Destacats

Per una cultura ultralocal

L’any 2009 vaig tenir l’oportunitat de participar a Horizons Arts Nature, un festival internacional que té lloc a les muntanyes del Massís Central francès. Comento algunes xifres, per tal que el lector es faci una composició geogràfica del lloc i dels entorns de confluència i influència: concretament, el festival s’esdevé a 470 km de París, a 350 km de Tolosa de Llenguadoc, a 270 km de Lió i a una hora en cotxe per carreteres comarcals i revirades de la capital natural, Clarmont d’Alvèrnia. Com veieu, està lluny de totes les grans ciutats, però per contra, molt proper a la seva gent i al territori en què cohabiten. Algunes xifres més per entendre’n la dimensió: hi participàvem 11 artistes de fins a vuit nacionalitats,  vinguts de França, Rússia, Israel, EUA, Bulgària, Alemanya i Catalunya.

Quin ha de ser el model de gestió del Teatre Atlàntida i l’Escola de Música de Vic?

Jaume Colomer,Bissap i Ferran Madico,ITD 

L’abril de 2010 es va inaugurar el complex cultural de L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona (CAEO) i l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Vic (EMVIC). Després de 6 anys de recorregut amb una gestió a través d’una Fundació, l’Ajuntament de Vic va encarregar a dos professionals externs del sector cultural (Jaume Colomer,Bissap i Ferran Madico,ITD, tots dos membres d'Interacció)una anàlisi de la situació i un informe tècnic. En aquests dos informes es detallen els avantatges i inconvenients dels dos models de gestió de L’Atlàntida, que es concreten a través d’un organisme autònom (gestió pública i directa); o bé l’actual que és a partir d’una Fundació sense ànim de lucre (gestió privada i indirecta).

Teatre i municipi a Catalunya

Institut del Teatre

La setmana passada es va presentar el llibre que recull les conferències, ponències i reflexions de les Jornades de Teatre i Municipi, celebrades dins dels actes del centenari de l’Institut del Teatre el 2013. A les jornades hi van participar noms de reconeguda trajectòria per repensar què són, com han de funcionar, quins serveis han d’oferir i quina funció han de tenir els teatres municipals.

La cultura com a element central del desenvolupament urbà sostenible

Nancy Duxbury, Jyoti Hosagrahar i Jordi Pascual, membre d'Interacció | Xarxa Mundial de Ciutats i Governs Locals i Regionals (UCLG)

Amb motiu de la propera conferència Hàbitat III sobre desenvolupament urbà sostenible i l’aprovació d’una ‘Nova agenda urbana’, la xarxa UCLG presenta aquest informe orientatiu per situar la cultura en el centre dels debats. El document analitza com ha evolucionat el procés d’integració de la cultura en les estratègies de desenvolupament urbà sostenible i proporciona una sèrie de recomanacions i propostes polítiques concretes il·lustrades amb exemples pràctics. Els autors reconeixen que la cultura té, cada vegada, més presència en les estratègies de desenvolupament de les ciutats. Alerten, però, que encara existeixen alguns mites i idees equivocades sobre el tema que obstaculitzen la seva plena integració.

Un model de gestió híbrid de museus i institucions culturals a Barcelona

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

Elaboració de documents d’acompanyament a les visites d’infants als museus

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Recull de manuals i útils teòrics i pràctics per ajudar a l’elaboració de documents i materials d’acompanyament a les visites d’infants d’entre 4 i 12 anys als museus i espais de ciència. Els recursos inclosos en aquesta nova bibliografia del Servei d’informació i documentació de l’Ocim ens recorden que la clau per fer-ho bé és saber respondre de manera adaptada a la diversitat de públics, conèixer els centres d’interès en constant evolució d’aquesta franja de població i adaptar-se a les tipologies i necessitats de cada visita i de cada infant. També cal saber conciliar les dimensions didàctiques i lúdiques en les explicacions.

Tuit de la setmana

Invito a un gestor cultural a un ensayo de LRM, me pregunta "¿quién más viene al ensayo?" No me pregunta "¿qué voy a ver?" Vale @bertadelgado

Tertúlia sobre educació i cultura organitzada per Indigestió

El passat 9 de maig de 2016, l’equip d’Indigestió va organitzar una tertúlia sobre educació i cultura a l’Heliogàbal de Barcelona. És un tema que a Amical Wikimedia ens és proper i ens hi interessa molt, i hi vam anar per veure quins són els posicionaments al respecte dels diversos agents implicats, tant a nivell professional com associatiu. Compartim aquí amb vosaltres els nostres apunts i impressions de la jornada, en un format de llista. La intenció no és tant fer una crònica com deixar constància de les idees que van plantejar-se durant la xerrada.

Cultura i fiscalitat a Europa: propostes per a l’harmonització

Forum d'Avignon | EY Société d’Avocats

Aquest estudi sobre polítiques fiscals en matèria de cultura revela un dèficit d’harmonització i de convergència a escala europea i una manca total de polítiques fiscals en els sectors culturals en alguns països de la Unió. L’estudi proposa deu mesures concretes per a l’emergència d’una fiscalitat europea de la cultura en sintonia amb la realitat actual, són les següents:

  • Incloure l’àmbit cultural dins el projecte de base comú consolidada per a l’impost de societats;
  • Harmonitzar a escala comunitària els crèdits fiscals i el mecenatge en les sectors culturals;

Análisis de la situación de las artes escénicas en España


Jaume Colomer | Acadèmia de las Artes Escénicas de España

Informe que fa una síntesi diagnòstica de la situació actual de les escèniques a Espanya a partir de dades estadístiques i d’altres informes ja existents. L’autor detecta factors favorables per al desenvolupament del sector i d’altres que cal corregir o canviar. Identifica també els elements que han definit el model en funcionament des de la transició fins a l’actualitat i proposa un canvi d’orientació. L’objectiu és proporcionar un document de base per a debats posteriors.