Ciència

Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.

Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

El 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient, i les Nacions Unides l’aprofiten per fer una crida a promoure mesures ambientals transformadores arreu del món.
 

Al llarg dels últims mesos s’han presentat en aquest mateix espai diversos exemples del gir cultural que està adoptant el discurs sobre l’emergència climàtica en el nostre entorn més proper.

Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

Amb motiu del curs ‘La ciència com a cultura. Seguim explorant’, que tingué lloc els dies 4 i 6 de maig i en què participaren Josep Perelló i Mónica Bello, hem entrevistat aquesta última sobre la seva tasca al CERN, en la confluència de les ciències i les arts, i també sobre el seu concepte de cultura ciutadana.