blog de Interacció

Podríem estar d'acord o no amb aquesta sentència. Però el fet és que sense jugar, potser si que la vida es fa un joc més difícil.

CONVOCATÒRIES OBERTES FINS AL 13 DE MARÇ DE 2019!

B-01/19   Comunitat Virtual Interacció - (CIDOC) Oficina d'Estudis i Recursos Culturals.

• Oberta la convocatòria

B-02/19   Programa d'Estudis i Assessorament Cultural - Oficina d'Estudis i Recursos Culturals

• Oberta la convocatòria

Si bé hi ha un consens en què el patrimoni és aquella part de la creació humana que s’ha decidit protegir partint de criteris materials, artístics i econòmics, els segles XX i XXI ens han portat nous formats, materials, llenguatges i continguts culturals que ens obliguen a plantejar-nos com i què hem de conservar i transmetre.

Toby Miller | Gedisa

Treballes per viure o vius per treballar? Segurament us han fet o us heu arribat a plantejar alguna vegada aquesta pregunta de resposta complexa, ja que es pot fer difícil apostar clarament per alguna de les dues opcions. De fet, dependrà de molts factors i força basculants, sobretot si ens dediquem a treballar la cultura.

Un documental sobre creació comunitària dins el programa Barcelona districte cultural.

El documental "Art i part", emès al 33, va ser ideat i dirigit per Raimon Fransoy i Xavier Puig i repassa el procés de creació que veïns i artistes van viure en tres dels cinc barris que van protagonitzar la primera edició del projecte "ART i PART": el Poblenou, Sant Andreu i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

El CoNCA va presentar ahir la seva avaluació sobre el mNACTEC a Terrassa, com aparadigma del museu capçalera, el qual té atorgat una funció de dinamitzador delseu sistema territorial de museus sobre una temàtica concreta com és la ciència i la tècnica, en el seu cas a més, descentralitzat. Així el mNACTEC ens pot il·lustrar quines son les necessitats que tenen aquests equipaments que funcionen com a nexe principal d'una xarxa específica de museus i espais patrimonials d'arreu del país.

Heu gaudit mai del concert d’una banda anglesa, d’un llibre d’una autora argentina o de la peça d’una companyia basca? La globalització de la cultura és evident i fa inecessari limitar certs projectes i accions culturals en un entorn social i polític concret. Les idees, els projectes i les propostes, corren més que mai a través de la xarxa i fa encara més enèrgica la necessitat de promoure que la creació arribi arreu o tan lluny com sigui possible, per tal de generar diàlegs i aprenentatges entre cultures. Abans d’arribar més lluny, trencant tot tipus de barreres, caldrà engegar estratègies d’internacionalització.

Què, on, com i per què. El títol d’aquest estudi és ben explicatiu. Què? Disseny d’estratègies de desenvolupament cultural. On? En àmbits locals i regionals. Com? Amb un recull de bones pràctiques. Per què? Per estimular les seves competències i habilitats i establir comparatives entre les diverses iniciatives. 

La retirada no va ser només una retirada, és sinònim de l'exili de milers de persones davant d'un feixisme que avançava esmicolant tothom i tot el que quedava de la República, ara fa just 80 anys.

Percebre els canvis en la gestió i l’impacte de la cultura quan hi ha un treball i una implicació diària es fa difícil. És per això que de vegades cal prendre distància i poder observar amb major perspectiva com evoluciona la cultura en diferents factors. L’observatori, per definició, és l’indret des d’on es pot observar des de la distància, com el firmament en el cas dels observatoris astronòmics, però en aquest cas en comptes d’estrelles hi tenim dades i indicadors que es mouen al ritme de l’economia més que no pas pel moviment dels astres.