blog de Interacció

Amb motiu del curs ‘Les músiques urbanes i la seva repercussió social i cultural’, celebrat els dies 26 i 28 d’abril de 2022, hem entrevistat el crític musical Nando Cruz. Aquestes són les seves reflexions.
 
 

'El curs ens ha donat eines, recursos i base teòrica per explorar noves maneres de relacionar-nos'

'Cal pensar des de la ciutadania i fer un esforç per posar-nos al seu lloc i investigar, intuir i imaginar quins canvis podem realitzar en les programacions'

 

Jordi Baltà Portolés i Herman Bashiron Mendolicchio
 

La darrera publicació del CERC és un estudi realitzat amb la col·laboració d' Innovación, Transferencia y Desarrollo (ITD) en el qual s’analitzen les relacions entre la cultura, el medi ambient i l’emergència climàtica des de la perspectiva de les polítiques i la gestió culturals a escala local.

Hem entrevistat Begoña Román amb motiu de l’Espai Claustre 'Polítiques culturals i educatives. Propostes per a una visió conjunta i integral’. Aquesta és la interessant conversa que vàrem mantenir-hi.
 

Begoña Román és professora agregada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Membre del grup consolidat de recerca de la Generalitat de Catalunya "Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política".
 

La reflexió sobre la transformació de l’espai públic en el context de la pandèmia i la recuperació de la crisi es troba en plena expansió. Mentre els processos que s’anunciaven en els darrers anys, com la normativització de l’espai i la privatització dels seus usos, les desigualtats socials i el desmantellament de les iniciatives comunitàries, han anat constrenyent l’espai públic, des de la cultura creixen els esforços per analitzar les noves relacions entre espai, poder i cos que s’han materialitzat als carrers,  i per crear noves epistemologies a partir de les quals construir les ciutats del futur,

Actualment els governs locals estan apostant de manera significativa per una nova governança de la cultura amb l’accent en la gestió comunitària, com a element de cohesió social que relaciona persones, entitats, col·lectius i institucions. La pandèmia i la crisi consegüent han accelerat el trànsit cap a la configuració de models més resilients per a les ciutats que, a més d’enfortir i fer créixer els ecosistemes creatius locals, puguin fer front a futures adversitats.

La relació entre cultura i benestar son cada vegada més evidents i analitzats. Així es va demostrar a Interacció 2021, dedicada precisament a com es relacionen cultura i salut. L’expressió mens sana in corpore sano va prendre tot el sentit a la jornada Interacció21 i es va concloure que la cultura en aquesta màxima hi té molt a veure.

En els moments de crisi l’autonomia de l’art es desdibuixa i renova els seus vincles amb l’acció política. En els actuals dies d’incertesa, encara en plena sisena onada de la pandèmia i tot just prefigurant com serà l’era posterior, l’art no només ofereix moments de bellesa, consol i evasió, sinó que referma el seu potencial de transformació social i aborda de cara les derives que marquen el present i comprometen el futur.