Dia Internacional de la Dansa 2019
Sumem i acumulem per poder imaginar el futur
Estimades companyes i companys de les moltes famílies de la dansa, estimats conciutadans, per a mi ballar és habitar el cos amb les emocions i la ment. Des d'aquesta perspectiva, la dansa és present en cada moment de la vida, estem condemnats a ballar tota la vida, i som el resultat de tots els moviments que hem fet. És més: de tots els que havien fet els nostres avantpassats. Si tots els moviments que fem són rígids, serem rígids; si són expressius, ens podrem expressar. Els nostres moviments determinen les qualitats del nostre present i de com acabarem de grans, a partir d'una certa i incerta edat.
El cos no diu mentides, i crec que la dansa ens pot ajudar molt, a tots i a totes, per viure una vida més útil, sana, expressiva i sàvia. El moviment habitat, aquesta dimensió de l'acte de viure, té un enorme potencial. El moviment té sentit, pot tenir sentit, sembla mentida que no tinguem paraules per expressar amb precisió el que constitueix el seu bagatge. És essencial per abraçar-nos, per compartir les nostres emocions, per explicar al metge què ens passa quan estem malalts, per divertir-nos, concentrar-nos o caminar.
Som una professió vocacional, humil, molt diversa, present en moltíssimes àrees de la societat, cosins germans de moltes altres formes de cultura que donen sentit a aquesta triple dimensió del cos, les emocions i la ment. La dansa i la gent que ha passat per la dansa som presents en molts camps. En l'art, però també en l'educació, la salut o la diversió, nodrint silenciosament però amb qualitat la vida.
Si hi ha un dia de la dansa, vol dir que ens falta molt per poder ocupar el lloc que ens correspondria a la societat, per poder contribuir, com voldríem, al seu benestar. De jove em pensava que podríem canviar el món, que des de la dansa podríem millorar la societat. Veig que hem fet passos endavant, però també enrere. Per això un dia com aquest que compartim voldria saludar i felicitar els companys de professió i els aficionats, però sobretot animar-vos a tots a seguir ballant cada dia. Els més grans, que no abandonin. Els més joves, que empenyin amb il·lusió. I sobretot els d'entremig, que són sempre els que ho tenen més difícil, perquè segueixin endavant.
Voldria reivindicar, davant de la resta de la societat, que es tingui en compte la dansa. Que els poders econòmics i polítics, el món de l'educació, els mitjans de comunicació, el públic i la societat en general la facin servir, que li donin importància, que la facin créixer. La dansa hauria d'estar molt més present en el nucli dur de l'educació, del treball i de la cultura.
Mirant el present, us voldria encoratjar a sumar en el present, a acumular al llarg del temps, per poder tenir memòria i poder imaginar el futur. Som una professió efímera, fràgil, no podem alliberar temps i recursos per treballar plegats. I la resta de la societat no ens fa gaire cas, però, si no sumem el millor de tots, no avançarem. No em refereixo només als ballarins, penso en tota la societat.
Des de la perspectiva de 50 anys dedicat a la dansa, veig que no som capaços, la professió i el conjunt de la societat, d'acumular suficientment. La cultura és molt difícil de construir i molt fàcil de destruir. Sembla que estigui allà a internet, però la cultura ha de ser una experiència i més encara en la dansa, que és quelcom que s'ha de sentir i pensar. No ni hi ha prou a fer servir la paraula cultura de tant en tant. Cal nodrir-la. Cadascú ha de saber el grau de compromís i responsabilitat que té davant de la cultura. Sempre he treballat per a una diversitat informada: hem de fer créixer una cultura arrelada i que mira al món.
Si som capaços de fer aquestes dues coses -sumar i acumular-, podrem tenir memòria i imaginar el futur. Si no, sempre estarem començant de nou i a la imaginació li faltarà potència. Us demano que abans de fer les coses, us pregunteu si, fent-les, sumeu o resteu, si acumuleu o desgasteu.
Imaginar és un acte creatiu que surt de l'interior de la persona. No és només un acte de voluntat. La dansa ens ajuda a preservar aquesta reserva interior de la imaginació.
Moltes gràcies a tots i totes: que gaudiu del Dia Internacional de la Dansa.
Cesc Gelabert
Barcelona, 20 d'abril de 2019
La ballarina, coreògrafa i educadora de dansa Karima Mansour ha estat seleccionada per escriure el missatge internacional del Dia Internacional de la Dansa 2019, pel Consell Executiu de l'Institut Internacional del Teatre ITI, en col·laboració amb la World Dance Alliance.
Salut i moviment!
Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
- blog de Interacció
- 1201 lectures