Sectors culturals

Les dues cares de la moneda

International network for contemporary performing arts (IETM)  i Europe Beyond Access (Disability Arts International)

Apropar-se a les diferents regions geogràfiques, facilitar l’accés lliure a totes les publicacions, assegurar l’accessibilitat física i proveir de subtítols i traducció en llengua de signes les sessions de treball i jornades. Aquestes són algunes de les accions que desenvolupa l’International network for contemporary performing arts (IETM) per complir amb un dels seus principals valors: la inclusió. Però és suficient?

Els museus i les arts visuals més accessibles

La setmana passada es va presentar el 'Pla d'Accessibilitat de Museus i Centres i Espais d'Arts Visuals de Catalunya 2020-2024', que té com a finalitat aconseguir l'accessibilitat universal d'aquests equipaments a mig termini, d'acord amb el que marca la normativa vigent i el nou codi d'accessibilitat de Catalunya.

El document es presenta amb una perspectiva realista per a la seva implementació en els propers anys, en coherència amb la visió que també proposa el Pla de Museus de Catalunya i el Decret del Sistema Públic d’Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.

Pau Alsina «Les arts i les ciències s'entenen perquè comparteixen la mateixa voluntat exploradora»

La fèrtil interacció entre les arts, el disseny, les tecnologies i les ciències pot donar lloc a combinacions de tot tipus que en molts casos desplacen els límits, desdibuixen fronteres i amplien horitzons. La crisi del coronavirus ha contribuït a accelerar els processos propis de la cultura digital, que fa temps que estan en marxa. Parlem de com dialoguen aquests mons amb Pau Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i director de la revista digital 'Artnodes'.

La represa de la cultura popular

Plans de represa del sector cultural: La cultura popular i les associacions culturals.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va presentar un pla aprovat pel Comitè Tècnic del Pla PROCICAT el passat 17 de juliol de 2020, amb la voluntat d'analitzar els riscos i posar ordre en les mesures a prendre en cada acció de cultura popular. El pla, que s'ha tingut en compte pel desenvolupament de moltes activitats que s'han reprès ja durant aquest estiu, aporta una sèrie d'observacions dels riscos i de recomanacions sobre de quina manera s'haurien de dur a terme activitats com els castells o actes en ateneus, passant per les danses i el foc.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2020

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya ha sigut de 168,0 milers de persones en el segon trimestre del 2020, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa del -7,6%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra una reducció interanual del -10,6% en el cas de les dones i del -5,3% en el cas dels homes.

Per situació professional, la població assalariada disminueix un -15,3%, mentre que la no assalariada augmenta en un 7,5%El sector cultural aplega el 5,2% de la població ocupada a Catalunya, aquest segon trimestre de 2020. Pel que fa a l'Estat espanyol, la població ocupada en el sector cultural s'ha reduit  un -7,4% respecte l'any anterior i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

Treballar com formigues per a un nou model de biblioteques


Primer informe europeu amb l'objectiu d'analitzar el treball bibliotecari en la promoció dels objectius de l'Agenda 2030. Inclou exemples de polítiques i projectes de biblioteques dels països membres del European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA)
 

Tradicionalment, les biblioteques han tingut el monopoli quant a la transmissió d’informació i coneixement de forma gratuïta. En el context actual, en què els gegants de la tecnologia com Google, Amazon, Facebook i Apple estan capgirant la situació, ha arribat el moment per les biblioteques d’assumir nous rols i de reinventar-se.

Posar les relacions al centre


Què passaria si els museus situessin les relacions al centre de la seva activitat? La publicació, 'The Constituent museum',  s’inspira en aquesta pregunta i ofereix una anàlisi experimental, diversa i rigorosa, del que normalment es coneix com a educació, mediació o interpretació dins les institucions museístiques.
 

En comptes de concebre el visitant com un receptor passiu de contingut predefinit, se’l considera un membre actiu d’un cos constituent, algú a qui es pot esperonar, provocar, inspirar i de qui es pot aprendre.

Virtualitats de les arts en viu

Elena Polivtseva | IETM

Tots ho hem viscut a la nostra pròpia pell. Durant els mesos de pandèmia causada per la COVID-19 la cultura ens ha ajudat a mirar cap al futur incert amb una mica més d’esperança. Més concretament, les arts en viu han il·luminat les ments cansades de la gent, i si ho han pogut fer ha estat gràcies al procés de digitalització al qual s’han sotmès. Això és el que es posa de manifest a l’informe 'Live Arts in the Virtualising World' de la International network for contemporary performing arts (IETM) escrit per Elena Polivtseva.
 

Els cal un cop de mà. Museus, professionals dels museus i COVID-19

La devastadora arribada del COVID-19 ha obligat als equipaments museístics d’arreu del món a tancar les seves portes durant mesos. Aquesta forçosa aturada ha comportat un greu impacte, tant econòmic com social, però també ha fet palès un cop més la gran capacitat de reinvenció dels museus, que han reaccionat ràpid per tal d’adaptar-se a la situació, mantenir el vincle amb el públic i gestionar la seguretat i conservació de les col·leccions.

Amb la intenció d’analitzar la situació a escala global, l’ICOM i la UNESCO han publicat els informes 'Museos, profesionales de los museos y COVID-19' i 'Museums Around the World in the Face of Covid-19' respectivament.

L’Òpera del segle XXI

Get Close to Opera


Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
 

Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.