Destacats

Joaquim Rius | Revista Española de Ciencia Política. Núm. 33, Noviembre 2013

Resumen Los teatros de ópera son organizaciones complejas por su misión de producir y exhibir espectáculos líricos de excelencia artística. Actualmente, la mayoría pertenecen al sector público y representan un instrumento central de la política cultural. Según las teorías de la nueva gestión pública, estos deberían poder ser gobernados como el resto de agencias públicas, no solo en el sentido económico, sino también en relación con su actividad, para poder establecer los resultados esperados a partir de los contratos programa. No obstante, estas teorías no siempre se corresponden con la práctica real. En este artículo se estudia el grado de cumplimiento de los contratos programa del Liceu y los condicionantes que dificultan avanzar en los objetivos de valor público.

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

Fundació Kreanta ׀ Ciudades Creativas

Us presentem el volum que recull les ponències presentades a les 5es jornades internacionals Ciudades Creativas, organitzades per la Fundació Kreanta i la Secretaria de Cultura Ciutadana de Medellín l’octubre de 2012 a Medellín (Colòmbia) amb l’objectiu de promoure la cultura com a eix de desenvolupament de les ciutats i reforçar la seva centralitat en les politiques urbanes a través de la sistematització, conceptualització i difusió d’estratègies i accions innovadores. En aquesta edició s’ha apostat per donar visibilitat i reivindicar les noves pràctiques urbanes i els nous processos de construcció d’espai públic.