urbanisme

Deia la filòsofa i assagista María Zambrano (1904-1991) que l’art sembla ser l’afany per desxifrar o perseguir la petjada deixada per una forma perduda d’existència.[1] Duu implícita la idea de viatge cap als nostres orígens, al despertar de l’espurna que ens va fer humans. Amaga la memòria de les coves, dels palaus i dels gratacels, l’aroma dels viatges llunyans i les grans descobertes, tots els instants compartits i de soledat i, per damunt de tot, l’ànsia de sobreviure i el desig de transcendència.

Culture for Cities and Regions

Us presentem la plataforma «Culture for Cities and Regions», una iniciativa que ha tingut per objectiu donar suport a les ciutats i regions per a la realització d’inversions sòlides en cultura; des de la consideració que la cultura constitueix una peça clau en les estratègies de desenvolupament urbà també associada a la mesura de la qualitat de vida del territori.

Mari Paz Balibrea | Palgrave Macmillan

El llibre fa servir el cas de la ciutat de Barcelona per a teoritzar sobre ciutadania i transformació cultural, argumentant que la lògica econòmica i política de la ciutat creativa, vinculada a la cultura, és un paradigma clau per comprendre com es defineix la ciutadania en el context urbà neoliberal.

Aida Pallarès i Manuel Pérez | Raig Verd

“Al carrer les jerarquies es desdibuixen, tothom mira i és mirat. El carrer és nostre malgrat que l’intentin limitar amb regulacions i restriccions”. Les arts de carrer són concebudes per a ser representades a l’espai públic i aquest fet s’erigeix com una acció sociopolítica directa que té la voluntat primera de connectar-se amb aquells que no acostumen a anar al teatre.

El 29 de novembre es van celebrar les Jornades RELIG 2017 centrades en espai públic i religió. Aquestes jornades, celebrades a l’Auditori de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC),  es vinculen amb la convocatòria d’Ajuts a projectes de recerca en l’àmbit de la diversitat religiosa gestionades per l’AGAUR i resoltes per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Borja, Fernando Carrión y Marcelo Corti (ed.) | UOC

“La urbanització extensiva i especulativa és la dissolució de la ciutat i de la ciutadania”, aquesta frase ubicada a la introducció escrita per Jordi Borja i Fernando Carrión, és una afirmació demolidora que dona sentit al context que descriu el llibre. Es tracta d’una visió global però crítica del món urbà d’Amèrica Llatina i Europa, al marge de l’Agenda Urbana de Nacions Unides que com ressalten els autors s’ha allunyat de l’ètica i el context actuals. Les polítiques públiques d’urbanisme han girat sovint al voltant de la competitivitat, però, com s’inclou la voluntat de les majories socials en la planificació urbana?

Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser 'Creative Cities: What they are and how not to be one' (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la creativitat; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura.

Quan l’empresa Hewlett-Packard estava valorant instal·lar-se a Sant Cugat, una de les preguntes que va plantejar va ser el nombre de llicenciats que era capaç de produir la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta anècdota resumeix la relació entre el món global de la ciència i la innovació i la realitat concreta i local del territori. La va explicar el Ramon Pascual, que llavors era rector de la UAB, durant la taula rodona “Ciència i cultura al territori”, que es va dur a terme en el marc del congrés Interacció17.

Julie Tian Miao, Paul Benneworth i Nicholas A. Phelps | Routledge

L’any 1994, Manuel Castells i Peter Hall van escriure «Technopoles of the world», una obra que situava els nous complexos tecnològics sorgits en entorns urbans a finals del segle XX com a nodes d’una extensa xarxa d’estructures dedicades al desenvolupament científic, econòmic i territorial de les ciutats i regions globals a través de la innovació.

Avui dia, la proliferació de parcs tecnològics i ciutats científiques a imatge de Silicon Valley fa necessària una revisió d’aquesta obra per analitzar els conflictes que s’han originat al llarg dels darrers anys en la formació d’aquests centres, lligats a les polítiques de construcció de la ciutat i planificació urbana en la societat del coneixement. En el llibre «Making 21st century knowledge complexes. Technopoles of the world revisited» diversos autors exploren de manera crítica les característiques de les tecnòpolis contemporànies i s'hi assenyalen els reptes que impliquen des de tres perspectives:

Jenée Iyer | Carnegie Mellon University

Les dades ho demostren: a les smart cities les competències pròpies de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, com el pensament creatiu i les habilitats comunicatives, són cada cop més importants. A més, s’estima quela saturació informativa generada amb el big data suposa pèrdues de 900 bilions de dòlars per any, i es necessita l’art públic més que mai per assegurar l’habitabilitat urbana, i també per contrarestar l’impacte negatiu que té en el valor de marca d’una ciutat l’estandardització que comporta la tecnologia.