COVID-19

Els resultats d’aquest qüestionari es publicaran a l’Informe Anual de la Cultura i de les Arts 2020 que el CoNCA té previst presentar el proper mes de juny.
 

No hi ha cap dubte que l’any 2020 quedarà marcat per la crisi de la covid-19 i les repercussions socials i econòmiques que està generant. El sector de la cultura és un dels més castigats per aquesta pandèmia. La lluita contra el virus ha comportat limitacions de moviments dels ciutadans, tancament d’activitats o restriccions d’aforaments, que han afectat molt directament el sector cultural, que per norma general està acostumat a treballar amb recursos molt limitats. D’altra banda, el confinament ha accelerat la generalització de noves formes d’accés a la cultura basades en les noves tecnologies. A hores d’ara és difícil preveure cap a on ens portaran les transformacions que s’estan implementant, però des del CoNCA estan convençuts que l’impacte d’aquesta crisi va més enllà de les pèrdues econòmiques que patim.
 

 L’associacionisme cultural reflexiona sobre el temps que s’obre i posa en relleu els aprenentatges adquirits en el seu any més difícil.
 

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid.

ACN Barcelona | 26 gener 2021
 

L'Associació d'Actors i Directors i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers consideren que la cultura és un bé essencial com el dret a la participació política. 
 

El sector cultural ha reaccionat aquest dimarts al fet que es pugui trencar el confinament municipal vigent per assistir a mítings de campanya per a les eleccions al Parlament del 14F.

En un comunicat difós a través de les xarxes socials, l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya (AADPC) considera "discriminatori" que permeti trencar el confinament municipal per anar a actes polítics, però no per acudir a una activitat cultural.

El dilluns 4 de gener, a la secció de cultura del diari El Punt Avui, es va publicar una interessant entrevista de Maria Palau a Martí Manen, membre d'Interacció. En l'entrevista, Manen reflexiona sobre art, covid, institucions, Barcelona, Manifesta....

El crític i comissari Martí Manen (Barcelona, 1976) ja fa molts anys que viu a Suècia, però mai ha trencat el vincle amb el context artístic català. De fet, des del centre que dirigeix, Index, ha bastit un pont de relacions. Ara han acordat amb el Macba portar-hi, el 2022, l’exposició de Fina Miralles. Amb ell parlem de la situació de l’art aquí i allà, travessada per la crisi actual i alhora per sensibilitats diferents per afrontar-la.
 

ACN Barcelona | 13 gener 2021
 

L'entitat recorda que "mai" en els 200 anys d'història s'havia produït una "aturada total" similar a l'actual.  

El Cercle de Cultura ha demanat que el sector de la cultura sigui una "prioritat real" en la gestió que les administracions catalana i estatal facin dels fons europeus de recuperació. El Cercle assegura que l’efecte de la pandèmia en la cultura ha estat "catastròfic" i que "mai" en els darrers 200 anys d’història s’ha produït una "aturada total de l’activitat cultural" com la de la primavera passada. Les restriccions posteriors i actuals allarguen “l’agonia” d’empreses, institucions, entitats, artistes i creadors i professionals de la cultura fent que els efectes esdevinguin "devastadors", asseguren en un comunicat. Per això, reclamen incorporar la cultura a l’agenda del Pla de recuperació.

El Facebook d’Interacció, durant el mes de desembre, va traçar un mapa pel 2021 amb articles que d’alguna manera conjuguen alguns dels temes que han donat de si l’any 2020.

Art i cultura després de la Covid-19. El primer dels articles que vam compartir al desembre, ens pregunta quin ha de ser el paper de la cultura en un estat i una societat post-neoliberals i si el que li cal és més finançament. I és que s’ha acabat la festa. Bé, no del tot, és el títol d’un article de Vicenç Batalla, que parteix del tancament de festivals i sales de concerts per abordar el que anomena amputació pressupostària de la cultura, una despesa per habitant per sota la mitjana europea i el finançament i ajudes insuficients pels sectors. Esdevé d’alguna manera, un relat de l'any en blanc dels concerts per ballar amb algunes experiències a França i arreu d’Europa. 

Quan no treballa d’educadora social a la Zona Franca, Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) escriu, edita i tradueix. Fa 11 anys de la publicació del seu primer llibre de poemes en solitari i la seva veu literària ha crescut exponencialment: ja té vuit llibres de poesia a l’esquena (l’últim 'Amor a la brega'), ha editat obres d’autors tan diferents com Àngel Carmona o Víctor Català i ha cotraduït l’autora francesa Marguerite Duras. A l’hora de parlar de cultura, no s’estalvia cap crítica: a la política, per no considerar la cultura com a bé essencial; a les direccions d’algunes grans institucions culturals i a pensadors i artistes que etiqueten tota la cultura catalana com a “identitària” i “folklòrica”. Parlem del món cultural postpandèmia, de l’explosió de l’independentisme i de les idees feministes que l’han influenciat.