Destacats

La British Library demuestra la viabilidad y el valor de su gestión

En estos momentos en que se cierran bibliotecas por razones económicas y en virtud de los recortes que a todos nos afectan, la Biblioteca Británica ha demostrado con datos el valor que aporta a la sociedad, incluso para aquellos que no hacen uso de sus servicios de manera directa.

Según la evaluación que facilita en un informe reciente –similar al que ya hiciera en 2003, antes de toda esta crisis- la labor de la biblioteca más importante del Reino Unido no sólo crea el valor social, humanístico, formativo de toda biblioteca, sino que su contribución a la sociedad británica también se traduce en valor económico para los usuarios y población en general.

Así, según los datos que recoge el informe, su valor económico es casi cinco veces superior a los costos que representa.

«Culture unbound»: ‘Current issues in european cultural studies’ & ‘Feminist cultural studies’

La revista «Culture unbound: journal of current cultural research» publica dues noves seccions temàtiques. La primera, editada per Ferda Keskin, fa un diagnòstic de l’estat actual dels estudis culturals als diferents països europeus. La segona, editada per Fanny Ambjörnsson i Hillevi Ganetz examina la relació entre els estudis culturals i els estudis de gènere. Tots els articles provenen de la conferència ‘Current issues in European cultural studies’, celebrada el juny de 2011 a Norrköping (Suècia) amb l’objectiu de reflectir la heterogeneïtat de la recerca cultural contemporània.

'La ronda de nit' de Rembrandt o com atraure el públic als museus

Per anunciar la reobertura Museu Rijksmuseum d’Amsterdam és va fer una espectacular recreacióde l’obra'La ronda de nit' en un centre comercial.

L’edifici principal del Rijksmuseum va obrir les portes el passat dia 13 d’abril i l’obra mestra del pintor holandès Rembrandt van Rijn 'La ronda de nit' va  retornar a la seva antiga sala del Museu després d'una dècada d'obres de renovació dirigides pels arquitectes Antonio Cruz i Antonio Ortiz. 'La ronda de nit' és l'única obra que ha  tornat a ocupar el mateix lloc d'abans de la renovació.

El gasto en Ocio y Cultura en España 2013. Strategic Research Center d’EAE Business School

La despesa familiar en cultura, oci i espectacles a Espanya va caure el 2011 fins a situar-se per sota dels nivells del 2006.  Concretament, el descens va ser del 4,3% respecte a l'any anterior. Ho revela aquest estudi de l’Strategic Research Center d’EAE Business School a partir de les dades de l'Institut d'Estadística i que calcula en 32.535 d'euros el que les llars espanyoles van invertir en aquest sector.

Catalunya és la tercera comunitat on més diners van gastar les famílies en béns culturals i d'oci, amb una despesa de 2.160 euros l'any de mitjana. Al davant de Catalunya hi ha Madrid i Navarra amb 2.459 i 2.239 euros de mitjana respectivament.

Informe sobre el impacto de la subida del IVA cultural en el sector de la música en directo

L’Associació de Promotors Musicals (APM) i l'Associació de Representants Tècnics de l'Espectacle (ARTE) han presentat un informe sobre l'impacte en el sector de la música en directe que ha tingut la pujada de l'IVA cultural al 21%

l'Informe reflecteix les dades següents:

  • la reducció d'un 24% dels ingressos en taquilla (en els tres primers mesos de 2013)
  • la recaptació neta per venda d'entrades fins al passat 31 de març ha sofert un descens total del 27,51%,, amb un màxim en aquest darrer mes del 42,19%.
  • el tancament del 25% d'empreses del sector, perdent-se 500 llocs de treball directes i milers de temporals i indirectes, i s’han reduït salaris. Això també ha provocat que la despesa en Seguretat Social hagi augmentat uns 5 milions.
  • l'executiu ha recaptat 8.996.913,99 euros amb la pujada de l’IVA al 21%, però ha deixat d’ingressar 11.759.740,91 euros en IRPF, Impost de Societats o Seguretat Social. Així doncs, la recaptació fiscal de l’Estat ha caigut un total de 2.762.826,92 euros, segons l’informe.

Museos y Content Marketing. Hacia un nuevo modelo de generación de contenidos culturales

Santos M. Mateos RusilloZER. Revista de Estudios de Comunicación, nº 34 (2013)

Los museos vienen aplicando, desde hace ya bastantes décadas, la teoría y práctica de la difusión cultural para generar contenidos culturales que faciliten la accesibilidad cognitiva y emocional de los visitantes a sus colecciones. Últimamente están apareciendo campañas y acciones de comunicación comercial que, lideradas desde los departamentos de comunicación de los museos, están creando unos contenidos cuyo objetivo final es publicitario, sirviéndose para ello de la técnica del Content Marketing. Este artículo presenta este nuevo modelo de generación de contenidos, mediante el análisis de algunos casos internacionales en los que se ha aplicado de forma exitosa.

Com fer visibles els beneficis de la Biblioteca Pública a la societat: materials de la taula rodona

Un dels reptes de les biblioteques a l'actualitat és fer visible el valor que generen a la societat i els beneficis que aporten. En el marc d'Interacció, es va portar a terme la taula rodona "Com fer visibles els beneficis de la Biblioteca Pública a la societat" en la que es va presentar el treball dut a terme per l'Àrea de Presidència i dues experiències de referència a nivell europeu.

En els enllaços d'aquesta entrada trobareu les presentacions que van fer els ponents.

The creative industries. Culture and policy

El professor de comunicació de la facultat d’Indústries Creatives de la Queensland University of Technology de Brisbane (Austràlia), Terry Flew, presenta la seva última obra sobre l’evolució del concepte indústries creatives, els seus impactes econòmics i industrials, com també socials, polítics i culturals. D’altra banda, Flew adverteix que és necessari que els economistes proporcionin als polítics i gestors dades sobre el rendiment econòmic d’aquestes indústries, però reivindica que s’avaluïn també des d’un punt de vista teòric, ideològic i polític. Considera que la relació entre indústries creatives i la universitat també hauria d’estar marcada per aquesta doble vessant empresarial i intel·lectual.

L'Era de la degradació de l'art : poder i política cultural a Catalunya

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.

Economia della cultura: «Cosa si deve fare e cosa non si deve fare per la cultura?

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.