blog de Interacció

Cultura a l’altura. El xoc causat per la covid-19 i com sortir-se'n

Avui s’estrena l’obra i els nervis no t’han deixat dormir. Vas estar a punt de deixar-ho córrer fins i tot abans de començar, però finalment has aconseguit refer el trencaclosques que és la teva vida laboral des de que vas acabar els estudis sis anys enrere. Has deixat el bar i has trobat feina en una cafeteria que tanca a les vuit del vespre. Hauràs de córrer una mica però arribaràs a temps al teatre. Pel que fa a la feina dels caps de setmana, has fet un tracte amb la teva companya i ella farà les últimes visites guiades al museu. A ella les hores extra li aniran bé, així que tothom hi surt guanyant. Ho has pogut encaixar tot i et reafirmes en l’opinió que ha valgut la pena embrancar-se en aquesta aventura. Potser serà la porta que et permetrà dedicar-te exclusivament al que realment t’agrada. I guanyar-te la vida, és clar.

Opció A o opció B? La mutació dels museus ara més que mai

Joëlle Le Marec, Bernard Schiele i Jason Luckerhoff | Éditions Universitaires de Dijon

Opció A: Vitrines i més vitrines, una successió de peces idèntiques les unes amb les altres i meticulosament col·locades seguint al mil·límetre una transparent línia recta. Cartel·les amb lletra microscòpica, les mans a les butxaques i silenci, molt silenci. Opció B: Menys vitrines i més escenografies i audiovisuals, peces i objectes per tocar i experimentar amb els cinc sentits, textos que relaten històries, diàleg entre el museu i l’espectador, espais per seure i descansar i àrees infantils dins les exposicions.

Interfícies digitals i nous imaginaris culturals. Entrevista a Íngrid Guardiola

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona)aquest mes, va tenir lloc a l'Espai Clauste una sessió per reflexionar sobre la nostra vinculació amb el món digital, impartida per una de les veus més rellevants d'aquest àmbit, Íngrid Guardiola; professora, programadora audiovisual, directora, comissària i assagista, a més de doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professora associada de la universitat de Girona. També ha exercit la docència en diverses universitats catalanes. El 2018 va publicar el seu celebrat assaig L'ull i la navalla (Arcàdia), pel qual va rebre el premi Serra d'Or. El seu últim treball és Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat (Arcàdia), escrit conjuntament amb Marta Segarra.
 

El desenvolupament de públics culturals a partir de la COVID-19. Idees clau del Simposi

Ajuntament de Girona - PECT Indústries Culturals Creatives de Girona i entorn territorial ; Teknecultura

La segona onada de la pandèmia es va endur per davant tota l'activitat prevista en auditoris, teatres i sales de cinema, abocant-los a un nou tancament fins la reobertura progressiva a partir del passat dilluns 23 de novembre. Tanmateix, i per molt que mirem enrere amb melangia, no podem pensar en tornar a aquella anomenada normalitat perquè era part del problema.

Aquesta és una de les reflexions que ens van deixar els ponents del Simposi virtual 'El desenvolupament de públics culturals a partir de la COVID-19. Legitimació social i reducció de les desigualtats d’accés i contribució a la cultura’ organitzat per l'Oficina de Foment de les Arts del PECT Indústries Culturals i Creatives de Girona i entorn territorial de l’Ajuntament de Girona i Teknecultura celebrat els dies 20 i 21 d’octubre.

Les entitats i els nous agents de la cultura

Desenes de milers d’entitats culturals enxarxen tot el territori de Catalunya. La majoria de municipis, per petits que siguin, esdevenen un aixam d’associacions i entitats que activa i dinamitza la pròpia activitat cultural. A cada vila amb les seves particularitats, com a reflex de la seva societat, canviant com els habitants que hi viuen. I és que el món de les entitats ha canviat força en els darrers anys. Actualment, a molts municipis hi conviuen entitats de tipus clàssic al costat de noves organitzacions que impliquen maneres diferents d’organitzar-se, d’actuar i de relacionar-se amb la ciutadania. Aquest és el sentit de la formació que va oferir el CERC el 27 i 29 d’octubre passats, amb 'Les entitats i els nous agents de la cultura', obrir l’espiell per ampliar un camp de possibilitats en la gestió i organització entre entitats.

Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals. Entrevista a Óscar Abril Ascaso.

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Óscar Abril Ascaso va presentar el curs: "Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals", a l’Espai Claustre celebrat online els dies 11 i 12 de novembre.

Óscar Abril Ascaso és historiador de l'art i gestor cultural, ha sigut co-responsable del simposi CopyFight, responsable d'exposicions de Sónar,  de nous formats de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu de L'Estruch de Sabadell i director de La Laboral de Gijón, entre d'altres.

Dones i cultura. La necessitat de passar de la igualtat formal a la igualtat efectiva

Han transcorregut tretze anys des de la promulgació de la Llei orgánica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i en el dia d’avui les dones continuen sent "invisibles'. Es miri des d'on es miri, els estudis amb perspectiva de gènere que analitzen les dinàmiques dels diferents sectors culturals demostren una desigualtat clara entre homes i dones des de l'àmbit de la representació fins a la direcció de les institucions.Us presentem tres dels estudis que s'han publicat recentment que demostren que la desigualtat de gènere en el sector cultural és una piràmide de profundes ramificacions. 
 


Armats de llibres

International Publishers Association (IPA) i The Norwegian Publishers Association

Una casa amb les parets buides és una casa sense ànima. La nostra llar és un espai en el qual ens sentim còmodes, i amb el pas dels anys l’anem omplint dels objectes que es relacionen amb les nostres vivències i que ens defineixen. D’entre tots ells, els llibres són el reflex dels nostres gustos i interessos. A cada casa hauria d’haver-hi almenys un llibre, una revista o un conte. La lectura és entreteniment, però també  cultura i coneixement.

Emergència en el doble sentit

Revista PH | Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico

Ho hem llegit, ho hem escoltat i ho hem comprovat repetides vegades: la pandèmia de la COVID-19 només ha fet que accentuar la situació de vulnerabilitat en la qual ja es trobava. Davant d’aquesta situació, la Revista PH ha dedicat un número monogràfic al sorgiment d’altres models de gestió més enllà dels majoritaris que porta per títol «De lo público al bien común: emergencia de otros modelos de gestión del patrimonio cultural». Emergència en el doble sentit de la paraula: ja existeixen formes de gestió diverses i alternatives, al mateix temps que l’actual crisi accentua la importància que aquestes es consolidin i generalitzin.

Fragmentar o sumar?

Arches i Festspace

Comentar l’última exposició que heu vist o el festival del qual ja s’han esgotat les entrades poden ser temes de conversa habituals entre amics. L'oferta cultural, sobretot a les ciutats, és força amplia i s’adapta a un ventall ben divers de gustos i interessos. Però no és només qüestió de gustos sinó també de necessitats i capacitats. Una opció és la de dissenyar activitats per a un tipus de públic ben concret i l’altra és pensar-les des d’un punt de vista inclusiu per tal que, independentment de les preferències de cadascú, tothom qui ho vulgui tingui la oportunitat de gaudir-ne.

Els projectes Arches i Festspace giren en torn del concepte d’inclusió en dos àmbits diferents, el dels museus i el dels festivals. Ambdós són projectes europeus que involucren ciutats de diversos països, tres de les quals es troben a l’estat espanyol: Oviedo, Madrid i Barcelona.