blog de Interacció

Tornarem a aixecar el teló

Manifest de l’AADPC del Dia Mundial del Teatre 2020


 

Aquest 27 de març de 2020 estem en crisi sanitària, social i econòmica general. I molt abans, en crisi social i econòmica per al sector de la cultura i concretament del teatre. Fa molt de temps que es pateixen unes retallades i una inseguretat preocupants que afecten a les productores, les companyies, als teatres, i sobretot a l’actriu i l’actor. Per desgràcia no és cap novetat si diem que a Catalunya un alt percentatge dels actors i les actrius, directors i directores, dramaturgs i dramaturgues i la majoria de feines relacionades amb els espectacles en directe, ens trobem en una situació d’una precarietat extrema.

Res de nou, oi? Doncs malgrat tot, els actors i actrius, directors i directores, dramaturgs i dramaturgues seguim creant, muntant i presentant espectacles per a tu, públic.

La cultura, el teatre, ens fa humans, fa de mirall de la nostra condició, amb els valors i misèries, fortaleses i pors que vivim cada dia, és un bé de primera necessitat. Tampoc és nou, oi? No us fa la sensació que ho diem i ho escoltem sempre els mateixos?

Et necessitem. Ens necessitem!

Recerca acadèmica i digerible a CultureCase

“Recerca acadèmica seleccionada acuradament”: així és com es defineix CultureCase, una iniciativa sorgida del King’s College London en forma de recurs online i amb la voluntat d’agrupar en un mateix espai el coneixement que es genera al voltant del sector cultural des d’un punt de vista principalment acadèmic.

 Belén Sola Pizarro (ed.) | Catarata
 

De pressupostos que permetien col·leccions i programacions espectaculars a una dràstica reducció, no només dels recursos econòmics sinó també del personal. El canvi de model viscut els darrers 10 anys a causa de la crisi econòmica ha obligat als museus, així com a moltes altres institucions culturals i públiques, a reinventar-se.

El llibre "Exponer o exponerse. La educación en museos como producción cultural crítica' parla de les transformacions que han viscut els equipaments museístics en aquest context, també marcat per la propagació d’un model cada cop més turístic de la cultura, prenent el cas concret del Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC) i donant veu tant als seus treballadors com als propis usuaris.

La cultura no és només un reflex del món que ens envolta, sinó també una provocació, un desafiament a les nostres normes i ideals, i una plataforma per expressar, compartir i donar forma als nostres valors.
 

Així és com les ciutats membres del World Cities Culture Forum entenen la cultura, al temps que comparteixen el seu convenciment pel que fa al rol que pot jugar per lluitar contra l’emergència climàtica. La cultura pot ser provocadora del canvi climàtic. No té tota la responsabilitat, en efecte, però si que pot (i hauria) de desenvolupar un paper important al respecte. Per aquest motiu, el World Cities Culture Forum col·labora amb Julie’s Bicycle, una organització dedicada a l’acció cultural a favor del canvi climàtic i la sostenibilitat ambiental, i ha elaborat «Culture & Climate Change. 14 World Cities Tackling Climate Change Through Culture». Aquest informe comprèn les bones pràctiques de catorze ciutats membres del Fòrum i subratlla les iniciatives més creatives desenvolupades amb el propòsit de lluitar contra el canvi climàtic.

Els mots tenen la virtut de guanyar valors quan s’acompanyen d’altres mots. De la mateixa manera que les persones quan ens trobem podem sumar i crear més significats o aprendre i formar noves sonoritats. Com els passa als mots però, la mètrica de vegades ens pot separar fins arribar a l’extrem d’aïllar-nos. És en aquest punt, quan el mot es troba allunyat de tot i tothom, que viu encara més intensament la necessitat de dir i significar-se, de trobar-se fins formar part d’un poemari.

Laboratorio Contemporàneo de Fomento de la Lectura (Projecte) | Fundación Germán Sánchez Ruipérez
 

Que el món de la lectura s’ha de digitalitzar, modernitzar, i obrir al món d’Internet és una evidència que cada vegada té més adeptes i menys dubtes. Malgrat encara quedar força camí per recórrer, hi ha elements propis del món de la lectura i el consum lector que és més fàcilment convertible i adaptable als nous temps i les noves tendències. És el cas de la figura dels mediadors de lectura la qual, segons el darrer estudi de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, ha d’adquirir més pes i rellevància en l’àmbit digital.

Vivim dies insòlits i la societat està responent. La gran responsabilitat de totes i tots, petits i grans, és quedar-nos a casa, practicar el teletreball en la mesura del possible i preocupar-nos pels nostres des de la distància. El sector sanitari està mostrant el seu compromís i professionalitat de forma incansable des de ja fa dies. Els transportistes, treballadors i treballadores de supermercats, forns, gasolineres i establiments amb altres productes de primera necessitat accentuen les mesures de seguretat i continuen treballant sense decaure, mantenint els ànims. Davant d’aquesta situació mai vista, l’àmbit de la cultura ha sabut estar a l’alçada i ha treballat a contrarellotge i amb entusiasme per fer-nos arribar a casa la música, els llibres, els contes, els poemes, el teatre, l’art i els museus. Per així, a través de fils culturals, aconseguir mantenir-nos en contacte tot i l'aïllament social actual.

Bas Lafleu [ed.], Wietske Maas [ed.], Susanne Mors [ed.] | European Cultural Foundation

El seu títol així ho indica; el lema que advoquen  tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social: Courageous citizens. How culture contributes to social change.

Coincidint amb el desè aniversari del European Cultural Foundation’s Princess Margriet Award for Culture aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes. A banda de girar entorn al tema principal, cadascuna d’elles posa especial èmfasi en alguna d’aquestes qüestions, les quals estructuren el llibre en 3 parts:

Travessar el llindar de la porta i recordar, de sobte, l’olor de la cuina de l’àvia. Escoltar aquella melodia que, sense tenir del tot clar per què, et transporta als moments feliços de la teva infantesa. Sorprendre’t en veure aquella foto, esgrogueïda i rebregada, amb els ulls d’una nena que s’assemblen als teus, que són els teus. Els anys passen i les persones canvien, però els sentits, potser algun més que els altres, perduren i s’entrellacen amb els moments viscuts. La memòria, tanmateix, no sempre és tan fiable, i més sovint del que voldríem acaba perdent la batalla contra l’oblit.

Natalia Arroyo, Hilario Hernández i José-Antonio Gómez | Fesabid
 

Les biblioteques públiques del territori espanyol es troben amb la necessitat d’afrontar un canvi de paradigma, fet que es posa de manifest tant per les conseqüències de la crisi com per les transformacions socials i informatives produïdes durant els darrers anys. Així ho consideren els autors del present informe, Natalia Arroyo, Hilario Hernández i José-Antonio Gómez, d’acord amb els quals els canvis en la gestió d’aquests equipaments és una prioritat.
 

“Las bibliotecas públicas en España: diagnostico tres la crisis económica” analitza les dades estadístiques recopilades entre els anys 2010 i 2016 i té per objectiu principal conèixer millor la situació de les biblioteques públiques i la seva evolució. D’aquesta manera, es pretén obtenir una base d’evidències per tal de poder alertar quan sigui necessari dels efectes negatius que la recessió econòmica han provocat al sector.