«If you want the public to engage with the arts, you can’t treat them with disdain», says Alka Sehgal Cuthbert.
It’s been an interesting time for the arts of late. A few weeks ago, Tate Britain opened its renovated galleries to reveal paintings hung in chronological order without information plates. Before that, the revamped Rijksmuseum re-opened and, like Tate Britain, it also had a new take on the hanging criteria for its art. Whatever the merits or otherwise of these particular attempts to re-present art to us, they do at least seem to be driven by an admirable impulse – to allow more space for people to develop their own interpretations of art works. This is certainly a welcome development for anyone interested in art.
Unfortunately, at a recent event called ‘What’s the point of art schools?’, a far less welcome trend was apparent.
Darreres perspectives sobre ciència en les polítiques culturals
L’interès per la ciència no ha deixat de créixer en els darrers anys en els àmbits local i global: els avenços tecnològics, l’evolució dels sistemes d’innovació i el desenvolupament de processos de recerca i transferència de coneixement, més oberts, participatius i transdisciplinaris, estan marcant les agendes dels governs, vinculades a l’aprofundiment de la concepció de la ciència com a component essencial de la cultura.