Destacats

La co-responsabilidad de la cultura. Un reto a poner en práctica.

La reforma de la Administración local se aborda desde un punto de vista estrictamente económico para garantizar la estabilidad y sostenibilidad financiera.  No se considera la reforma de las Diputaciones, Cabildos o Consells Insulars, mucho más cuestionados por los ciudadanos y sin embargo no se tiene en cuenta el principio de autonomía local.

La promoción de la Cultura y los equipamientos culturales no se definen como servicio mínimo obligatorio para ningún municipio, independientemente de su población, aunque en alguno de sus artículos haga referencia a instalaciones culturales.

Els governs locals: entre (re)centralització i nova agenda

El 24 de maig del 2015 hi ha eleccions a governs locals. Tot fa pensar que seràn eleccions especials. Ho poden ser per l’evident significació que té la crisi sistèmica en la que estem immersos situa en el món local, tant pel que fa a la disponibilitat de recursos, com per la necessitat de modificar moltes de les coses que es feien i que caldrà repensar i reformular.  No es gens fàcil situar-se en aquest perspectiva de canvi estratègic quan està en marxa una immensa operació de captura i marginació de les institucions públiques fent servir la gran palanca de l’austeritat i la prioritat en el pagament del deute com eina centralitzadora i privatitzadora. La nova llei de bases de régim local (o llei Montoro) n´és una clara expressió, ja que, detalls al marge, situa la prioritat establerrta en la modificació constitucional de l’article 135 de la Constitució com a peça central des de la que controlar limitar l’autonomia local.

L'estabilització i la contenció de l'acció de les corporacions locals a l'àmbit cultural

1.- L’acció cultural de les administracions públiques és com l’electricitat: funciona i opera però, potser en gran part per la meva ignorància, se’m fa molt difícil definir-la. Tenint en compte que estem davant d’un escrit d’apertura d’un debat, no em perdré per llargs viaranys teòrics i em limitaré a respondre a una qüestió elemental: quin és el marc global que ha establert per a la cultura la recent reforma –de l’any 2013- de la Llei estatal Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL)?

Cultura, políticas públicas y bienes comunes: hacia unas políticas de lo cultural

Nicolás Barbieri | kult-ur  Vol. 1, núm. 1 (2014) 

RESUMEN: Las políticas culturales se han institucionalizado sobre la idea de la cultura como sustantivo, como objeto, incluso como esencia de un grupo o colectivo. Si bien el modelo de democratización de la cultura continúa como núcleo de las políticas culturales, se vuelve evidente la caducidad de buena parte de los principios de una política centrada en el acceso a la oferta cultural. Los problemas a los que las políticas públicas se enfrentan resultan cada vez más complejos, inciertos y con más riesgos incorporados. Suponen un nuevo reto para la legitimidad de las instituciones culturales en su rol de intermediación tradicional. En este contexto, los bienes comunes (commons) emergen no sólo como concepto analítico sino como herramientas de acción política, social y legal. Los bienes comunes no son simplemente objetos o espacios, sino complejos sistemas de gestión de recursos con comunidades y normas que permiten su sostenibilidad. Este artículo plantea como hipótesis la posibilidad de que las políticas culturales reconozcan la cultura no sólo como sustantivo sino también como adjetivo (lo cultural). ¿Qué implica concebir las políticas culturales como políticas de los bienes comunes? ¿Cuáles son las diferencias principales en lo que se refiere al modelo de políticas de acceso a la cultura? ¿Puede un cambio de modelo derivar en la desresponsabilización de las políticas públicas en el ámbito de la cultura?

Inici debat: Els reptes de les polítiques culturals locals

Tipus: Tema de debat

Són les administracions públiques avui els principals actors en la construcció i desplegament de polítiques culturals locals? Ho han de ser en un futur proper? Quines són les responsabilitats dels diferents agents implicats en la gestió pública de la cultura? Què han de fer, què han de deixar de fer i què han de deixar fer les polítiques culturals? Amb preguntes com aquestes, pretesament incitadores del debat, voldríem iniciar un espai de coneixement i aprenentatge. Un espai que ens permeti debatre sobre les problemàtiques que afecten les polítiques culturals però també sobre les alternatives de respostes.

