blog de Interacció

Campanyes com el No és no o el Només sí és sí o la disposició d’un Punt Lila en espais de festes populars formen part del paisatge nocturn a la majoria dels nostres municipis. L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 23 i el 25 de febrer, és anar una mica més enllà i oferir eines per establir protocols per la sensibilització, la prevenció i l’atenció d'agressions sexuals en aquests contextos sensibles que tenen lloc en espais d’oci nocturn i esdeveniments i festes en espais públics locals.

Amb motiu del curs ‘Violències sexuals en els espais d’oci i festius’ entrevistem Carla Alsina i Ivet Oriols. Aquesta conversa ens endinsa en el món de les violències sexuals i ens ofereix estratègies per combatre-les i intentar eradicar-les. La cultura, creadora d’esdeveniments per antonomàsia, és un terreny adobat per a la proliferació de violències. Aquest és el resultat de la nostra fructífera conversa.
 

Recentment s’han celebrat els 25 anys dels Acords de Beijing, la quarta Conferència Mundial sobre les Dones que va suposar un abans i un després a l’agenda internacional pel que fa als drets i les llibertats de les dones i les nenes arreu del món. Aquesta conferència mundial va tenir com a resultat la 'Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing' (ONU Dones, 1995), signada per 189 països i amb un seguit d’objectius estratègics per tal d’assolir la igualtat real i efectiva entres dones i homes.

Amb la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 però, la celebració d’aquesta fita i la pertinent revisió per aconseguir nous acords s’ha vist ajornada. Aquesta situació està provocant un retrocés en l’adquisició de drets i llibertats d’àmbit mundial. La crisi de coronavirus ha fet augmentar la violència masclista i l’empobriment femení, fet que demostra la necessitat d’adoptar noves mesures i de manera urgent per tal de revertir aquesta situació.

Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

En viu o des de casa, en grans festivals o en petites sales de concerts, al cotxe o al transport públic. Sigui com sigui, la música ens acompanya en més moments dels que imaginem. La música forma part de les nostres vides, i hi estem tan acostumats que de vegades no som conscients de com la necessitem fins que deixa de sonar: quan un sotrac mentre conduïm fa que s’aturi durant uns segons; quan la bateria del mòbil s’esgota sense tenir la deferència d’esperar que acabi la cançó; quan hi ha problemes tècnics enmig d’un concert i, gairebé automàticament, tothom deixa de ballar, abans fins i tot de percebre el silenci.

La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna. Tanmateix l’allau de dades provinents de múltiples fonts representen, sovint, una tasca feixuga de processament i avaluació.

Si alguna cosa ens ha deixat l’any 2020 a banda de la popularització d’un llarg repertori de paraules i expressions que abans només s’empraven en ambients científics o sanitaris, és una allau de webinars, jornades i sessions online a partir del moment que les nostres vides es van veure reduïdes a les quatre parets de casa. Ha estat tanta l’oferta a escala local, nacional i internacional que, malgrat l’avantatge de no haver-se de moure de la cadira, potser se us han escapat experiències en línia que podrien haver estat del vostre interès. Us ajudem a recuperar-les amb aquest recull, que comença amb sessions i jornades d’interès general per a totes les persones vinculades al sector cultural i acaba amb d’altres centrades en àrees més específiques, com ara la música, les arts escèniques, la cultura popular, el patrimoni històric i cultural o els museus.