benestar

Xavier Marcé | El Mundo (Ed. Catalunya), 3 de febrero de 2015

Conseguir una situación de estabilidad presupuestaria es la principal obsesión de cualquier alcalde y gastar estos recursos en programas que aseguren la máxima calidad de vida para los ciudadanos su principal objetivo. Parece lógico que sea así, aunque a veces la realidad se empeñe en complicarlo. En este contexto la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL), pone en entredicho el papel de los municipios en relación al mantenimiento de un nivel mínimo de calidad de vida, limitando las competencias municipales hasta un punto critico.

Marsaili Cameron ׀ Belinda Sosinowicz ׀ The Rayne Foundation ׀ National Alliance for Arts Health & Wellbeing

Demostrar que l’eficàcia de les intervencions artístiques en el tractament de la demència serà clau per millorar-ne el seu finançament, és una de les conclusions d’aquest informe que vol incidir en el paper que poden jugar l’art i especialment la música en el tractament de les demències al Regne Unit. Proporciona exemples de bones pràctiques i recursos d’utilitat, identifica els reptes que cal assolir per consolidar aquest tipus de programes i menciona algunes debilitats en la seva supervisió i avaluació, així com una bretxa qualitativa que reclama més formació, desenvolupament i intercanvi de recursos.

“La participació en cultura té un impacte molt positiu en la salut i la qualitat de vida dels ciutadans d’una nació”, segons afirmen Clare Leadbetter i Niamh O’Connor, els autors d’aquest estudi encarregat pel govern escocès on s’analitza l’impacte de la cultura i l’esport en la salut. Els resultats de la investigació, que es basa en les dades de l’enquesta a les llars escoceses de 2011, revelen que aquelles persones que participen en cultura o assisteixen a esdeveniments culturals tenen més probabilitats de gaudir d’una bona salut

Lasse Steiner, Bruno S. Frey , Simone Hotz l University of Zurich. Department of Economics

Abstract This paper analyzes whether hosting the most prestigious European cultural event, the European Capital of Culture, has an impact on regional economic development or the life satisfaction of the local population. Concerning the economic impact, we show that European Capitals are hosted in regions with above average GDP per capita, but do not causally affect the economic development in a significant way. Even a positive impact on GDP per capita would not imply a positive impact on individual utility or social welfare of the regional population.

Aquest número d’Arts Research Monitor analitza diversos informes nacionals i internacionals recents que proporcionen indicadors de benestar social i cultural. Els dos primers informes examinen els índexs que mesuren la vitalitat de les arts i la cultura als Estats Units i a Austràlia des d’un punt de vista cultural, financer, social, participatiu i de competitivitat. Els dos informes següents estudien de quina manera contemplen la cultura dos índexs internacionals de progrés i benestar social.

La revista «International journal of heritage studies» presenta en aquest número sis articles que analitzen les aportacions que poden fer els museus i les organitzacions patrimonials al sector del benestar i la salut; les estratègies de protecció del patrimoni històric i desenvolupament urbà a les perifèries de Roma; la relació entre la ideologia de la República islàmica de l’Iran i la seva representació al seu museu nacional; els drets de la població indígena en els processos de nominació de Patrimoni Mundial de la Unesco; les estratègies per potenciar la imatge global de les ciutats creatives a través del patrimoni local, i el paper dels districtes històrics en el desenvolupament econòmic de les ciutats.

A review of the criteria for tracking the nation’s wellbeing sees arts participation included for the first time.

People’s engagement in the arts is for the first time to be recognised as one of the factors that contributes to wellbeing in the Office for National Statistics’ (ONS) Measuring National Wellbeing Programme. A new report reviewing the criteria used to measure wellbeing in the UK reveals that questions on arts, culture and sports participation have been the most commonly requested additions to the survey.

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,

Nancy Duxbury,  Eileen Gillette | Creative City Network of Canada 

Aquestes investigadores de la Creative City Network of Canada – organització canadenca de recerca i desenvolupament en polítiques culturals locals – expliquen la introducció i evolució de la dimensió cultural com a element clau en el desenvolupament comunitari sostenible. Les autores argumenten que, tradicionalment, la sostenibilitat s’havia contemplat a escala global i estatal i que ha estat en aquesta última dècada quan ha començat a aplicar-se a les ciutats i a les comunitats. Paral·lelament a aquest gir local, s’ha incorporat la cultura com a element significatiu del desenvolupament comunitari sostenible, quasi sempre lligada a qüestions relacionades amb la sostenibilitat social i el capital comunitari. Duxbury i Gillette afirmen que el desenvolupament comunitari sostenible s’ha enfocat com una manera de millorar el benestar de la comunitat en termes socials, econòmics i mediambientals, amb la incorporació gradual de la cultura com a element fonamental en aquest procés.   

Aquest estudi va ser elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), amb la direcció de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB; Xavier Fina, professor i director d’ICC consultors culturals; i l’equip d’investigadors Nicolás Barbieri,  Eva Merino i Adriana Partal  a partir d’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En l’estudi s’identifiquen elements que permeten avançar en una adequada valoració dels nivells de retorn social de les polítiques culturals: el valor públic que afegeixen, les seves repercussions en diferents esferes de la realitat social i la manera més adient per mesurar aquests resultats. Per això s’analitza de quina manera les polítiques culturals tenen un impacte significatiu en la realitat social, més enllà de la reconeguda capacitat i legitimitat per contribuir a la professionalització i consolidació dels sectors de les arts i la cultura, així com la seva aportació al desenvolupament econòmic productiu.