blog de Interacció

  
Quan la cultura es gestiona des de l’àmbit municipal, sovint es fa sense eines comparables ni sistemes estables d’avaluació. El Cercle de Comparació Intermunicipal de serveis culturals introdueix un canvi de mirada: convertir la gestió cultural en un camp mesurable, comparable i millorable.
  
  
L’informe de la 4a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de serveis culturals presenta els resultats corresponents a l’any 2017 i consolida una eina clau per a la gestió cultural local.

  
Foc! Arreu del món, però especialment a les terres banyades per la Mediterrània, des de temps immemorials que el foc és essencial en moltíssimes de les festes i tradicions, que fan desaparèixer el vell, perquè arribi el nou i així marcar els canvis de cicle. La cremà de les falles és un dels punts àlgids d’una festa que fa només tres anys que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Territori contemporani, és un programa sobre art i cultura contemporània a comarques.

En aquest capítol, comencem al Baumannlab de Terrassa, un laboratori de creació jove amb vocació multidisciplinària, que té com a eix central les arts visuals i el pensament contemporani.

  
Una reflexió que situa la cultura com un element clau per als objectius de sostenibilitat i defensa que cal integrar la dimensió ecològica en les polítiques culturals.
  

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

  
En els darrers anys, el debat sobre la desigualtat de gènere dins el sector cultural ha deixat de centrar-se únicament en la representació simbòlica de les dones per començar a interrogar també les condicions materials que estructuren les trajectòries professionals. L’informe del CoNCA Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya s’inscriu plenament en aquest desplaçament. El document no es limita a constatar desequilibris de presència, sinó que intenta entendre com operen les desigualtats en l’accés, la progressió professional, el reconeixement i la visibilitat dins del sistema cultural català.
  

Sí, la vida és un carnaval, ‘no hay que sufrir’, ‘no hay que llorar’, que diuen les cançons. Per evitar-ho, això del ‘sufrir y llorar’, ens vestim amb les millors (o les pitjors) gales i tot tipus d’atuells i màscares. Unes màscares que ens permetin per un dia, sortir a passejar, saltar i ballar, per ser qui no ens hem atrevit a ser la resta de l’any o el que és el mateix, tapar-nos per despullar-nos.

L’energia no desapareix, es transforma. La transformació de les forces i l’activitat és constant. L’activitat educativa però, també fora de l’aula, serà més o menys incident depenent de com la formulem.

L’equipament patrimonial transformador és aquell que capacita el visitant per a l’acció transformadora del seu entorn, a través d’activitats educatives que incorporen, en el seu disseny, el diàleg permanent entre l’acció (fer), la reflexió (pensar), la conversa (comunicar) i l’emoció (sentir).

  
Els programes educatius en cultura sovint es legitimen per la seva capacitat de “crear públics”. Aquest informe permet fer una lectura més concreta i menys declarativa: què vol dir, en termes reals, construir aquesta relació? Quina escala té, quina continuïtat i amb quines condicions d’accés? Anem al teatre ofereix una fotografia precisa d’una política sostinguda en el temps que articula educació, territori i arts en viu.
  

  
Hi ha tecnologies que arriben com una eina i d’altres que acaben convertint-se en un marc cultural. La intel·ligència artificial sembla avançar en aquesta segona direcció. El volum Human Decisions. Thoughts on AI, impulsat per la Unesco i la xarxa universitària Netexplo, no presenta la IA només com una innovació tecnològica, sinó com una transformació profunda de la relació entre humans, coneixement i presa de decisions.

  
 Podríem estar d'acord o no amb aquesta sentència. Però el fet és que sense jugar, potser si que la vida es fa un joc més difícil.