blog de Interacció

L’activisme social: el canvi que els museus necessiten?

Richard Sandell i Robert R. Janes Ed. | Routledge

L’activisme als museus és una pràctica cada vegada més present, que reivindica el seu espai a uns equipaments com ara els muses que els hem d’entendre com a espais socials. Hi ha un creixent reconeixement de que els museus no son espais neutres lliures d’opinions polítiques, ans el contrari, tenen una forta influència sobre els aspectes que afecten a l’actualitat social. Aquest procés de desmentir la neutralitat dels museus és quelcom que connecta amb el compromís polític propi del moviment feminista. De fet, les pràctiques feministes son recorrents en els exemples que veiem al llarg del llibre sobre l'activisme als museus. Adonar-se que l’aparent neutralitat és en realitat el punt de vista del dogma dominant blanc i heteropatriarcal fa que la nostra mirada canviï. Adoptar un posicionament no neutral implica agafar una actitud activista en contra de la repressió de les minories. La neutralitat està cada vegada més qüestionada i el caràcter polític dels museus és més evident. Avançar cap a l'activisme als museus és anar cap a la direcció on els museus tenen un caràcter marcadament social, on aspectes com ara l’apropament amb la comunitat, el posicionament polític o la creació de xarxes entre diversos equipaments son claus per entendre la nova manera de fer dels museus.

Enquesta de participació i hàbits culturals

Informe i proposta d’enquesta

Marta Domènech i Adriana Partal Centre d'Estudis i Recursos Culturals

On són els públics? Què hi busquem els usuaris a la biblioteca municipal? Quins són els perfils dels qui anem al teatre o quins els hàbits musicals de la majoria d’habitants de la nostra vila? Tenim set de dades. És evident que necessitem tenir dades per conèixer millor el nostre entorn i poder actuar-hi en conseqüència.

En l’era del big data, saber és voler, i és més accessible i necessari que mai arribar a conèixer els hàbits culturals i la participació en les propostes del propi teixit cultural del nostre municipi. Però per on comencem? 

La Diputació de Barcelona, des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals, posa a disposició dels municipis aquesta ‘Enquesta de participació i hàbits culturals’, per facilitar la recollida de dades des dels municipis. Passada més d’una dècada des del projecte Demoscerc, la Diputació de Barcelona reprèn aquella iniciativa i adapta els continguts i els objectius al context social i cultural actual. Per fer-ho, s’ha dut a terme aquest estudi que donarà com a resultat la futura ‘Enquesta de participació i hàbits culturals’.

Els cal un cop de mà

ICOM i UNESCO

La devastadora arribada del COVID-19 ha obligat als equipaments museístics d’arreu del món a tancar les seves portes durant mesos. Aquesta forçosa aturada ha comportat un greu impacte, tant econòmic com social, però també ha fet palès un cop més la gran capacitat de re invenció dels museus, que han reaccionat ràpid per tal d’adaptar-se a la situació, mantenir el vincle amb el públic i gestionar la seguretat i conservació de les col·leccions.

Amb la intenció d’analitzar la situació a escala global, l’ICOM i la UNESCO han publicat els informes Museos, profesionales de los museos y COVID-19 i Museums Around the World in the Face of Covid-19 respectivament.

Com viurem la música?

El silenci es va arribar a apoderar dels carrers, però també de les sales de concerts, de les nits i dels caps de setmana sense tarimes ni patis de butaques, sense pistes de ball. Va regnar una pau inusual que forçosament ens aboca a la música enllaunada i digital, però en qualsevol cas, no més viva que els codis binaris que la feien sonar a casa.

La música per fi s’està desconfinant. Sembla ser que aquest estiu que aviat comença ens promet poder gaudir-la en viu, de nou, però diferent. Quin procés de desconfinament viu la música i quines són les opcions que trobarem per gaudir dels directes l’estiu del 2020? Veiem-ne algunes opcions:

El ‘Game Over’ és lluny

Cultural Sociology

Dins el món de les pantalles perdre una vida no és el mateix que al món real. Fins que no apareix la temuda frase ‘Game Over’, hi ha esperança. Això és el que va passar el passat mes de març al CCCB: se’ls va acabar una vida, però la partida no havia arribat ni molt menys a la seva fi i es reprendrà a partir del divendres 12 de juny. Després d’una inusual aturada, el centre reobrirà les seves portes amb l’exposició “GamePlay, Cultura del Videojoc”.

