Destacats

Eulàlia Bosch 'Sobre la humanitat dels humans' · 10 frases

Eulàlia Bosch és escriptora i professora de filosofia, tot i que dedica la seva vida a una multitud de facetes vinculades al món de les arts. L’educació, per exemple, és també un tema del seu domini. Aquest 2018, Bosch ha sigut la responsable de continguts de les jornades Interacció 2018, en les quals es convocaven professionals del món cultural local per tal de discutir sobre el la relació entre educació i cultura. Tot sota un títol suggeridor: “La humanitat dels humans”. Destaquem 10 frases de l’entusiasta programadora:

Projectes educatius presentats durant la Interacció18

Play video
1

La mirada sensible de l'educació per Carlos Marquerie

Entrevista a Carlos Marquerie, dramaturg, director d'escena, pintor, escenògraf i il·luminador.
 

Depende mucho de como tu mires las cosas para que tengas una relación con lo que te rodea de una forma sensible
 

Play video
1

Com penses pensar?

Si pensem en pensar, podem caure en el tòpic que ja hi ha pensadores i pensadors, hi ha la filosofia que es dedica a pensar. Però treballar el pensament crític és cosa de totes. I doncs què et penses?

Avaluació estratègica del CoNCA sobre el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2015-2017)

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona és l’equipament referent de la creació contemporània  d’arts  visuals,  no  únicament  d’àmbit  local  sinó  també  nacional. Amb independència de la seva categorització museística, esdevé l’element central en les polítiques públiques culturals del sector, motiu pel qual les administracions li donen suport financer.

Emilio Lledó. Tres apunts imprescindibles sobre educació i cultura

Emilio Lledó | Taurus

En un espai com Interacció 18, on repensem l’educació i la cultura com a àmbits inseparables de la noció d’humanitat; on parlem de les arts i les ciències, de les imatges i les paraules, dels viatges i la memòria col·lectiva i, més encara, de la igualtat i la llibertat, la figura d’Emilio Lledó (Sevilla, 1927), pensador amb una llarga trajectòria en la docència universitària que ha fet de l’educació el centre de la seva filosofia, ha de ser ben present.

En l’ideal pedagògic d’Emilio Lledó hi figuren tres conceptes, ‘cultura’, ‘política’ i ‘educació’, els quals al llarg de la seva obra han anat teixint una reflexió madura i compromesa sobre l’essència de les persones i el desenvolupament de les seves vides. Si bé l’abast d’questa reflexió és amplíssim, avui volem destacar alguns dels àmbits en què es concreta en l’obra “Sobre la educación. La necesidad de la Literatura y la vigencia de la Filosofía” (2018), tenint en compte els debats globals i locals que caracteritzen la nostra actualitat:

  • l’educació per a la cultura de la democràcia,
  • l’educació per a tota la vida i
  • els espais de l’educació institucionalitzada.

Què podem aprendre de la Carta de Cooperació Cultural de Lió?

Fa uns dies parlàvem dels reptes que presenten les estructures de governança que han d’afavorir la implementació de l’educació cultural sostenible en l’àmbit local.[1] De fet, aquest és un desafiament que es fa extensiu al conjunt de les polítiques locals i a l’enfocament transversal amb el qual s’han d’abordar per fer possible el desenvolupament sostenible als entorns urbans. Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU estan relacionats amb el treball dels governs locals i regionals en el dia a dia, perquè és en els contextos subnacionals on es fa decisiva la lluita per la sostenibilitat global.

En aquest sentit, la “localització” dels ODS, que fa referència a la manera com els governs locals integren les estratègies de desenvolupament sostenible en les seves polítiques públiques en col·laboració amb tots els agents del territori, representa una oportunitat per a fer explícit el compromís local amb la sostenibilitat,[2] tenint en compte les prioritats, necessitats i recursos de cada comunitat. També és una ocasió per a enfortir la integració transversal de la cultura i l’educació en les polítiques locals,[3] i alhora per a enfortir el vincle entre ciutats a través de l’aprenentatge entre iguals per al desenvolupament sostenible.

Com sobreviure a Interacció18

Arribar. És aquí segur? Sembla que si. Acreditacions aquí ➡

Sóc a la llista, si... Si, si, mira sóc aquí. D'acord, gràcies.

Hola, com anem? Ep! Quant de temps! Tot bé, si.

Acreditació al coll, llibreta, bolígraf. A punt!
 

Cartes que són lliçons de vida (II). Pasolini, “educador autèntic”

Pier Paolo Pasolini | Trotta

Dèiem en la primera part d’aquest post que les cartes són una de les expressions literàries més lliures i que segurament millor defineixen una societat i un temps. També, segurament, són maneres d’encetar converses senzilles que permeten com cap altra l’intercanvi d’idees i la reflexió afilada sobre la quotidianitat. Per tot això, i perquè Interacció 18 se centra en ‘la humanitat dels humans’, parlarem del mestre, poeta, escriptor i cineasta italià Pier Paolo Pasolini,[1] que a més de pel·lícules com Teorema (1967) i Salò o les 120 jornades de Sodoma (1975) ens va llegar obres literàries immenses com la de “Gennariello”, un petit tractat pedagògic que és un clam contra el conformisme i contra qualsevol complicitat amb el poder.[2]

Educació + cultura en el debat sobre el futur d’Europa. Accions i reaccions

Un dels objectius d’Interacció 18 és mostrar que tant l’educació com la cultura són manifestacions de la condició humana; són formes d’adaptació al medi on vivim que contenen una idea de llegat comú que s’actualitza constantment. Per tant, la conscienciació per promoure la supressió de les barreres que les allunyen és també un dels fins a perseguir en aquestes jornades.

La separació entre educació i cultura és present en els àmbits local i global, i es pot abordar per part de les organitzacions supranacionals, els governs nacionals, regionals i locals, les organitzacions de la societat civil i les organitzacions privades, els treballadors de la cultura i la ciutadania. En la mesura que tots aquests àmbits estan interconnectats i condicionen la implementació de determinades polítiques i pràctiques en el territori, avui mostrem quin és l’estat de la qüestió a Europa, en quina direcció s’orienten les polítiques de la Unió i, més encara, què hi tenen a dir la societat civil, l’acadèmia o els ens públics.