Eduard Miralles | Editorial CyberKaris Nº 140, Novembre 2014 | Interarts
1. No és gens bo que la cultura estigui sola, ocupant un únic departament o direcció general, com és el cas de les polítiques estructurals. Justament perquè la cultura és molt important, millor mal acompanyada que ben sola, i si és en companyia de matèries com educació, joventut, esports? molt millor encara.
2. Cal barrejar amb precaució les dosis exactes de suport a les arts i a les indústries, a les iniciatives amb afany de lucre i a aquelles propostes que persegueixen l'interès social o general, desoint aquelles veus que, tot i apostar per la necessària diversitat d'iniciatives, consideren que cal practicar una certa discriminació selectiva.
L'educació a la LRSAL: aprenentatges per a la cultura?
Ramon Plandiura
La memòria de l’Avantprojecte de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, la LRSAL, no amagava les intencions i quantificava quin seria l'estalvi si els municipis no prestessin serveis distints als propis o delegats, o què s'estalviarien si, senzillament, excloguessin l'educació de la despesa. El desideràtum de la LRSAL és que els municipis s'ocupin el menys possible de l'educació i, si de cas, que ho facin per la via menys autònoma i més depenent de la voluntat d'altres Administracions com és la via de delegació de competències. La LRSAL advoca per la supressió de les competències municipals pròpies en educació i per obstaculitzar les clàusules generals de competència sobre les quals s'han sustentat bona part de les polítiques educatives municipals. La Llei soscava, per la via de soscavar competències, el mateix sentit democràtic de l’elecció dels nostres representants locals. I això pot afectar no només a l’àmbit educatiu sinó també a d’altres com el cultural.