Si bé a Catalunya una exposició dedicada als videojocs ens pot haver semblat una novetat, per molt que l’equipament que l’acull sigui un centre dedicat a la cultura contemporània, anys enrere els videojocs ja havien arribat a les parets dels centres culturals i museístics en altres indrets. Ho posa de manifest l’article “Lost in Translation: Video Games Becoming Cultural Heritage?” publicat per Lina Eklund, Björn Sjöblom i Patrick Prax a la revista “Cultural Sociology”.

L’Òpera del segle XXI

Get Close to Opera


Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
 

Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.

Més mercat digital pel videojoc

Vols seguir jugant? De vegades podem seguir pitjant play al botó del comandament, d’altres per poder seguir comprem el joc en una botiga digital amb un simple clic damunt la pantalla. Cada vegada són més els videojocs que s’adquireixen directament en format digital com ens mostra aquest informe. Si ja era així l’any passat, com serà al 2020?

 

Aquesta memòria anual recull una radiografia completa del sector a l'Estat espanyol, que ha revalidat el seu lideratge entre els deu principals països del món pel que fa a volum de negoci amb una facturació de 1.479 milions d'euros, una dada que revela una lleugera baixada de l'3,3 % respecte l'any anterior, producte fonamentalment de la davallada de les vendes de maquinari. 

Les arts poden marcar la diferència

Daisy Fancourt i Saoirse Finn | Organització Mundial de la Salut (OMS)
 

“Salut per tots els qui estimo”. Al llarg de les darreres setmanes, moltes persones han celebrat el seu aniversari a casa i han bufat les espelmes a través de pantalles, que s'han convertit en unes aliades indispensables durant la situació de confinament causada pel virus covid-19. Enmig d'aquesta nova realitat que vivim des de ja fa més de dos mesos, no sembla gens agosarat imaginar que al capdamunt de la llista de regals hi ha hagut això que sovint no valorem fins que comencem a perdre: la salut, per nosaltres i pels nostres.

No cal mirar gaire enrere per recordar que, quan parlavem de salut, la gran majoria de persones ens referiem al fet de no contraure cap malaltia ni haver-nos de sotmetre a tractaments mèdics o a operacions. Ara més que mai, però, ha quedat ben palès que salut significa moltes altres coses, d'entre les quals destaquen el fet de saber-se acompanyat i de sentir-se bé no només físicament sinó també emocional. De fet, i des de la segona meitat del segle XX, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que aquest concepte no fa únicament referència a l’absència de malaltia, sinó a l’estat complet de benestar físic i social d’una persona”. De fet, a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) fa temps que està treballant en el projecte COMsalut que parteix de la base que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari i que, entre d’altres mesures, pretén impulsar un sistema de salut comunitària que contempli la prescripció social com a alternativa o complement (en funció de la dolència o patologia de cada cas) a la prescripció de fàrmacs i a la sobresaturació dels Centres d’Atenció Primària, on es reben diàriament un gran nombre de persones sense patologies mèdiques diagnosticades però sí amb altres problemes, com la solitud i l'aïllament, que si empitjoren si que poden acabar generant malalties.
 

Que sonin les ciutats

Un manual per dur la música al cor de la recuperació de les ciutats | Sound Diplomacy

Animar les ciutats a aprofitar millor les seves economies musicals per crear comunitats de música més inclusives i pròsperes des de la recuperació, és un dels objectius de Sound Diplomacy. Això, al seu parer, requereix una política intencional que inclogui músics i representants de la música en debats entorn a la recuperació i la resiliència. És per això, que Sound Diplomacy ha creat una nova guia integral i un nou pla de recuperació: el Music Cities Resilience Handbook.
 

L'impacte als museus d'Europa

Museums work at home ( NEMO, 2020, p. 6)Network of European Museum Organisations

La pandèmia coronavirus ha tingut i tindrà un impacte sense precedents en museus de tot el món. Per entendre millor quin és l’estat actual i el que podria esdevenir, NEMO elabora una enquesta per assenyalar l’impacte de COVID-19 al sector dels museus.

L’informe ha analitzat prop de 1.000 respostes a les enquestes recollides a museus de 48 països, majoritariament d’Europa. Els resultats a més de ser analitzats es completen amb un informe amb tot un seguit de recomanacions per a la gestió de les institucions museístiques i les polítiques culturals que se n’ocupen.