Destacats

Qui mou els fils de la cultura francesa?

Michaël Moreau, Raphaël Porier | La Découverte

Interessant llibre que fa un repàs a les últimes tres dècades de canvis i transformacions en el panorama cultural i en les polítiques culturals franceses. L’obra analitza els traspassos de poder i decisió que s’han produït en els diversos sectors culturals, descriu com el finançament privat ha substituït progressivament la inversió pública en cultura i observa com aquest traspàs ha afectat a la cultura, als professionals que s’hi dediquen i a la ciutadania en general. Investiga també la gran repercussió de les tecnologies digitals en les indústries i els productes culturals. Un dels atractius de l’obra és que els autors, com a periodistes, realitzen la seva anàlisi a partit d’entrevistes a més d’un centenar de personalitats i professionals de la cultura francesa (polítics, gestors i directors d’institucions culturals, productors, directius de cadenes televisives, empresaris de teatre, cineastes, artistes,...) que aporten la seva opinió sobre un ampli ventall de qüestions, algunes encara inabordades, d’altres controvertides o polèmiques i la majoria de plena actualitat. Alguns testimonis sorprenen per la seva franquesa i per l’aportació de detalls fins ara no revelats.

Cultura visual i política pública: anem cap a una política visual?

Victor Bekkers, Rebecca Moody | Routledge

La imatge té una presència cada vegada més destacada a la societat contemporània per l’aparició de tecnologies visuals que faciliten la producció, distribució i consum d’imatges. Molts investigadors han analitzat l’emergència d’aquesta nova cultura visual a la societat actual però manca encara una anàlisi més profunda que vinculi la cultura i tecnologies visuals amb un nou estil de fer política. Aquest és el punt de partida d’aquest llibre que investiga com aquesta  nova cultura visual influeix en tot el cicle polític (establiment de les agendes, disseny de les estratègies, pressa de decisions i avaluació) i analitza conceptes generals com ara poder, contextualització o discurs.

El patrimoni cultural com a motor per al desenvolupament econòmic, social i mediambiental

Horizon 2020 Expert Group on Cultural Heritage

Informe que estableix les bases de la nova agenda europea en matèria de recerca i innovació sobre patrimoni cultural. Presenta les conclusions del grup d’expert en patrimoni cultural de la Comissió Europea i incideix en el paper que pot jugar aquest patrimoni com a motor cap a un desenvolupament més intel·ligent, més inclusiu i més substancial. L’informe subratlla els objectius prioritaris d’aquesta agenda des del punt de vista econòmic, social i medi ambiental, presenta casos de bones pràctiques on el patrimoni ha jugat un paper clau en el desenvolupament sostenible i fa també una sèrie de recomanacions a partir de les lliçons apreses d’aquestes experiències.

Pla d’acció cultural de Sant Just Desvern

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Pla d’Acció Cultural (PAC) de Sant Just Desven és una iniciativa de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Jus Desven que compta amb el suport del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. Realitzat entre els mesos de desembre de 2013 i octubre de 2014.

«Els objectius inicials a fi d’iniciar un procés per elaborar un pla d’acció cultural al municipi són els següents:

  • Impulsar un procés de reflexió a l’entorn de les programacions culturals al municipi.
  • Cridar les entitats ciutadanes a participar en l’elaboració i implementació de les noves dinàmiques culturals del municipi.
  • Proposar nous models per a la gestió dels equipaments municipals.

Diagnosi de l’estat de la recerca sobre l'impacte social de les arts escèniques

Vassilka Shishkova | IETM (International Network for Contemporary Performing Arts)

Informe que analitza l’estat de la qüestió en matèria de recerca recent sobre l’impacte social de les arts escèniques. Es tracta d’una diagnosi que identifica quins països han investigat sobre el tema i quins mètodes de mesura i avaluació han emprat. La idea és presentar els models existents, tendències i qüestions clau a l’hora de mesurar aquests impactes i explorar quins esforços han dut a terme les organitzacions artístiques de cara a aportar arguments i justificacions per contrarestar les retallades pressupostàries en el sector de la cultura i les arts.La diagnosi es fixa en enquestes i avaluacions més que en recerca acadèmica i les classifica per país o regió d’origen i per tipus de mètode d’investigació emprat.

Manual de planificació estratègica de la cultura

Eastern Partnership Culture Programme (Regional Monitoring and Capacity Building Unit)

Manual que proporciona una visió clara i estructurada del procés de planificació estratègica, de la seva metodologia i de les fases que implica. Té per objectiu promoure reformes i millores en les polítiques culturals governamentals, proporcionar eines de capacitació i millorar a les organitzacions culturals i millorar la professionalització del sector cultural. Així com contribuir a l’intercanvi d’informació, d’experiències i de bones pràctiques entre institucions públiques, societat civil i operadors culturals

Pla d'Acció Cultural de Vallirana

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona. 

Vallirana amb una població de 14.681 habitants (segons les dades de Idescat de 2013), ha experimentat, durant les darreres dècades, una transformació demogràfica i territorial producte de l’important increment de població. Aquest factor, junt amb la dispersió de l’estructura urbana del municipi, fa que existeixin nous reptes i necessitats en què la cultura pot desenvolupar un paper primordial com a element generador de cohesió social.

En aquest sentit, el ‘Pla d’Acció Cultural de Vallirana’ s’ha d’entendre com l’instrument que guiarà la vida cultural del municipi durant els propers anys. Es tracta d’un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant pels responsables polítics i tècnics, com pels agents culturals del municipi.

Arte, cultura y cárcel

Tais Vidal, María Ruiz

Llibre digital que proporciona eines per desenvolupar intervencions artístiques i culturals en els centres penitenciaris. Les autores destaquen la importància i la necessitat de poder realitzar accions culturals, pràctiques artístiques i tasques de mediació cultural en l’entorn penitenciari. L’objectiu és garantir el dret a la cultura a les persones detingudes i dotar-les de nous valors, nous interessos, noves perspectives, noves actituds, noves capacitats i nous coneixements que els poden ser de gran utilitzat en els seus processos de reinserció.

Debat i tendències sobre l’avaluació de l’impacte de les arts i la cultura

IETM (International Network for Contemporary Performing Arts) ׀ Flanders Arts Institute

Us presentem diferents documents presentats a la última ‘Satellite Meeting’ de l’IETM amb representants de ministeris de cultura i de consells de les arts de diversos països europeus, i d’altres continents, per analitzar diferents models d’avaluació i mesura del valor i els impactes de la cultura en la societat, així com el paper que aquestes avaluacions han de jugar en les polítiques culturals nacionals. El conjunt de materials proporciona una visió de conjunt sobre les tendències i debats actuals en aquesta matèria i bons arguments per als responsables culturals de cada país a l’hora de defensar els seus pressupostos nacionals en cultura i apostar per una agenda cultural més ambiciosa tant a Europa com a la resta del món.

Magnituds econòmiques i ocupacionals del sector cultural i creatiu de l'economia catalana. 2012

Marta Llatcha  | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe analitza la nova 'Estadística i comptes de les empreses culturals', que combina dades de l'Enquesta anual de serveis (EAS) amb la informació de l'Enquesta industrial d'empreses (EIE) i altres fonts estadístiques disponibles. D'aquesta manera s'obtenen noves variables, com el valor de producció, el volum de negoci i la implantació de R+D+I i de comerç exterior en l'àmbit cultural. També fa possible la homologació de les estadístiques econòmiques i les d'ocupació (Enquesta de població activa. EPA) alhora que se segueixen els criteris estadístics que marquen Europa i la UNESCO.