El proper 10 de desembre, als espais del CERC un centenar de professionals de la cultura es trobaran per debatre aquests i altres interrogants sobre com han de ser a nivell local les polítiques culturals i de quina manera cal repensar-ne els espais,  els lideratges i les polítiques en un canvi de context... llegeix +

Análisis institucional y financiero del sector de las artes escénicas: claves, ejes y bases para un futuro sostenible

Juan Arturo Rubio | Mercartes

En aquest article, el Dr. Juan Arturo Rubio analitza el sector de les arts escèniques a l’Estat. Aquí teniu un extracte:

«Este informe tiene por objeto servir de instrumento para el debate al conjunto del campo escénico  español. Por lo tanto, no pretende ser un informe descriptivo sin más de datos del sector, sino que trata de ofrecer un conjunto de claves y ejes discursivos que permitan analizar el pasado y el presente  con miras a un escenario futuro cada vez más complejo. Aunque hay ciertas formas académicas  en su presentación, el informe no está redactado para la comunidad académica sino para que sea entendido y debatido por el sector escénico español.

La cultura como trinchera. La política cultural en el País Valenciano (1975-2013)

G.-M. Hernàndez, M. Albert, E. Gómez Nicolau, M. Requena | Universitat de València

A partir de la sociologia qualitativa, aquesta obra aborda les polítiques culturals del País Valencià entre 1975 i 2013, analitzant les seves etapes històriques i la interacció entre els diversos nivells de l'administració (autonòmica, provincial, local), i entre aquestes i els seus interlocutors socials (tercer sector associatiu, indústria cultural i ciutadania en general). Després de traçar les coordenades sòcio-històriques de la política cultural valenciana, s'estudien els seus elements estructurals bàsics i es planteja la rellevància del conflicte identitari valencià i la seua relació amb la política lingüística. Així mateix, s'analitzen les relacions entre les diverses administracions, les línies de fractura detectades en la política cultural i la planificació estratègica

Espais recobrats, nous usos del patrimoni industrial català

Ferran Pont, Teresa Llordés  | Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)

Aquest llibre, produït pel mNACTEC, va comptar amb el suport del Setè Programa Marc de la Unió Europea en el marc del projecte CreativeCH, i, de la mà dels seus autors, l’arquitecte Ferran Pont i la fotògrafa Teresa Llordés contextualitza i sistematitza els nous usos que se li ha donat al patrimoni industrial arreu del territori català.

El potencial de les polítiques culturals per a la creació de valor públic

Nunzio AngiolaPiervito BianchiRoberto Marino ׀ International Journal of Public Administration Volume 36, Issue 7, (2013) p. 492-504

Article que fa una revisió en el context europeu dels estudis que analitzen la importància de les polítiques culturals en el creixement social i econòmic dels països i que aporten evidències empíriques en les seves investigacions. Els autors constaten que en els últims anys hi ha hagut una tendència creixent a considerar les polítiques culturals com a motors importants dels processos de creació de valor públic. Així mateix, assenyalen l’existència d’innumerables estudis que destaquen el potencial de la cultura per generar impactes i beneficis socials, polítics i econòmics, però que no aporten evidències empíriques sinó només argumentacions teòriques. Els objectius de l’article són determinar aquests factors en el context europeu i investigar la relació entre els principals elements de les polítiques culturals i un conjunt de variables socials, econòmiques i polítiques sense perdre de vista el context específic de cada un dels 39 països europeus analitzats. S’hi debaten també objectius, implicacions i recomanacions per a futures investigacions.

Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social

Sinnergiak Social Innovation UPV/EHU ׀ Diputación Foral de Gipuzkoa

Informe del projecte ‘Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social’, una proposta d’investigació i acció per al desenvolupament de competències dins el sector de les indústries culturals i creatives (ICC) de Guipúscoa. Aquesta experiència pilot es basa en l’elaboració d’un mapa de competències (investigació) i en el desenvolupament d’espais de formació per a competències (acció). L’informe es basa en la identificació de cinc subsectors (moda, museus, música, serveis, videojocs) de les ICC en el territori de Guipúscoa. I es planteja, per a cada subsector, una exploració de la seva diversitat, implementació, presència tecnològica, projecció present i futura, nivells de visibilitat, capacitats, competències, potencialitat innovadora i presència dels àmbits públic i privat.