legislació

Xavier Marcé | El Mundo (Ed. Catalunya), 3 de febrero de 2015

Conseguir una situación de estabilidad presupuestaria es la principal obsesión de cualquier alcalde y gastar estos recursos en programas que aseguren la máxima calidad de vida para los ciudadanos su principal objetivo. Parece lógico que sea así, aunque a veces la realidad se empeñe en complicarlo. En este contexto la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL), pone en entredicho el papel de los municipios en relación al mantenimiento de un nivel mínimo de calidad de vida, limitando las competencias municipales hasta un punto critico.

David Márquez Martín de la Leona | eldiario.es

Las perspectivas que se ciñen sobre la financiación de las políticas públicas locales, y en particular sobre las culturales, abren una ventana de oportunidad de cambio.

En numerosos emplazamientos del Centro Cultural Conde Duque de Madrid puede leerse un viejo lema que perteneció a la Guardia Real hasta 1820 : Solvit Formidine Terras, que traducido al latín castellanizado daría "libera la tierra del terror" (en relación al Rey, se sobreentiende). Algún arquitecto tomó la decisión de conservar este lema, tan marcial, en las paredes del Cuartel del Conde Duque que con dinero del famoso plan Zapatero se remozó en el ya aparentemente lejano 2010. Y es que aquel plan hacía realidad el viejo emblema: el que venía a liberar la tierra del pánico. Ya han pasado algunos años y parece que estamos instalados en una larguísima y mutante crisis que nos va mostrando muchas caras y transformaciones. Una crisis que nos ha familiarizado con el temor y la angustia. 

L’aprovació i entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) el passat 31 de desembre ha introduït una nova ordenació  de les competències dels ens locals que afectarà, i de fet ja està afectant, a les activitats i serveis que fins ara venien prestant els ens locals. En aquest article analitzarem breument l’impacte que aquesta nova regulació té sobre les competències dels ajuntaments en matèria de cultura tant des de la perspectiva de l’statuo quo vigent com de la incidència que la nova regulació pugui tenir en un escenari futur. També seran objecte d’atenció les possibilitats que la pròpia normativa conté per poder fer una interpretació el més favorable possible al reconeixement als municipis d’un camp d’actuació propi i específic en matèria de gestió cultural. 

Revista d’etnologia de Catalunya

Dossier temàtic que ofereix una bona síntesi dels problemes i reptes que planteja la gestió, difusió i recerca del patrimoni cultural immaterial. Tots els articles prenen com a punt de partida la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial publicada el 2003. S’hi analitza el tema des d’un punt de vista teòric i pràctic i en diferents contextos (català, espanyol i internacional). El dossier s’inicia amb dues reflexions teòriques de Laurajane Smith i Xavier Roigé sobre l’impacte d’aquest nou concepte en les definicions oficials de patrimoni i en les polítiques públiques patrimonials. Per la seva banda, d’Estrada i Del Mármol se centren en l’aplicació de la Convenció de 2003 i analitzen de manera crítica la realització dels inventaris de patrimoni immaterial en els àmbits espanyol i internacional. Costa i Folch analitza el cas català, fa un repàs a la legislació catalana, analitza alguns exemples concrets d’elements de patrimoni immaterial representatius i, de vegades, conflictius, d’aquest patrimoni i, finalment, planteja quins són els grans reptes legislatius i de gestió del patrimoni cultural immaterial a Catalunya.

1.- L’acció cultural de les administracions públiques és com l’electricitat: funciona i opera però, potser en gran part per la meva ignorància, se’m fa molt difícil definir-la. Tenint en compte que estem davant d’un escrit d’apertura d’un debat, no em perdré per llargs viaranys teòrics i em limitaré a respondre a una qüestió elemental: quin és el marc global que ha establert per a la cultura la recent reforma –de l’any 2013- de la Llei estatal Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL)?

Ramón Macía Bobes | Diario La Ley, Nº 8060, Sección Doctrina, 11 Abr. 2013

Resumen: En este artículo, tras examinar la jurisprudencia del TJUE, se llega a la conclusión que el Museo desempeña una actividad prestacional que puede conceptuarse como de servicio de interés general no económico. Esta última categoría se encontraría englobada dentro del concepto servicio de interés general que resulta ser más amplio que el tradicional de servicio público.

Comissió Europea. Cultura

Informe de diagnòstic que proporciona una panoràmica àmplia, tot i que no exhaustiva, de les polítiques, legislació, programes i oportunitats de finançament en matèria de patrimoni cultural a la Unió Europea. El document s’integra dins una estratègia més àmplia de la UE per millorar la cooperació entre els estats i tots els agents involucrats en la protecció i difusió del patrimoni cultural europeu. L’informe respon al document «Conclusions on cultural heritage as a strategic resource for a sustainable Europe», adoptat pel Consell de la Unió Europea el 20 de maig de 2014 i complementa la comunicació de la Comissió Europea publicada el passat mes de juliol sota el títol «Towards an integrated approach to cultural heritage for Europe».

Jacques Léger (dir.), Jean-Marie Pontier (dir.) | Presses Universitaires d’Aix-Marseille

Obra que analitza, des d’un punt de vista jurídic, la situació dels serveis públics culturals i proposa elements per el debat i la reflexió sobre la seva essència, la seva legitimació davant la societat, els seus objectius i sobre las semblances i diferències entre equipaments de diferents sectors culturals i amb la resta de serveis públics. L’anàlisi fa referència a la realitat francesa i s’hi estudia també  l’evolució de la nocions de dret a la cultura, drets culturals i polítiques culturals i la cooperació entre l’Estat i les col·lectivitats territorials.

The Journal of arts management, law and society | The International journal of cultural policy | Cultural trends

Us presentem els últims articles més destacats d’aquestes revistes que aborden alguns dels reptes als quals han de fer front governs i administracions, organitzacions artístiques i culturals, gestors, artistes i mànagers per tal de fomentar la creació artística i el diàleg intercultural i preservar el patrimoni cultural en un món cada vegada més complex i interconnectat i sovint turbulent i violent. Hi podeu trobar un ampli ventall d’estudis i casos pràctics que analitzen qüestions d’interès als cinc continents.

Peter Jaszi, Patricia Aufderheide ׀ Program on Information Justice and Intellectual Property ׀ College Art Association

Informe sobre les actituds, comportaments i pràctiques de creadors i professionals de les arts visuals (artistes, historiadors i especialistes en art, professionals dels museus, galeristes, conservadors, editors, ...) en relació als drets d’autor i el seu ús legal. L’informe, que es basa en entrevistes realitzades a més d’un centenar de professionals de les arts visuals i en enquestes realitzades als membres del College Art Association (CAA), té per objectiu elaborar un Codi de bones pràctiques per a la creació d’obres d’arts visuals així com la seva publicació i difusió acadèmica.