blog de Interacció

En motiu de la Setmana Internacional dels Arxius que enguany se celebra del 3 al 9 de juny, la Direcció General de Patrimoni Cultural presenta diversos projectes, entre els quals trobem; #Cuéntalo, un arxiu que neix a partir dels tuits publicats arran de la protesta feminista respecte la sentència del cas de "La Manada". L'Associació d'Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya va arxivar aquests tuits en forma de dataset per processar-los i crear-ne una infografia.

  
L’article de Joaquim Rius-Ulldemolins i Verònica Gisbert aborda una qüestió que sovint es dona per descomptada però rarament s’analitza amb prou precisió: la dificultat real de transformar les polítiques culturals locals, fins i tot en contextos de canvi polític intens. A partir dels casos de Madrid i Barcelona (2015-2018), el text desmunta una expectativa molt estesa: que un canvi de govern i de discurs comporta automàticament un canvi de polítiques.
  

  
El text de Joan Subirats no proposa una política cultural en el sentit clàssic del terme. Proposa una manera de mirar-la. I aquest desplaçament és rellevant perquè situa el debat allà on sovint queda desdibuixat: en la relació entre cultura, educació i ciutat com a espai concret de vida, conflicte i transformació.
  

  
Les biblioteques públiques poden trobar un aliat en la ciència ciutadana per sembrar el coneixement científic i participat. OpenSystems
  

  
Un informe de la Comissió Europea quantifica el dèficit de crèdit del sector cultural i creatiu i proposa instruments financers per activar-ne el potencial.
  

Prémer “play”, comprar un llibre o visitar un museu semblen gestos simples. En realitat són l’últim pas d’una cadena econòmica complexa que necessita capital per funcionar.

  
Una reflexió sobre la culturafreedom com a concepte que reivindica la capacitat de la cultura per existir més enllà de constriccions preestablertes i per donar espai a la creativitat, la diversitat i les formes de vida alternatives.
  

El que coneixem com a ordre mundial és cada vegada més canviant -i ho fa més de pressa- la qual cosa sovint fa perillar els sistemes democràtics a molts països del món

  
El text planteja la creativitat no com un fenomen espontani ni estrictament individual, sinó com el resultat d’un sistema de condicions que es poden activar o bloquejar. La metàfora de les “aixetes” apunta directament a aquesta idea: la creació depèn de mecanismes de regulació, de fluxos que s’obren o es tanquen segons decisions institucionals, marcs econòmics i ecosistemes professionals. En el context en què s’escriu, el debat se situa en la necessitat d’identificar quins són aquests dispositius que fan possible la producció cultural i com operen en la pràctica.
  

  
Aquest article té valor perquè anticipa un llenguatge que després s’ha fet molt més habitual: el de la cultura com a infraestructura de posicionament territorial i relacional, no només com a oferta o patrimoni.

Ara bé, també té un risc:  si la llegim només com una “eina xula de mapatge”, perd força. El que hi ha al darrere és una pregunta més incisiva: què passa quan comencem a tractar el museu com a actor de poder? I això obre debats molt interessants per al món local sobre mesura, legitimitat, ciutat i projecció.(n. de l'e., 2026)

  
La cultura digital no només transforma la producció i la difusió cultural. Desplaça una idea central del sistema cultural modern: l’autoria. El problema no és la seva desaparició, sinó la seva reconfiguració en un entorn on crear, copiar i redistribuir formen part del mateix gest.

  
Llegit des d’avui, el debat continua obert. La cultura local segueix sent el lloc on la cultura pren forma, però no sempre és el lloc on es decideix cap a on va. La qüestió és si aquesta distància es pot reduir o si forma part estructural del sistema cultural que hem construït. (n. de l'e., 2026)
  

La cultura local és sovint presentada com el nivell més proper, més democràtic i més viu del sistema cultural. El debat real no és aquest. La qüestió és fins a quin punt aquesta proximitat es tradueix en capacitat real de decisió i en una política cultural amb direcció pròpia.