Destacats

Anuari SGAE 2022: el sector cultural es recupera respecte el 2020 però perd un 60% de públic i de recaptació enfront del 2019


A finals d’octubre passat, la Societat General d’Autors i Editors va presentar la vint-i-dosena edició del seu Anuari. Mitjançant aquesta publicació, l'SGAE ofereix una anàlisi quantitativa detallada i estructurada del sector cultural i dels hàbits de consum del 2021.

En aquesta edició s’han analitzat 111.000 espectacles en viu i 2,38 milions de sessions de cinema en un informe que mostra les principals dades del sector i les compara amb les de l’any anterior 2020. Alhora agafa com a marc de referència l’any 2008; any en què el sector va assolir els seus màxims.

Informe sobre l'estat de la cultura i de les arts en 2021: impulsar un Acord Nacional per la Cultura


CoNCA
 

Com ve sent costum des de l’any 2010, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat el seu “Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2021” i ha instat les institucions catalanes a impulsar un Acord Nacional per la Cultura que vetlli per un sistema cultural ben articulat i eficient i no es basi en polítiques d’ajut efímeres.

L'artteràpia, el món rural i les polítiques culturals des de la diversitat cultural, entre les novetats bibliogràfiques

Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.

Quin paper exerceixen les botigues dels museus?


Agència Catalana del Patrimoni Cultural
 

Quin paper exerceixen les botigues dels museus? Més enllà de la seva mera funció com a punts de venda de productes i generadors d’ingressos, les botigues poden esdevenir un complement important a l’experiència dels visitants. Factors com la titularitat de l’equipament, el seu nivell d’ingressos, el volum de visitants o els esforços de personal dibuixen un panorama concret.

Una reflexión sobre los Observatorios Culturales


WebinarsLaNau. Centre Cultural La Nau
 

Observatorios culturales en las universidades públicas del siglo XXI

Martes, 24 de mayo de 2022, a les 18 horas.

Organizado por el Observatori Cultural de la Universitat de València, os compartimos el vídeo de la sesión

Polítiques culturals, entre l’evidència empírica i el poder de les idees


Cultura Trends | E. Belfiore
 

L’evidència empírica és rarament el motor principal de la presa de decisions en la política cultural. Si aquesta evidència no és la base real per a l’elaboració de polítiques, quin és el seu vertader paper?

Populisme cultural d’esquerres: és possible un nou paradigma cultural a Espanya?


Cultural Trends | J. A. Rubio-Arostegui i J. Rius-Ulldemolins
 

La relació entre populisme i cultura ha sigut objecte de molts debats acadèmics en la darrera dècada, sobretot en el que respecta a la llibertat d’expressió i els drets de les minories, per la qual cosa s’han centrat – a Europa – en el populisme de dretes.

Els Podcasts d’Interarts: Dr. Roch i Juana Escudero


Estrenem dos nous episodis de “Els Podcasts d'Interarts”.
 

Estudi d'impacte de la Covid-19 en espais, companyies i productores escèniques


FaetedaRedescena | Teknecultura
 

El període d’inactivitat i les restriccions que han acompanyat les mesures per fer front a la Covid-19, sumats a una participació dels públics afectada pel confinament i el temor al contagi, s’han saldat amb un greu impacte en l’ecosistema cultural i, especialment, en el de les arts escèniques.

Avaluació dels objectius de les polítiques culturals en el cas de la dansa


The Journal of Arts Management, Law, and Society | M. J. Barrio-Tellado i L. C. Herrero-Prieto
 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.