Sectors culturals

Què cal fer per promoure la igualtat de gènere al sector cultural català?


European Journal of Cultural Studies | Maite Barrios, Anna Villarroya


Tot i que la proporció de dones que segueixen formacions relacionades amb la cultura és predominant respecte a la dels homes, aquestes pateixen una infrarepresentació laboral en pràcticament tots els àmbits del sector i a gairebé tot el món. A Catalunya, les dones representaven el 44% de l’ocupació cultural en 2014.

Convocatòria MusicAIRE de Music Moves Europe


Convocatòria de propostes MusicAIRE dirigides al sector de la música per abordar la recuperació de la crisi de la COVID-19
 

MusicAIRE, un projecte posat en marxa per Inova+ i European Music Council (EMC), obre una nova convocatòria per donar suport a l’ecosistema musical per sortir de la crisi de la Covid-19, d’una manera verda, digital, justa i resilient. 

El sector de la música ha estat un dels més afectats per la Covid-19 i probablement serà un dels que més tard es recuperi.

Guia per a megaesdeveniments en ciutats patrimonials


HOMEE
 

El patrimoni cultural ofereix a les ciutats que l’acullen tota una sèrie de potencialitats, com ara, l’explotació d’aquests béns materials i immaterials com a reclam turístic o el foment de grans esdeveniments que poden suposar un revulsiu cultural, social i econòmic per a una destinació en particular.

Nou llibre: El lenguaje museográfico


Recentment ha estat publicat el segon llibre de Guillermo Fernández: El lenguaje museográfico. Un breve manual de introducción al conocimiento y uso del fascinante lenguaje del siglo XXI. 

Amb pròleg de Ferran Adrià, aquest llibre es pot adquirir a través del seu web, a on també es possible llegir-ho íntegrament on line.

Josep Maria Carreté, nou gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural


Ha ocupat alts càrrecs en diferents museus i havia estat director de patrimoni entre el 2006 i el 2009
 


Josep Maria Carreté és el nou gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural després de superar el concurs públic convocat a la tardor. Fins ara Carreté era gerent del MACBA, responsabilitat que va assumir el 2016. El nou gerent de l’ACPC ocupa la vacant deixada per Eduard Aizpun, que es va jubilar el setembre del 2019. Just el 31 de desembre de l'any passat es va jubilar el director general de l'Agència, Josep Manuel Rueda. Aquesta plaça també està vacant i, de fet, encara no s'ha convocat cap concurs per cobrir-la.
 

Josep Maria Carreté té una àmplia experiència en el sector museístic i patrimonial.

La distribució de les arts escèniques: reptes i propostes de futur


ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

L’altra cara de la moneda: el benestar dels treballadors de la cultura


La relació entre cultura i benestar son cada vegada més evidents i analitzats. Així es va demostrar a Interacció 2021, dedicada precisament a com es relacionen cultura i salut. L’expressió mens sana in corpore sano va prendre tot el sentit a la jornada Interacció21 i es va concloure que la cultura en aquesta màxima hi té molt a veure.

Projecte CHARTER, cap a un nou panorama professional al patrimoni cultural


CHARTER
 

Els problemes lligats a la manca de visibilitat i el reconeixement dels professionals del patrimoni cultural estan sovint lligats a una mala definició del sector, tant en el que respecta als conceptes com als marcs d’actuació.

El valor social de les arts del carrer


Kulturaren Euskal Behatokia (Observatori Basc de la Cultura) | Artekale


Les arts del carrer reivindiquen, des de diverses disciplines i llenguatges, l’espai públic, posen l’accent en la interacció amb les persones i superen qualsevol mena de barreres físiques, econòmiques o educatives. Resideix el valor social de les arts del carrer en aquestes particularitats?

Avaluació dels objectius de les polítiques culturals en el cas de la dansa


The Journal of Arts Management, Law, and Society | M. J. Barrio-Tellado i L. C. Herrero-Prieto
 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.