa de la “màquina cultural”. Però, ens hem aturat a reflexionar en aquests temps sobre quina cultura volem?

El Punt Avui | Maria Palau
 

Què ha suposat la pandèmia per als equipaments i els agents culturals de Catalunya? Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui especialitzada en art, ve recollint una sèrie d’entrevistes amb alguns dels actors més rellevants de l’art català des de l’inici de la pandèmia sota el títol Art a l’era Covid.

En aquesta ocasió hem fet una selecció de directores i directors de museus locals i de proximitat, equipaments que han hagut de fer front a la manca de visitants i activitat causada per la pandèmia, sovint amb pocs recursos però amb voluntat per crear xarxa i col·laborar mútuament, i que potser surtin millor parats que els grans museus del país, més dependents d’aspectes com el turisme.

ACN Barcelona | 7 d'abril 2021 
 

ARC insisteix amb la urgència d'un salconduit cultural o si no es permet, reclama mesures compensatòries pel sector​.
 

L’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) ha criticat que les mesures del Procicat tornen a menystenir la cultura i castiguen actes culturals de tot el país. Han tornat a reclamar "amb urgència el salconduit cultural per garantir la supervivència d’actes culturals" que ja estan en marxa com els festivals Guitar Bcn, Mil·leni o Strenes o projectes com Salacat, Sala Tarragona o Curtcircuit, que per segon any, han destacat, estan adaptats a les mesures de seguretat. Així mateix, han apuntat que si el Procicat no permet un salconduit, han reclamat al Govern mesures que "compensin l’esforç fet per una industria que tot i la pandèmia, ha procurat adaptar-se cap als artistes i als consumidors".

European Grouping of Societies of Authors and Composers (GESAC) | EY Consulting

L'estudi encarregat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC) a la consultora EY, focalitzat en l’impacte econòmic, recull com les indústries culturals i creatives (ICC) comptaven amb un gran dinamisme abans de la COVID-19 i demostra que les conseqüències de la pandèmia han sigut especialment inclements amb el sector, instant les autoritats europees a comptar amb la cultura com aliada per a la reactivació econòmica del continent.

L’Institut de Cultura de Barcelona ha volgut cercar, a través de l’Omnibus trimestral impulsat per Gesop, indicadors que perfilin quin ha estat el valor de la cultura per a la població de Barcelona i l’Àrea Metropolitana en temps de pandèmia.
 

Una enquesta feta a 800 persones revela la importància de la cultura per afrontar la pandèmia. Segons els resultats obtinguts, un 43% de la població percep la cultura com a quelcom "molt important" a la seva vida, sent els joves, les dones, els estudiants i els nascuts a la resta del món, els que més la valoren. 

Més de 240 activitats relacionades amb la dansa, amb un total de 90 espectacles, han tingut lloc aquest març a 10 ciutats de l’Àrea Metropolitanas.
 

Pel que fa als espectacles de sala, aquests han acollit un total de 10.000 assistents respecte de les 11.700 butaques posades a la venda. Comparat amb l’última edició que es va poder celebrar sense restriccions, enguany se supera l’ocupació amb un 85% d’assistència, respecte el 77% del 2019.
 

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.