Destacats

I+Dones

La invisibilitat de la dona ha estat una característica en l’elaboració del relat històric, gairebé ha afectat a tots els àmbits de la vida, però en la ciència s’ha manifestat com un pes profund que fins i tot ha significat que aquest sector hagi presentat importants barreres d’accés per a les dones. És per això que l’any 2015 es va proclamar per Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, per al dia 11 de febrer.

Abordar el canvi climàtic des dels museus

Jennifer Newell, Libby Robin and Kirsten Wehner [eds.]| Routledge

Exploració vers com tracten els museus el canvi climàtic a partir de la concepció que cal una transformació urgent en la forma de concebre el món i a nosaltres mateixos. El llibre parteix de la base que els museus són un bon lloc per estimular el debat entorn el canvi climàtic. Demostra que són efectius per a fer costat a les transformacions ontològiques i socials que es necessiten amb urgència a tot el món.

El videojoc en expansió

Associació Espanyola de Videojocs

La indústria del videojoc té un impacte a la nostra economia que sovint es menysté, bé per desconeixement, o bé per manca de visibilitat. Però en realitat és una indústria en creixement que a Espanya suposa el 0,11 del PIB i ocupa a gairebé 9.000 persones en llocs de treball directes.

Es tracta de la primera anàlisi econòmica sobre la indústria dels videojocs, promogut per l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI),  que aprofundeix més enllà dels estudis de mercat i consum.

Quadern de Participació Ciutadana per a les biblioteques

El Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques, ha publicat un document que identifica les principals fases, agents i condicionants del procés que han de considerar els responsables de biblioteques que vulguin incorporar la participació ciutadana en la creació i millora del seu equipament. 

Era digital: diversitat en la pràctica lectora

Francisco Cruces [Dir.] | Ariel i Fundación Telefónica

La lectura constitueix una de les pràctiques artístiques més estudiades des de diferents disciplines: historia, pedagogia, filologia, semiòtica... Aquest estudi li dóna un gir molt interessant al apropar-se a la lectura des de l’etnografia i ho fa des de la premissa que “pocas prácticas cotidianas han tenido un lugar tan central en la conformación del sujeto moderno como la lectoescritura”. Per això, tot l’estudi s’aborda des de la pregunta central: de quines formes llegeixen els subjectes?

Entre l’art i la recerca: ArtNodes

Dir. Pau Alsina | Oberta Publishing

Moltes vegades els processos artístics, i els seus estudis d’investigació, es consideren allunyats de les metodologies d’investigació científiques. Però el cert és que sovint són processos comparables, tant en la forma, com en els objectius.

El progrés cognitiu que s’opté a partir d’una recerca científica, és de naturalesa molt similar als projectes d’investigació artística. Com a prova d’això, trobem a la revista ArtNodes un conjunt d’artícles sobre investigació i recerca artística, en comparació directa amb els estudis científics.

Com construir arquitectura de dades culturals

Centro de Memória, Documentação e Referência Itaú Cultural

L’edició 23 de la Revista de l’Observatori Itaú Cultural es centra en donar protagonisme a les dades i indicadors culturals. Reafirma la seva importància per al desenvolupament de l’economia de la cultura alhora que subratlla els límits amb els que es pot trobar mesurar la vida social.

Humanitats i ciències caminen de la mà

Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia [eds.] | Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions

És un llibre escrit des de l’acadèmia, la universitat, però amb voluntat de dirigir-se més enllà. Amb l’objectiu central de plantejar possibilitats d’acostament entre la ciència i les humanitats, el que es considera com “una proposta necessària”, tal com prega el subtítol del mateix.

Basket, Arts i Comunitat

Josep Mª Aragay | Neret Edicions - Art Social

Quan la pilota de basket passa de ser l’objecte de joc d’un esport, a ser un instrument musical col·lectiu, pot ser que ens trobem davant del projecte comunitari Basket Beat.

La pilota en aquest projecte és capaç de transformar no només per la seva funció, que més enllà de l’esport es converteix en un instrument rítmic. Pot transformar també el seu entorn, teixir relacions, qüestionar i replantejar horitzons, i promoure una altra manera de crear música, però també i sobretot, de fer comunitat.

Tuit de la setmana. Cervantes, X. [@xcervantes1]

Hi ha músics que poden anar a la presó, però l’Acadèmia del Cinema espanyol considera que no mereixen ni una paraula de suport, que la llibertat d’expressió no corre perill. Ni  Leiva, Goya a la millor cançó, va dir res. @xcervantes1

Cervantes, X. [@xcervantes1]. (2018, 4 febrer). Hi ha músics que poden anar a la presó, però l’Acadèmia del Cinema espanyol considera que no mereixen ni una paraula de suport, que la llibertat d’expressió no corre perill. Ni  Leiva, Goya a la millor cançó, va dir res. [Tuit]. https://twitter.com/xcervantes1/status/960195109974433792