Ciència

Divulgació científica, el millor antídot contra les fake news i la desinformació


En un moment en què les notícies falses s’han convertit en un problema social de primer ordre que amenacen de manera greu el dret a una informació verídica, contrastada i fiable, el programa de formació del Centre d’Estudis i Recursos Culturals va oferir el passat mes de maig un curs en línea per invitar a la reflexió i el debat sobre l’abast i l’impacte de la desinformació en l’àmbit de la divulgació científica a través de les anomenades "fake news". El curs també va plantejar un seguit d’estratègies per a combatre el fenomen en el nostre entorn tant personal com professional.

Cap a una sortida sostenible de la crisi: més cultura i més ciència

Tot i que els impactes de pandèmia de la Covid-19 segueixen definint la greu situació per la qual passa la cultura, l’actualitat cultural es fa cada vegada més ressò de les receptes per sortir d’aquesta crisi. Ho hem anat veient a la Comunitat Virtual i, també, a les publicacions que hem anat compartint al canal d’Interacció a Facebook durant els darrers mesos. Avui, us en portem un resum perquè no se us escapi.

Participació i drets culturals, ciència o innovació entre les novetats bibliogràfiques


Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC. 

Les arts en temps de pandèmia al núm. 27 de la revista Artnodes

Laura Benítez, Erich Berger (coord.) | UOC

Com ha afectat i transformat la pandèmia de la COVID-19 a les pràctiques artístiques? Quines se n’han fomentat? El darrer número de la revista Artnodes, centrada en la reflexió que interrelaciona l’art, la ciència i la tecnologia, publicada per la Universitat Oberta de Catalunya, dedica el seu monogràfic a les arts en temps de pandèmia.

El número 27 d’aquesta revista científica, dirigida per Pau Alsina, inclou aquest monogràfic compost d’onze articles que reflexionen al voltant de les qüestions anteriors i que identifiquen algunes de les bretxes que s’han obert per pensar en escenaris d’un futur postpandèmic.

No volem més Matildes | Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

#NoMoreMatildas

T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Menystenir el treball de les dones científiques, els èxits de les quals han estat – i estan – sovint atribuïts als seus col·legues masculins, ha estat una xacra molt estesa al llarg de la Història. És el que es coneix com l’Efecte Matilda, recollit per primera vegada per la sufragista i activista Matilda Joslyn Gage en l’assaig ‘Woman as Inventor’.
 

Pau Alsina «Les arts i les ciències s'entenen perquè comparteixen la mateixa voluntat exploradora»

La fèrtil interacció entre les arts, el disseny, les tecnologies i les ciències pot donar lloc a combinacions de tot tipus que en molts casos desplacen els límits, desdibuixen fronteres i amplien horitzons. La crisi del coronavirus ha contribuït a accelerar els processos propis de la cultura digital, que fa temps que estan en marxa. Parlem de com dialoguen aquests mons amb Pau Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i director de la revista digital 'Artnodes'.

Neurociència i Museus. I Cicle Confluències


Els museus des de la perspectiva neurocientífica
 

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus locals que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques. 
 

'The Mushroom Hunters' o el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

'Abans del pal de sílex, o de les eines de caça de sílex,

el primer estri de tots va ser un cabestrell pels nadons

per mantenir les nostres mans lliures

i alguna cosa per posar-hi les baies i els bolets,

les arrels i les fulles bones, les llavors i les erugues.

Després una maça de sílex per esclafar, triturar, moldre o trencar.'

La revolució tecnològica serà humanista o no serà

Alessandro Baricco | Anagrama  Fernando R. Contreras | Minerva

Encetem nova dècada preguntant-nos si les innovacions tecnològiques ens faran la vida més fàcil o si, per contra, ens faran viure subjectes al seu sistema. Diuen que els anys vint del segle XXI estaran marcats fortament pels avenços digitals, fet que ens fa preguntar: quin paper hi pot tenir la cultura?

La ciència a escena

Sergio Villanueva, Helena González, Oriol Marimon, Irene López | University of Warwick i Universitat Oberta de Catalunya

Imaginem-nos per un moment que anem al teatre, acompanyant un grup d’estudiants. Però no es tracta d’una representació convencional, no és una performance, no és una comèdia, ni una tragèdia grega. És de fet, una classe de ciència, però des d’un escenari, i utilitzant totes les eines escenogràfiques possibles, tal i com faria una veritable companyia de teatre.