Destacats

Les biblioteques a Interacció

Per Enric Vilagrosa, cap de la Unitat de Programació i Innovació
Gerència de Serveis de Biblioteques

Els dies 8, 9 i 10 de maig van tenir lloc les jornades d'Interacció. Aquest any la trobada presentava dues grans novetats: un format més participatiu amb activitats simultànies i una plataforma virtual que des dels mesos previs ja anava fent boca. El tema, aquest any entorn a "El valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la", feia també que prestéssim especial atenció a l'esdeveniment. Responsables i professionals de la cultura així ho van creure també si considerem que en total van ser 600 els inscrits.

El tema de la convocatòria feia de l'ocasió l'escenari ideal per fer la presentació dels resultats de l'estudi "El valor social de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona", que hem elaborat amb la Direcció d'Estudis i Prospectiva. Cal remarcar que hi ha pocs referents en estudis com el que hem portat a terme i que estem obrint via en l'àmbit de l'Estat espanyol en aquesta temàtica.

Museus gratis: lliçons de l'experiència britànica

Avui us recomanem aquest article que replanteja el debat sobre la gratuïtat en els museus públics i el situa en el context actual. Analitza en profunditat el model de tradicional britànic implementat el 1998 pel govern laborista i n’extreu algunes conclusions. Planteja també una sèrie d’arguments a favor i en contra d’aquesta mesura que, en aquell moment, es va plantejar com una estratègia de màrqueting i, a la vegada, de democratització cultural. L’autora defensa que la gratuïtat no és suficient i que calen altres accions i estratègies per lluitar contra les barreres – no només econòmiques sinó també psicològiques i cognitives – que dificulten als segments de població més desafavorits accedir als museus i col·leccions públiques.

Els ciutadans del Regne Unit recolzen les retallades públiques en cultura

Segons una enquesta realitzada al Regne Unit, una majoria de ciutadans recolza la inversió pública en cultura més pels seus beneficis culturals i artístics que pels seus impactes econòmics, però només una minoria reclama que el sector cultural no pateixi més retallades. La publicació dels resultats d’aquesta enquesta, realitzada per la consultora YouGov, ha coincidit amb el primer discurs de Maria Miller com a Secretària de Cultura, on va aportar arguments economicistes per justificar la despesa pública en cultura.

L’enquesta revela que només un 21% dels enquestats recolza aquesta visió economicista, davant un 31% que justifiquen la despesa pública en cultura pels seus beneficis culturals i civilitzadors. El 37% pensen que la despesa en cultura no està justificada.

The Official Norwegian Report on cultural policy (NOU 2013:4) Summary

The Official Norwegian Report on cultural policy (NOU 2013:4) was compiled by a committee appointed by the Government in spring 2011 to review Norwegian cultural policy since 2005. The committee presented its report, Cultural Policy 2014, on 4 March 2013. In the report the committee assessed the relevance of the national cultural policy objectives and reviewed and evaluated the policy measures and instruments implemented at the central and local government levels during the period since 2005. It also identified today’s most important cultural challenges and on this basis made proposals for a new cultural policy.

National welfare and economic contribution of Australian public libraries

Un nou informe d’un grup independent d'economistes, SGS Economics and Planning Pty Ltd,  ha trobat que les biblioteques públiques d'Austràlia ofereixen beneficis que superen gairebé tres vegades el cost del seu funcionament.

Cultura Lliure. xip/tv

La societat avança més ràpidament que les lleis. Mentre els governs intenten lluiten contra la pirateria i persegueix les pàgines de descàrrega i intercanvi d’arxius, la xarxa produeix una nova cultura popular que es basa en la remescla. Podeu veure el reportatge «Cultura lliure» que el programa Tendències, del canal Creació de xip/tv, ha dedicat a aquest fenomen.

Museums and happiness. The value of participating in museums and the arts

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,

Comunicación, cultura y ciudadanía. Una conversación con Néstor García Canclini

Podeu visionar el vídeo de la taula rodona sobre les relacions canviants i complexes entre cultura, comunicació i ciutadania organitzada per Medialab Prado el passat 14 de maig a Madrid amb Néstor García Canclini, Amparo Lasén, Víctor Sampedro i Francisco Cruces. Els participants van debatre sobre la realitat i la relació mútua entre aquests termes, sobre quins nous actors, fenòmens i experiències estan emergint, des de quina perspectiva s’han d’analitzar i si es veuen igual des d’Europa que des d’Amèrica.

La revista Mnemòsine de museologia, disponible a Internet

Fa uns dies es va presentar el darrer número de la revista Mnemòsine, la revista de museologia publicada per l'Associació de Museòlegs de Catalunya. La revista té caràcter biennal i aquest últim número, el setè, correspon als anys 2012/2013. Tot i que fins l'anterior número només era disponible en edició paper, actualment s'està derivant a una tirada limitada en paper i una edició digital disponible a la pàgina web de l'Associació.

La gestión de las músicas actuales.

Guia en què s’expliquen de manera senzilla i fàcil els passos necessaris per desenvolupar i presentar propostes musicals individuals o col·lectives. L’objectiu és mostrar les possibilitats que hi ha de fer música ja sigui en directe o gravada. Es fa especial incidència als nous avenços tècnics, a les llicències lliures i als nous canals i llenguatges de comunicació dels projectes.

Elaborada per Rubén Caravaca Fernández, gestor cultural i responsable de comunicació des de l’any 2006 del Festival Internacional de las Culturas Pirineos Sur, aquesta obra és una iniciativa del programa ACERCA de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), que té per objectiu reforçar la professionalització i les capacitats culturals de les persones que vulguin desenvolupar projectes culturals.