arts musicals

La Unitat d'Investigació en Economia de la Cultura de la Universitat de València, coordinada pel professor Pau Rausell, de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local, desenvolupa un experiment en el qual els consumidors de teatre decideixen al final de la representació el que consideren oportú pagar. El lema és ‘Nosaltres posem el teatre i la teua el preu’. La proposta s'estrena en el teatre Talia, que té en cartell ‘Un deu salvatge’, de Yasmina Reza.

És divendres i ens ve de gust començar el cap de setmana amb bona música. Per això us presentem el servei que ofereixen dos bibliotecaris de la Jacksonville Library de Florida que consisteix a proposar recomanacions musicals basant-se en els hàbits de lectura de cada usuari i en les preferències exposades en un breu formulari que cal omplir per sol·licitar el servei. 

La principal diferència amb els serveis de recomanació en línia és que aquests es basen en logaritmes fixes que recomanen la música més comercial i escoltada, amb la qual cosa tendeixen a uniformitzar els gustos musicals de la població. 

01 Sep 2013 Escrito por Carlos Gil Zamora

En una red social se ha mantenido durante la pasada semana un debate bastante interesante sobre una iniciativa que se está consolidando como marca con el bonito nombre inglés de "Pay After Show", que en traducción castiza sería el proverbial y ancestral, pasar la gorra después de actuar. En unos encuentros que he participado en Brasilia, en el contexto del Festival Cena Contemporânea con la invocación de "Creatividad y Transformación de las Ciudades", ha aparecido, como no puede ser de otra manera, el problema de la financiación de la Cultura, y se han tocado asuntos sobre la micro financiación, la esponsorización, el mecenazgo, el crowdfunding y todos esos conceptos viejos, traducidos al inglés, que suenan como más impactantes.

Quin és l’impacte dels grans promotors de musica en viu internacionals (com Live Nation) en els mercats de festivals de música popular locals? O com són i quina visió del món tenen aquests grans promotors, considerats la classe dominant en la indústria de la música actual? Aquestes són les qüestions que aborden els articles de Ellen Huijgh i Tom Evens i el de Martin Cloonan, que destaquem d’aquest número doble de «Creative industries journal» que inclou els resultats d’una sèrie d’investigacions acadèmiques que analitzen les indústries creatives, tant des d’un punt de vista empresarial com des de l'anàlisi i la comprensió dels comportaments, desitjos, emocions i les creences dels individus i les societats.

Ja podeu consultar la memòria de les V Jornadas sobre la inclusión social y la educación en las artes escénicas organitzades per l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), i que es van celebrar el 20 i 21 de març del 2013 a l’Institut del Teatre de Barcelona, amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi d’experiències (tant internacionals com locals), l’adopció de bones pràctiques i l’aplicació de polítiques i projectes que afavoreixin la inclusió social, la creació artística vinculada a aquest àmbit, la integració de comunitats en risc d’exclusió, l’educació i el desenvolupament de noves audiències per a les arts escèniques.

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE. 

PROJECTE:  Xarxa Alcover

WEB:  http://xarxaalcover.cat

DESCRIPCIÓ: Xarxa Alcover de Teatres va néixer fa disset anys amb l’objectiu de potenciar i impulsar la mobilitat del sector de les arts escèniques entre els territoris de parla catalana mitjançant la creació i manteniment d’una estructura estable d’intercanvi que permeti la realització de gires coordinades d’espectacles teatrals en català.

PROJECTE:  Inner, petits grans moments

ENTITAT: Artracta Projectes Culturals

WEB: http://www.inner.cat

DESCRIPCIÓ: L’associació Artracta presenta el seu projecte Inner, petits grans moments, un format escènic d’uns seixanta minuts de durada que busca apropar la figura de l’artista al públic. Inner proposa un espectacle en un format diferent als habituals i pensat per a per un nombre reduït de públic (cinquanta persones com a màxim). Un escenari acollidor i proper al públic acull un artista que ve acompanyat per un periodista o un comunicador i el seu instrument. Després d‘una breu presentació per part del periodista, s’afavoreix el diàleg amb el públic, que serà convidat a ser un protagonista més de l’actuació. 

A "Catalunya, terra fèrtil en projectes culturals" apareixen els projectes següents: 

RODALIES4 

Fira de Circ Trapezi 

Hotel Dance Room International 

Festivals de Tortosa 

Festival Panorama 

Laboractori 

El 75,4% de la población declara no ir prácticamente nunca a ver una obra teatral, mientras que el sector de la población que lo considera una verdadera alternativa de ocio y acude al teatro con asiduidad es únicamente del 3,0%. El porcentaje aún menor en relación al público joven, que va obligado por alguna actividad del colegio o instituto.

Una acción decisiva para el futuro del teatro es salvar la distancia que se ha abierto con los jóvenes. Ofrecer una visión más atractiva del teatro en los programas educativos aparece también como una prioridad en la que todo el sector está de acuerdo. Una de las alternativas más prometedoras en el panorama de las tecnologías educativas es el uso de videojuegos.