arts musicals

01 Sep 2013 Escrito por Carlos Gil Zamora

En una red social se ha mantenido durante la pasada semana un debate bastante interesante sobre una iniciativa que se está consolidando como marca con el bonito nombre inglés de "Pay After Show", que en traducción castiza sería el proverbial y ancestral, pasar la gorra después de actuar. En unos encuentros que he participado en Brasilia, en el contexto del Festival Cena Contemporânea con la invocación de "Creatividad y Transformación de las Ciudades", ha aparecido, como no puede ser de otra manera, el problema de la financiación de la Cultura, y se han tocado asuntos sobre la micro financiación, la esponsorización, el mecenazgo, el crowdfunding y todos esos conceptos viejos, traducidos al inglés, que suenan como más impactantes.

Quin és l’impacte dels grans promotors de musica en viu internacionals (com Live Nation) en els mercats de festivals de música popular locals? O com són i quina visió del món tenen aquests grans promotors, considerats la classe dominant en la indústria de la música actual? Aquestes són les qüestions que aborden els articles de Ellen Huijgh i Tom Evens i el de Martin Cloonan, que destaquem d’aquest número doble de «Creative industries journal» que inclou els resultats d’una sèrie d’investigacions acadèmiques que analitzen les indústries creatives, tant des d’un punt de vista empresarial com des de l'anàlisi i la comprensió dels comportaments, desitjos, emocions i les creences dels individus i les societats.

Ja podeu consultar la memòria de les V Jornadas sobre la inclusión social y la educación en las artes escénicas organitzades per l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), i que es van celebrar el 20 i 21 de març del 2013 a l’Institut del Teatre de Barcelona, amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi d’experiències (tant internacionals com locals), l’adopció de bones pràctiques i l’aplicació de polítiques i projectes que afavoreixin la inclusió social, la creació artística vinculada a aquest àmbit, la integració de comunitats en risc d’exclusió, l’educació i el desenvolupament de noves audiències per a les arts escèniques.

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE. 

PROJECTE:  Xarxa Alcover

WEB:  http://xarxaalcover.cat

DESCRIPCIÓ: Xarxa Alcover de Teatres va néixer fa disset anys amb l’objectiu de potenciar i impulsar la mobilitat del sector de les arts escèniques entre els territoris de parla catalana mitjançant la creació i manteniment d’una estructura estable d’intercanvi que permeti la realització de gires coordinades d’espectacles teatrals en català.

PROJECTE:  Inner, petits grans moments

ENTITAT: Artracta Projectes Culturals

WEB: http://www.inner.cat

DESCRIPCIÓ: L’associació Artracta presenta el seu projecte Inner, petits grans moments, un format escènic d’uns seixanta minuts de durada que busca apropar la figura de l’artista al públic. Inner proposa un espectacle en un format diferent als habituals i pensat per a per un nombre reduït de públic (cinquanta persones com a màxim). Un escenari acollidor i proper al públic acull un artista que ve acompanyat per un periodista o un comunicador i el seu instrument. Després d‘una breu presentació per part del periodista, s’afavoreix el diàleg amb el públic, que serà convidat a ser un protagonista més de l’actuació. 

A "Catalunya, terra fèrtil en projectes culturals" apareixen els projectes següents: 

RODALIES4 

Fira de Circ Trapezi 

Hotel Dance Room International 

Festivals de Tortosa 

Festival Panorama 

Laboractori 

El 75,4% de la población declara no ir prácticamente nunca a ver una obra teatral, mientras que el sector de la población que lo considera una verdadera alternativa de ocio y acude al teatro con asiduidad es únicamente del 3,0%. El porcentaje aún menor en relación al público joven, que va obligado por alguna actividad del colegio o instituto.

Una acción decisiva para el futuro del teatro es salvar la distancia que se ha abierto con los jóvenes. Ofrecer una visión más atractiva del teatro en los programas educativos aparece también como una prioridad en la que todo el sector está de acuerdo. Una de las alternativas más prometedoras en el panorama de las tecnologías educativas es el uso de videojuegos.

Aquesta obra descriu l’estructura i els models de funcionalment del sector de la música moderna en viu a França. Descriu com s’organitza el sector, quins són els models econòmics que el regeixen, els actors que hi participen i les relacions contractuals que el regulen.

Els autors, Gérôme Guibert – doctor en sociologia i professor a la Sorbonne Nouvelle (Université Paris III) i investigador al laboratori CIM-MCPN – i Dominique Sagot-Duvauroux – doctor en economia i professor a la universitat d’Angers i investigador al GRANEM – assenyalen que el sector de la música en viu a França està gestionat per un conjunt heterogeni i divers d’empreses, petites i mitjanes i destaquen la importància del productor com a figura que proporciona ocupació als artistes.

L’últim número de l’«International journal of cultural policy» analitza models de polítiques i exemples pràctics de gestió de la música popular a escala local i estatal de països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Escòcia, Anglaterra i EUA. Els articles inclosos fan referència tant a iniciatives per finançar i fomentar aquesta música com a esforços per contenir els excessos que genera. També deixen entreveure que en moltes ocasions la música popular es veu afectada de manera molt directa per decisions adoptades en altres àmbits com l’educatiu, el legislatiu (drets d’autor) o la planificació urbana. Els governs i administracions s’han de posicionar, regular i equilibrar nombroses dicotomies (alta cultura enfront de baixa cultura, música com a art enfront de música com a indústria, interès públic enfront d’interès privat, dret al soroll enfront de dret al descans, ...) Els ciutadans poden entrar en contacte amb la música popular en qualsevol moment i a través de múltiples formes fet que provoca nombrosos debats estètics, econòmics i polítics.