Blogs

'De la digitalització de la cultura a la cultura digital' és el títol del dossier monogràfic del darrer número de la revista electrònica 'Digithum'. A través de l’anàlisi multidisciplinar elaborada per investigadors i especialistes d’arreu, el dossier ofereix una panoràmica del què s’entén per cultura digital, així com dels aspectes associats als efectes de les noves tecnologies digitals en l’àmbit de la cultura.

Atenent aquesta visió, l’article d’Aleksandra Uzelac, amb el qual es conclou el dossier, reflexiona sobre alguns dels reptes que representa per al sector cultural la convergència entre cultura i tecnologia en la sí de la societat, les oportunitats que aporta i la necessitat de trobar les línies idònies per aprofitar el seu potencial. 

Ronaldo Lemos | University of Oxford. Centre for Brazilian Studies

Ronaldo Lemos, coordinador del Centro de Tecnologia e Sociedade de l'Escola de Direito da Fundação Getúlio Vargas, en aquest article descriu, des del punt de vista dels països en vies de desenvolupament, algunes transformacions en curs dels processos de generació d'informació i cultura. L'autor, coordinador del projecte Creative Commons Brazil, aborda el paper que poden jugar els projectes com Creative Commons per als països en vies desenvolupament.

En l'article també s'aborden i es confronten els conceptes de legal commons i el social commons. Si bé el concepte de legal commons pot entendre's com l'ús voluntari de llicències com Creative Commons per tal de crear un patrimoni comú, el concepte de social commons té a veure amb les tensions que es poden generar en la construcció d'aquest patrimoni col·lectiu en els països en vies de desenvolupament amb accions que poden bascular entre la legalitat i la il·legalitat. Aquestes tensions són visibles en la perifèria mundial, doncs en molts casos l'estructura jurídica de protecció de la propietat intel·lectual és, per diverses raons, desconeguda o directament no és executable. 

El professor de sociologia i antropologia de la Universitat de València, Antonio Ariño Villarroya, ha publicat 'Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad', on a partir d'un treball exhaustiu amb les enquestes i estadístiques culturals elaborades per institucions públiques i privades d'ençà als anys 60 del segle XX fins a l'actualitat fa un seguiment de l'evolució dels consums i pràctiques culturals a l'Estat espanyol, donant una atenció especial a les trajectòries lligades a la lectura i l'audició musical.

Com pot definir-se el terme cultura? Què és i què no és cultura? Aquestes són algunes de les interrogacions que s’han plantejat investigadors de les més diverses disciplines des de finals del segle XIX i que durant la modernitat, lluny d’arribar a un consens en un definició comuna de cultura, aquesta s’ha fet més elàstica i difuminada.

Des d’un punt de vista antropològic, Honorio Manuel Velasco recull en aquest capítol els processos moderns de reelaboració que ha patit el concepte i els desplaçaments metafòrics i metonímics que han caracteritzat les múltiples definicions de cultura. En aquest sentit, Velasco assenyala dos aspectes rellevants que han marcat les reelaboracions del concepte cultura: D’una banda, l’extensió del concepte, que equipara aspectes abans situats a escala diferent i, per l’altra, la concentració d’esferes de la vida social abans segregades.