capital cultural

La cultura gironina, un mapa amb llums i ombres

Girona és sinònim de cultura. La ciutat dels quatre rius s’ha projectat en el panorama català i internacional com una gran capital cultural gràcies a la consolidació de certàmens com ara el Temporada Alta (l’aparador d’arts escèniques nacionals i internacionals), el Festival Strenes (la cita de presentació en directe de les novetats discogràfiques dels artistes catalans) o el Temps de Flors (l’exuberant exposició de flors, monuments, patis i jardins). A fi de fer una ‘radiografia objectiva’ de la vida cultural de Girona, l’ajuntament ha impulsat l’elaboració d’un Mapa cultural.

Who participates and how much? Explaining non-attendance and the frequency of attending arts and heritage activities

Mart Willekens, John Lievens| Poetics. Journal of Empirical Research on Culture, the Media and the Arts, volume 56, June 2016

Aprofitem aquesta entrada per presentar-vos Poetics, una revista de recerca teòrica i empírica sobre cultura, comunicació i arts, que recull articles realitzats des de les òptiques sociològica, psicològica i econòmica, i recordar-vos que podeu consultar les novetats del catàleg de revistes al nostre compte de Pinterest i, si sou membres d'Interacció, contactar-nos a cidoc@diba.cat si voleu disposar d’algun dels articles.

El número 56 d’aquesta publicació presenta l’article «Explicant la no assistència i la freqüència d’assistència a activitats artístiques i patrimonials», un estudi empíric desenvolupat a Flandes que ofereix coneixement sobre els mecanismes que influencien la participació en activitats culturals, analitzant dimensions com el capital cultural, les possibles barreres d’accés existents o com aspectes relacionats amb el gènere podrien determinar la participació. Es parteix d’una diferenciació específica entre el no-públic i aquelles persones que mostren cert interès per participar-hi i s’hi analitza com aquelles persones que no compten amb el suficient capital cultural i social troben dificultats per esdevenir públic actiu.

Sociologia de l’Art i la Cultura

Laurie Hanquinet, Mike Savage (eds) | Routledge

Aquest manual aporta més d’una trentena de capítols on s’ofereix una visió àmplia i global de la Sociologia de l'Art i la Cultura, posant especial èmfasi en les arts visuals, la literatura, la música i la cultura digital.

Amb contribucions d’autors d’arreu, el volum s’estructura en tres parts: ‘Bourdieu’s Legacy and New Perspectives for the Sociology of Art and Culture, ‘The Fabric of Aesthetics’, i ‘The Complexity of Cultural Classifications’.

Los guardianes de la excelencia

 Rubén Martínez |  Nativa 

En la cultura siempre hay guardianes de la excelencia. Creen ser los custodios de los valores que nos constituyen como seres civilizados o como seres modernos. Los amos del calabozo. Aparecen una y otra vez de manera cíclica pero con pintas diferentes. Qué sería de nuestras vidas sin esos tutores morales. Qué sería de nuestra piel si esos guardianes de la excelencia no nos dijeran cómo debemos cultivarnos.

Desenvolupament estratègic de l’economia cultural regional: quatre tipus de capital cultural

Olli Ruokolainen ׀ University of Tampere. Urban and Regional Development Studies Group

Document de treball que té per objectiu establir un marc teòric sobre la composició i dinàmiques de les economies culturals regionals. Malgrat existeixen nombrosos estudis sobre aquest tema, l’autor, Olli Ruokolainen, considera que aquestes investigacions no han aprofundit prou en els valors subjacents, conflictes, contextos, normes i objectius dels diversos actors i agents involucrats en les economies culturals regionals. Ruokolainen insisteix en la necessitat d’establir un marc teòric que abordi el desenvolupament estratègic de l’economia cultural i al mateix temps tingui en compte tots aquests aspectes que acabem d’assenyalar.

Articles sobre pràctiques, consum i participació cultural

Poetics

De l’últim número de Poetics destaquem un estudi sobre la influència del capital cultural familiar en els patrons de participació dels adolescents en concerts de pop/rock i en equipaments i activitats artístiques i patrimonials. Així com una investigació sobre mobilitat cultural i dissonància cultural, que demostra que el perfil d’omnívor cultural, tradicionalment associat als estrats socials més elevats, es troba també en persones d’estrats socials més baixos. Tant cap amunt com cap avall, els individus mòbils socialment adopten activitats culturals pròpies de les seves posicions socials d’origen i destinació en els seus perfils culturals.

Tots som Hamlet

Al web de Jordi Pascual podeu trobar un seguit d'idees i reflexions sorgides de la seva participació a la taula rodona dedicada a Sostenibilitat i Cultura de les darreres Jornades Interacció. Trobareu el video amb la gravació completa de la sessió aquí

A "Tots som Hamlet", Pascual fa un repàs del concepte sostenibilitat, de la seva relació amb la cultura i del seu espai en el debat del desenvolupament, de les competències culturals i de la cultura com a quart pilar de la sostenibilitat. També incorpora al debat  un element complementari: el dels drets culturals. 

Culture as a key dimension of sustainability : exploring concepts, themes, and models

Nancy Duxbury,  Eileen Gillette | Creative City Network of Canada 

Aquestes investigadores de la Creative City Network of Canada – organització canadenca de recerca i desenvolupament en polítiques culturals locals – expliquen la introducció i evolució de la dimensió cultural com a element clau en el desenvolupament comunitari sostenible. Les autores argumenten que, tradicionalment, la sostenibilitat s’havia contemplat a escala global i estatal i que ha estat en aquesta última dècada quan ha començat a aplicar-se a les ciutats i a les comunitats. Paral·lelament a aquest gir local, s’ha incorporat la cultura com a element significatiu del desenvolupament comunitari sostenible, quasi sempre lligada a qüestions relacionades amb la sostenibilitat social i el capital comunitari. Duxbury i Gillette afirmen que el desenvolupament comunitari sostenible s’ha enfocat com una manera de millorar el benestar de la comunitat en termes socials, econòmics i mediambientals, amb la incorporació gradual de la cultura com a element fonamental en aquest procés.