Destacats

Desinstitucionalizar los espacios escénicos para atraer a los jóvenes

Jaume Colomer | Els públics de la cultura

A finales del 2003 el INAEM firmó un protocolo de colaboración con la FEMP para desarrollar el programa Platea que tiene como objetivo promover la circulación de espectáculos de artes escénicas en espacios de las entidades locales. Su finalidad es reactivar y enriquecer la programación cultural para facilitar el acceso de los ciudadanos a la cultura.

En las mismas fechas el gobierno de Catalunya presentó el programa Escena 25 destinado a promover el acceso de los jóvenes de 18 a 25 años a las artes escénicas con la colaboración de más de 70 teatros y salas de concierto. Para acceder a los precios promocionales de la campaña los jóvenes deben registrarse en una base de datos y abonar 25 euros. En un primer balance de resultados se valoró muy positivamente que se hubieran inscrito 25.000 jóvenes de los cuáles un 90% era la primera vez que iban a un teatro. Como valor añadido se había conseguido tener una base de datos con mucha información sobre las preferencias de estos jóvenes que podía ser una buena base para desarrollar en el futuro estrategias de gestión de públicos.

Manual de tiendas de museos

Antoni Laporte RosellóJoaquina Bobes González | Trea

Manual que explica els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de posar en marxa i gestionar la botiga d’un museu. L’objectiu és que aquesta gestió es realitzi amb els mateixos paràmetres d’excel·lència que la resta de serveis que ofereix el museu.

Segons els autors, tradicionalment, la majoria de museus han estat de titularitat pública i això els ha garantit un finançament per desenvolupar els seus programes i complir els seus objectius. Així, en termes de màrqueting, des de els seus orígens, els museus han estat orientats al producte i el seu caràcter comercial, quan ha existit, ha estat anecdòtic i sovint objecte de polèmica i refús. En els últims anys, però, el panorama ha canviat. Han proliferat museus nous – fet que ha incrementat la competència dins el sector – i s’ha produït una disminució progressiva dels recursos públics – la qual cosa ha tret a la llum les debilitats dels museus respecte a la seva sostenibilitat econòmica.

Angel Mestres: ¿Cómo nos imaginamos la cultura en el futuro?

Angel Mestres | Emprende cultura #3

Los debates contemporáneos están repletos de pronósticos incumplidos y de nuevas aplicaciones y herramientas imposibles de aprehender. Querer predecir el impacto de la tecnología en el desarrollo futuro de la cultura está, así,  prácticamente condenado al fracaso, pero no por ello deja de ser un ejercicio interesante. Al fin y al cabo, lo único cierto es que el auge de la tecnología conlleva profundos cambios en la configuración de la sociedad y en sus pautas culturales: se transforman nuestros conocimientos y los modos de acceder a ellos y combinarlos, nuestras formas de expresión e identificación, y los modelos de organización cultural. Ante ello, se hace imprescindible experimentar, arriesgar, ensayar, innovar: el ensayo-error como metodología infalible.

Pour un renouveau des politiques publiques de la culture

Claude Michel ׀ Conseil Economique, Social et Environnemental (CESE)

Informe del CESE, òrgan consultiu del govern francès amb recomanacions per a una renovació de les polítiques culturals en perspectiva de la futura llei sobre la creació artística i l’audiovisual. L’informe té en compte el context de crisi econòmica actual que afecta als pressupostos públics i incideix en la democratització de l’accés a la creació cultural en totes les seves modalitats i formats. Les recomanacions van orientades a desenvolupar instruments innovadors de política pública al servei de la creació, estructurar el mercat de treball cultural i conciliar els instruments d’intervenció nacionals amb els de les col·lectivitats territorials i la societat civil. A escala internacional, l’informe aposta per una Europa de la cultura capaç de lluitar contra l'homogeneïtzació cultural.

The Entertainment Industries, Government Policies, and Canada's National Identity

Steven Globerman |  Fraser Institute

One of the longest standing shibboleths of Canadian public policy is that popular culture industries in Canada must be financially supported and protected by government if those industries are to survive. Moreover, the survival, if not the growth, of those industries—the “entertainment” industries—is essential to maintaining what supporters identify as Canada’s “national identity”. From this point of view, government support and protection of Canada’s entertainment industries can be seen as contributing to the survival of Canada as a sovereign nation or, at least, to the promotion of a more civil and cohesive Canadian society. A related argument for government intervention is that it is “justified” by the economic contributions that the entertainment industries make to Canada.

#DigiTalk. Del màrqueting directe a la comunicació 2.0

Núria Escalona | Editorial UOC

Manual sobre màrqueting directe i comunicació 2.0 que aporta elements i perspectives per entendre millor les estratègies de comunicació 2.0 i poder transformar-nos en professionals amb criteri en aquest àmbit. La publicista sitgetana especialista en comunicació pública explica què és la comunicació 2.0, d’on prové, quins són els seus actors i les seves eines, com cohabiten en el món de la comunicació que coneixíem fins ara i com se’n pot fer un ús professionalitzat. L’autora proporciona pistes per tenir presència a internet de manera acurada i ens informa dels beneficis però també dels inconvenients que poden sorgir.

Sustaining cultural development : unified systems and new governance in cultural life

Biljana MickovJames Doyle (eds.) ׀ Ashgate-Gower-Lund Humphries


Obra que presenta experiències i projectes que promouen la vitalitat cultural com a eix fonamental en el desenvolupament sostenible de ciutats i regions europees. Els autors reivindiquen la necessitat d’una inversió substancial prèvia en recerca i planificació estratègica per assolir l’èxit d’aquests programes i estratègies. En tots els casos s’apunta a una transformació del model de governança del sector cultural més horitzontal i que combina creativitat, identitat i diversitat cultural amb un increment de la participació de la ciutadania en la vida cultural amb l’objectiu de promoure un desenvolupament cultural harmonitzat i millorar la democràcia.

El Espectador social : las redes sociales en la promoción cinematográfica

Elena Neira ׀ Editorial UOC

Obra breu i divulgativa que reflexiona sobre l’ús i el paper de les xarxes socials  en la promoció cinematogràfica. Explica de quina manera es poden explotar aquests canals i mitjans de comunicació social en el cicle vital d’una pel·lícula i com integrar-les en el pla de màrqueting tradicional per aprofitar tot el seu potencial. L’objectiu de l’autora és aclarir alguns aspectes que encara generen molta confusió, esvair alguns prejudicis i idees preconcebudes i oferir un full de ruta per guiar-nos en el món complex, ampli i canviant dels mitjans de comunicació socials.

Éloge du théâtre

Alain Badiou, Nicolas Truong | Flammarion

Obra breu on el filòsof Alain Badiou expressa les seves idees sobre l’essència del teatre al llarg de la història i en l’actualitat. Badiou afirma que el teatre es dirigeix a la gent per tal que pensin en la seva vida d’una manera diferent a com ho fan habitualment i destaca la transcendència i la força incomparable de les paraules i idees del textos teatrals en la veu dels actors i actrius en escena. Entre d’altres qüestions, Badiou reflexiona sobre la missió del teatre al llarg de la història, sobre la relació entre teatre i filosofia, sobre la diferència entre el teatre i altres arts com el cinema o la dansa, sobre la relació entre política i teatre i sobre el lloc i el paper de l’espectador en el teatre. El filòsof considera que el teatre hauria de ser un afer d’estat i una disciplina obligatòria en els currículums educatius.