Estadístiques, avaluació i investigació

Cerqueu informació sobre estadístiques, mètodes d'avaluació i altres eines d'avaluació utilitzades en les polítiques culturals i la gestió cultural

Anuari SGAE 2020 amb les dades del sector cultural a l’Estat espanyol

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

El proppassat mes d’octubre, es va presentar la vintena edició de l’’Anuari SGAE de les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals’. Aquest anuari presenta informació perfectament analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors del panorama cultural: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música popular, cinema, música enregistrada, cinema, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, desplega un informe que analitza les principals dades del sector, tot destacant-ne els aspectes característics al llarg de l’any 2019 i aportant elements per a la comparació amb l’exercici 2018, i una tendència d’evolució des de l’any 2008.

La cultura que volem

Measuring the social dimension of culture (MESOC)

El projecte MESOC, liderat per Econcult i amb la participació de la Universitat de Barcelona entre d'altres partners, és una acció d’investigació i innovació que pretén construir un model estructural de la dimensió social de la cultura. En la línia de la 'Nova Agenda Europea per a la Cultura' relaciona el valor social i els efectes de la cultura en la salut i el benestar, la participació i implicació ciutadana, la identitat urbana i la cohesió.

El suport a la cultura en l'era digital

L'era digital ha transformat la cadena de valor cultural, segons l’informe "El apoyo a la cultura en la era digital".

Ho hem pogut comprovar diàriament. La resposta a la crisi actual ha creat i aprofitat un munt de noves oportunitats digitals. S’han obert molts camins que si bé eren existents, de vegades eren poc explorats.

Aquest informe demostra que les oportunitats de l'era digital també comporten reptes: des de la superació de les desigualtats d'accés a la infraestructura digital o les barreres de la propietat intel·lectual, a les mancances que hi ha també pel que fa a la diversitat d’expressions culturals o el coneixement del mateix públic digital. L’informe us pot ser útil per entendre els efectes de l'era digital en el sector i desenvolupar estratègies i polítiques i ben mesurades que tinguin en compte l'ecosistema cultural amb una visió global, garantint al mateix temps que sigui sostenible, divers, equitatiu i accessible.

L’estat de la cultura a Espanya, abans i després de la COVID-19

Enrique Bustamante (Coord) | Observatorio de Cultura y Comunicación (Fundación Alternativas)

La/es cultura/es espanyoles semblen seguir una similar dinàmica de crisis i resurrecció, d’impuls artístic i caiguda econòmica des de la transició democràtica.

En el cas espanyol, la nova crisi ha arribat en el moment en què tot just es començava a detectar una recuperació de la cultura després d’una dècada perduda, tal i com l’ICE 2019 es referia als últims 10 anys. Un any més tard, la sisena edició de l’'Informe sobre el estado de la Cultura 2020. La acción cultural exterior de España. Análisis y propuestas para un nuevo enfoque' (ICE 2020) ha hagut d’afegir als seus temes d’anàlisi els efectes que la COVID-19 ha tingut en la cultura espanyola.

Quan es tanca una porta s’obre una finestra

KEA (European Affairs)European Commission i Econcult

Hem viscut un Sant Jordi confinats i un altre sota el sol rabiós de juliol. Les mones de pasqua ens han arribat a través de les pantalles, i ara que podem sortir al carrer i reunir-nos amb mesura, en les hem empescat totes per apagar les espelmes dels pastissos d’aniversari sense escampar el virus entre tots els comensals. Sembla que portem així tota la vida, però encara no ha passat ni un any des que vam sentir a parlar per primera vegada de la covid-19.  

L’impacte econòmic, social i cultural ha estat tan immediat i brutal, que s’han generat informes pràcticament des del primer moment. La majoria de dades extretes fins ara no són comparables, però no per això deixen de ser impactants. El mateix passa amb les mesures sorgides per apaivagar els efectes d’aquesta crisi sense precedents: la forma no harmoniosa d’informar sobre les mesures, les diferents terminologies i les diverses competències administratives arreu de la Unió Europea dificulten les comparacions.

Mesurar la participació cultural? Com i per què?

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió Mesurar la participació cultural? Com i per a què, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).

Adaptar-se o morir

European Festivals Association (EFA)

Buscar les diferències entre l’estiu del 2019 i el del 2020 és ben fàcil: banyistes trepitjant la sorra de la platja amb o sense mascareta. Festes majors programades o anul·lades. Concerts i festivals acollint multituds o a petits grups de persones assegudes a un metre i mig de distància. I així podríem continuar identificant desenes i desenes de canvis per crear un joc de les diferències que només els més pacients serien capaços de completar.

Indiscutiblement, el sector dels festivals ha estat un dels més afectats per la pandèmia mundial que ha generat la COVID-19. Durant el període comprès entre l’abril i el maig de 2020, i a partir de la participació de més de 200 membres de l’associació provinents de 37 països d’arreu del món, l’EFA va elaborar l’informe Festivals’ needs and commitments. Report on the occasion of the COVID-19 survey.

Enquesta de participació i hàbits culturals. Informe i proposta d’enquesta


L’informe sobre l’enquesta té molt en compte la definició de les diverses formes de participació; les desigualtats en cultura; la perspectiva de gènere; l’àmbit digital en la participació cultural, i els motius de la no participació.
 

On són els públics? Què hi busquem els usuaris a la biblioteca municipal? Quins són els perfils dels qui anem al teatre o quins els hàbits musicals de la majoria d’habitants de la nostra vila? Tenim set de dades. És evident que necessitem tenir dades per conèixer millor el nostre entorn i poder actuar-hi en conseqüència.

Mastegar la recerca cultural. CultureCase, una magnífica font de recursos


Recerca acadèmica i digerible a CultureCase
 

'Recerca acadèmica seleccionada acuradament': així és com es defineix CultureCase, una iniciativa sorgida del King’s College London en forma de recurs online i amb la voluntat d’agrupar en un mateix espai el coneixement que es genera al voltant del sector cultural des d’un punt de vista principalment acadèmic.

Les constants de la cultura local

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

3 d’abril de 1979. Per qui no va viure la República, és la primera vegada que s'enfronta a votar lliurement a l’Estat espanyol, sobre quin és el rumb que desitja per al seu municipi, tenint l’oportunitat d’elegir els representants del seu govern local. Enguany es celebren els 40 anys d’aquestes primeres eleccions municipals on es podia escollir, per primer cop després d’una llarga dictadura, totes aquelles polítiques que incideixen més directament als veïns i conciutadans, com per exemple, quines havien de ser les polítiques culturals municipals.