Destacats

El m-learning y la educación patrimonial

Joan Santacana, Laia Coma (coords.) | Didpatri | Trea

L’aposta per l’ús educatiu de la tecnologia és ja una estratègia habitual a molts equipaments culturals i també educatius. La mateixa, s’usa per a descodificar l’entorn i així interpretar la realitat; a més a més, la cultura digital està basada en el fet de compartir. La revolució digital no és només una adaptació tecnològica, sinó un canvi de paradigma que presenta un nou model d’aprenentatge.

Estadístiques culturals de Catalunya 2015: Tocant fons?

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades completes de l’any 2013, unes dades que confirmen  la situació d’emergència en que s’ha instal·lat el sector cultural a Catalunya en els darrers anys.  No obstant això, es pot intuir que s’estaria tocant fons ja que els indicadors avançats de l’any 2014 estarien reflectint un incipient canvi de tendència. De moment però, a manca de concretar la dimensió real d’aquesta inflexió, el panorama continua sent devastador: retallada intensa dels pressupostos de les administracions públiques; caiguda de l’ocupació; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals; disminució de la participació i el consum cultural en diversos sectors.

Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015

Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Secretaría de Estado de Cultura (SEC)

El Plan de Fomento de las Industrias Culturales 2015 se enmarca en el Plan estratégico General 2012-2015 de la Secretaría de Estado de Cultura (SEC),

Los objetivos del Plan de Fomento de las ICCs 2015 son:

1. Cooperar con estructuras e instituciones para fomentar la colaboración, asociacionismo, integración, alianzas y creación de redes.

  • Creación de una base de datos de empresas subsectorializada.
  • Estudio sobre las necesidades para el desarrollo de cada subsector y estrategias a seguir.
  • Organización de al menos dos encuentros empresariales para la difusión de buenas prácticas y generación de networking.

Impacte de la cultura en les economies locals: noves perspectives

Centre for Local Economic Growth

Informe que aporta una perspectiva original sobre els efectes mesurables de la cultura i l’esport en les economies locals. Mentre molts estudis sostenen que els projectes i equipaments culturals són bones inversions en termes socials i econòmics, aquest, en canvi, afirma que els efectes globals mesurables d’aquests projectes tendeixen a ser poc perceptibles per a les economies locals ja que l’impacte en salaris i ingressos acostuma a ser petit i els efectes en les importacions i exportacions comercials, així com en el turisme, són de curta durada. L’estudi aporta reflexions poc freqüents i que demanen prestar atenció a aspectes específics de cara a tenir expectatives realistes sobre el que els projectes culturals poden assolir.

Grans ciutats del món : informe cultura 2014

World Cities Culture Forum

Informe que examina l’oferta cultural de vint-i-quatre grans ciutats i recopila dades sobre seixanta indicadors culturals al voltant de la seva oferta i demanda en cultura. Així mateix, informa dels pensaments, estratègies i línies polítiques desenvolupades dels governs municipals de cada una d’aquestes ciutats. Les ciutats analitzades són: Amsterdam, Berlín, Bogotà, Buenos Aires, Hong Kong, Estambul Johannesburg, Londres, Los Angeles, Madrid, Mont-real, Moscou, Bombai, Nova York, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Seül, Xangai, Singapur, Estocolm, Sydney, Tòquio i Toronto.

Enquesta de participació cultural 2014

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Com a novetat en aquesta edició, l’enquesta de participació cultural analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l’escola es conformen com els principals agents a l’hora de despertar l’interès per la cultura.

El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat.

Gestió de museus, recerca i exhibició de les col·leccions

Museum management and curatorship

Ja teniu a la vostra disposició l’últim número d’aquesta revista amb un article per millorar la presentació dels informes dels comptes anuals dels museus nacionals; un estudi que aporta nous coneixements sobre els moviments dels visitants per optimitzar d’una maner més adequada el disseny arquitectònic dels espais i la disposició museològica dels objectes, i una recerca sobre com perceben els visitants la presència d’objectes autèntics i originals a les exposicions.

Presenter’s toolkit, per a professionals de les arts escèniques

Patrimoine Canadien | Rideau (Réseau indépendant des diffuseurs d’événements artistiques unis) | FCCF (Fédération culturelle canadienne-française) | (Capacoa) Canadian Arts Presenting Association

Si sou programadors, gestors d’equipaments escènics o membres de companyies us pot interessar aquesta web que proporciona un ampli ventall de recursos per millorar les vostres presentacions i comunicacions. Hi podeu trobar recursos formatius en línia, recull de bones pràctiques, publicacions i informes i un ampli ventall de consells i recomanacions. 


Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2014

Amb aquest informe anual el CoNCA vol contribuir a una reformulació́ de les polítiques basada en un coneixement aprofundit del nostre sistema cultural, fruit d’una visió transversal i experta. Presenta un retrat del panorama actual resumit en vuit punts il·lustrats amb exemples concrets i reblats amb les línies d'actuació que proposa el CoNCA i acaba centrant-se en cinc pilars fonamentals per a la millora de l'àmbit cultural.

Retrat de la situació:

1. Reducció progressiva del pressupost públic de cultura. En els darrers tres anys, la despesa cultural per habitant ha patit una caiguda acumulada d'un 28'35%.

2. Dos anys després de l’increment de l’IVA cultural s'ha detectat que això ha influït en els hàbits de consum, no tant per l'increment de preus, com per un efecte psicològic. Les conseqüències han estat l'increment de la tensió financera dels productors i les empreses culturals, i la pèrdua de competitivitat en l'àmbit internacional.

Polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques

Abigail Gilmore | Centre for Labour and Social Studies

Article que reflexiona sobre el potencial de la cultura per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i sobre la necessitat d’establir mecanismes de finançament públic per activar polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques. L’autora examina la història recent de la política cultural al Regne Unit i fa referència a les reduccions pressupostàries en matèria de cultura dels últims anys en favor de les donacions i els patrocinis privats. Critica també unes polítiques culturals massa instrumentalitzades i que han incidit en assegurar uns retorns quantificables de les inversions. Segons Gilmore, aquestes polítiques han afectat de manera molt severa a les autoritats locals en totes les seves àrees de servei no obligatoris i on la cultura s’ha convertit en una prioritat menor.