Interacció

    
  

L’Informe 2024 del CoNCA posa al centre les condicions de vida i de feina dels professionals culturals i alerta sobre les fractures que encara travessen el sistema cultural català.
  
  

L’activitat cultural a Catalunya viu un bon moment en molts indicadors: més inversió pública, més espectadors, nous equipaments i un sector editorial, musical i escènic que consoliden la recuperació. Però aquesta vitalitat xoca amb realitats estructurals que continuen llastant el sistema: precarietat laboral, desigualtats territorials, falta de diversitat i un reconeixement encara parcial dels drets culturals.

L’Informe anual 2024 del CoNCA fa un exercici clar de diagnosi crítica i aposta per una cultura que posi les persones al centre. Aquest any, a més, dedica un ampli capítol a les condicions laborals dels professionals culturals. Els resultats són contundents: un 23 % cobra per sota del salari mínim i només un 35 % supera el salari mitjà. La intermitència, la falta de reconeixement i la conciliació difícil continuen marcant el dia a dia de molts treballadors culturals, especialment en el sector artístic i creatiu.
  

El document també analitza altres qüestions clau per al futur de la cultura:

• Drets culturals: la llei en tràmit és una gran promesa que necessita recursos, participació i indicadors reals per no quedar-se en paper mullat.

• Governança cultural: s’aposta per una gestió basada en dades, transparència i simplificació burocràtica, especialment per als projectes petits i territorials.

• Diversitat i representació: la manca de veus racialitzades continua sent una mancança greu del sector, que cal afrontar com un repte estructural.

• Català i digitalització: creix la producció en català i les ajudes al sector audiovisual, però només un 4,2 % del consum digital és en aquesta llengua.

• Educació i cultura: el nou programa interdepartamental d’arts a l’escola és una oportunitat per transformar el vincle entre cultura i educació, però cal consolidar-lo amb finançament estable i mecanismes d’avaluació.

• Territori: persisteixen les desigualtats en l’accés a la cultura, amb una “Catalunya de dues velocitats” que penalitza el món rural i les zones perifèriques.
    

Pel que fa a les dades globals, la despesa pública en cultura el 2024 ha estat de 1.458 M€, amb una mitjana de 182 euros per habitant, xifra superior a Itàlia o Portugal però encara per sota de l’Estat espanyol. El sector cultural dona feina a més de 110.000 persones i representa un 2,1 % del VAB català.

Finalment, l’informe incorpora propostes clares per a les administracions i el sector: més dignitat laboral, governança inclusiva, estratègies de territorialització i reconeixement efectiu dels drets culturals. Un full de ruta per avançar cap a una cultura més equitativa i transformadora.

Referència

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. (2025). Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya 2024. CoNCA (gencat.cat)

 __________________________________________________________________________________________________________