arts plàstiques i visuals

cerqueu informació sobre el desenvolupament i implementació de polítiques, estratègies, programes i gestió en arts visuals

ACVIC i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona celebren els 10 anys d’Art i Escola


 ACN Vic | 11 maig de 2021
 

Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.
 

Art i Escola, el projecte educatiu pioner impulsat per l'ACVIC - Centre d’Arts Contemporànies i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, celebra aquest 2021 els seus deu anys de vida. Prop de 30.000 alumnes de 73 centres educatius de diferents comarques hi han participat al llarg d'aquest temps.

Per commemorar l'efemèride, els impulsors han programat tot un seguit d'activitats, entre les quals destaca una mostra que reunirà a deu artistes que englobaran les diferents temàtiques que s'han tractat durant la darrera dècada. També hi haurà un seminari de formació per a docents i una publicació

Monistrol de Calders dona una segona oportunitat a l'antiga botiga del poble i la transforma en sala d'art


ACN Monistrol de Calders  | 7 de maig 2021 
 

El consistori vol que l’indret sigui un exemple de 'cultura de qualitat'  fora de les grans ciutats
 

Monistrol de Calders, al Moianès, acaba d'estrenar la seva primera sala d'art: Cal Ros. Porta el nom de l'edifici que l'acull, l'antiga botiga del poble, que ha tornat a obrir portes però ara amb l'objectiu de ser un revulsiu de "cultura de qualitat". "Volem trencar tòpics i demostrar que al món rural hi pot haver més que paisatge i gastronomia, també la cultura de qualitat que pots trobar a la ciutat", explica l'alcalde, Ramon Vancells. Així, l'antiga botiga acollirà una exposició mensual, inicialment d'artistes de la Catalunya Central.

Visible project, empenyent els límits de l’art contemporani


Visible Project, Public Art Agency Sweden
 

Art comunitari, narratives decolonials, feminisme, economies alternatives, qüestions mediambientals, lluites laborals i racials, moviments migratoris, política rural, cultures queer, disseny social... Avui us portem una bibliografia anotada col·lectiva de pràctiques artístiques que aborden aquestes qüestions i que ha estat elaborada per Visible Project per càrrec de la Public Art Agency Sweden.

Vilafranca converteix una desena d'aparadors en desús en una mostra d'art contemporani a peu de carrer


ACN Vilafranca del Penedès | 31 març 2021
 

La iniciativa es proposa apropar els locals "invisibles" a la ciutadania per despertar l'interès de futurs negocis.
 

Una desena d'aparadors de comerços en desús de Vilafranca del Penedès s'han reconvertit en expositors d'art contemporani. Els locals reuneixen una vintena d'obres en una galeria a peu de carrer que serà oberta fins a finals de maig. "Volem tornar a fixar la mirada en aquells establiments que s'han convertit en invisibles després de mesos o anys tancats", relata a l'ACN Salvador Casals, gerent del Casal de Vilafranca, impulsors de l'exposició, que confien despertar l'interès d'inversors que vulguin obrir nous negocis. 'Vilafranca Aparador d'Art Contemporani (VAAC)' s'inspira en la proposta osonenca 'Manlleu Galeria d'Art', si bé en aquest cas inclou l'exposició de set ampolles de vi dels cellers Torres i Jean Leon.

Les arts en temps de pandèmia al núm. 27 de la revista Artnodes

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.

Dones i cultura. Que el sostre de vidre es comenci a esberlar és responsabilitat col·lectiva

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Pel desmantellament de la indústria de les arts visuals

Daniel G. Andújar

Han perdut els museus les funcions per a les quals han estat creats? Les figures de l’artista i de la societat han quedat relegades a un segon pla? Quina instrumentalització es fa d’aquestes institucions per part de la política cultural? Quin paper juguen els processos artístics i socials del seu entorn? Què hi ha de les missions que fonamenten els museus? Cancel·lació d’activitats i projectes, baixada d’ingressos dels artistes i dels professionals de la cultura i, fins i tot, el tancament d’institucions museístiques. S’obre la capsa de Pandora dels museus.

Martí Manen «És un contrasentit la idea de museu com a màquina econòmica»

El dilluns 4 de gener, a la secció de cultura del diari El Punt Avui, es va publicar una interessant entrevista de Maria Palau a Martí Manen, membre d'Interacció. En l'entrevista, Manen reflexiona sobre art, covid, institucions, Barcelona, Manifesta....

El crític i comissari Martí Manen (Barcelona, 1976) ja fa molts anys que viu a Suècia, però mai ha trencat el vincle amb el context artístic català. De fet, des del centre que dirigeix, Index, ha bastit un pont de relacions. Ara han acordat amb el Macba portar-hi, el 2022, l’exposició de Fina Miralles. Amb ell parlem de la situació de l’art aquí i allà, travessada per la crisi actual i alhora per sensibilitats diferents per afrontar-la.
 

Els museus i les arts visuals més accessibles

La setmana passada es va presentar el 'Pla d'Accessibilitat de Museus i Centres i Espais d'Arts Visuals de Catalunya 2020-2024', que té com a finalitat aconseguir l'accessibilitat universal d'aquests equipaments a mig termini, d'acord amb el que marca la normativa vigent i el nou codi d'accessibilitat de Catalunya.

El document es presenta amb una perspectiva realista per a la seva implementació en els propers anys, en coherència amb la visió que també proposa el Pla de Museus de Catalunya i el Decret del Sistema Públic d’Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.

Pau Alsina «Les arts i les ciències s'entenen perquè comparteixen la mateixa voluntat exploradora»

La fèrtil interacció entre les arts, el disseny, les tecnologies i les ciències pot donar lloc a combinacions de tot tipus que en molts casos desplacen els límits, desdibuixen fronteres i amplien horitzons. La crisi del coronavirus ha contribuït a accelerar els processos propis de la cultura digital, que fa temps que estan en marxa. Parlem de com dialoguen aquests mons amb Pau Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i director de la revista digital 'Artnodes'.