Destacats

Brasil és un país en plena efervescència econòmica i cultural, amb unes perspectives de creixement molt grans, especialment en el comerç exterior i en sectors com el turisme, el medi ambient, l’energia, el transport o la indústria. L’economia brasilera representa el 40% del PIB de Llatinoamèrica i segons les previsions del Banc Mundial, en el decurs de les properes dècades es situarà entre les majors economies del món, juntament amb Xina, Estats Units, Índia i Mèxic. Aquesta vitalitat econòmica de Brasil coincideix amb la celebració de grans esdeveniments internacionals com els Jocs Olímpics de 2016 o el Mundial de Futbol l’any 2014. Aquest escenari ofereix interessants oportunitats a les empreses tecnificades i amb una alt grau d’experiència. Fer un salt a la internacionalització és una qüestió que ja no es discuteix avui dia. És un fet real i necessari per a la competitivitat empresarial.

Monogràfic titulat «Creatives after the crash» on s’hi analitzen els efectes de la crisi econòmica actual en la classe creativa. Tots els autors coincideixen a dir que l’economia creativa és un motor econòmic i una font fonamental per al canvi econòmic, i que les activitats creatives han crescut més ràpid que l’economia global. Divergeixen però, a l’hora d’avaluar com ha afectat la crisi als treballadors creatius. Mentre alguns assenyalen que es tracta d’un sector menys vulnerable a les fluctuacions econòmiques que el sector industrial o el sector serveis, d’altres destaquen el creixement de la precarietat i la vulnerabilitat que pateixen aquests treballadors. El número està coordinat pels acadèmics Betsy Donald – del Departament de Geografia de la Queen’s University (Ontario, Canadà), Meric S. Gertler – de la Facultat d’Art de la Universitat de Toronto (Canadà) i Peter Tyler, academics – del Departament d’Economia del Territori de la Universitat de Cambridge (UK).

 Ann Markusen and Anne Gadwa |  Journal of Planning Education and Research, 29 (3), 379-391, January 2010

The authors of this article argue that, despite increasing attention to creative cities and cultural planning, “knowledge about what works at various urban and regional scales is sorely lacking”. The authors highlight the relative lack of research “evaluating the efficacy of specific cultural strategies” designed to improve local cultural development.

In particular, they indicate that better information about designated cultural districts and cultural tourism would be useful. Important questions regarding cultural district designations include:

• Is a clustered group of cultural venues better or worse than a “decentralized mosaic of cultural activities” in different neighbourhoods?
• Does a concentrated cultural district attract more tourists than dispersed cultural venues and activities?
• Are designated cultural districts attached to (or detached from) “the fabric of neighborhoods and residences”?

El periodista Robert Levine replanteja en aquest llibre el debat sobre propietat intel·lectual i alerta que les grans empreses digitals que promouen la supressió dels drets d’autor i la gratuïtat a internet estan destruint el negoci de la cultura en favor dels seus propis interessos.

Levine considera que el conflicte no és entre el públic consumidor i les empreses proveïdores de continguts, sinó entre aquestes empreses i les empreses tecnològiques.. Posa com a exemple que moltes d’aquestes empreses que defensen que els continguts han de ser gratuïts a la xarxa, cobren de Google, a qui interessa la distribució gratuïta de continguts perquè així augmenta el tràfic a la xarxa i, en conseqüència, els seus ingressos publicitaris. Denuncia que grans corporacions com Apple, Amazon i empreses de capital risc de Silicon Valley basen el seu model de negoci en oferir uns continguts pels qual no paguen o venen molt per sota del seu preu de cost. Les acusa de paràsites i d’enfonsar el negoci de les empreses productores de continguts i dels seus autors.